09
de gener
del
2020
Actualitzat
a les
12:42h
La diferència salarial entre directius, càrrecs intermitjos i empleats s'ha incrementat de forma notable des de l'esclat de la crisi. Així ho assenyala l'informe d'Icsa i Eada "Evolució salarial 2007-2019", presentat aquest dijous, segons el qual els sous dels directius de l'Estat han crescut un 23,4% en els darrers 12 anys, molt similar al 23,4% dels càrrecs intermitjos, mentre que, en els empleats, l'increment ha estat de tan sols un 18,7%.
Com que la inflació acumulada durant aquest període ha estat del 17,4%, la diferència respecte l'evolució salarial en els directius i càrrecs intermitjos és de sis punts, percentatge que equival a la millora del poder adquisitiu d'aquests sous durant aquest període. En canvi, la millora del poder de compra per als empleats és de tan sols un 1,3%, quasi cinc cops menys que en els seus caps.
Segons les dades dels autors de l'informe, amb una mostra de més de 80.000 dades recollides a través de plataformes online i enquestes a empreses, el salari mig d'un directiu a l'Estat és de 84.773 euros anuals, el d'un càrrec intermig és de 42.929 i el dels empleats, de 23.250 euros. A Catalunya, aquests sous són, respectivament, de 86.694 euros, 43.902 euros i 23.777 euros, i malgrat que els directius i càrrecs intermitjos catalans són els segons millor remunerats de l'Estat -per darrere de Madrid-, els empleats cauen fins al tercer lloc -a Navarra és on cobren més.
Pel que fa a l'evolució salarial del 2019, els directius de l'Estat han vist millorar els seus salaris un 4,58%, un dels majors percentatges dels darrers anys, mentre que els càrrecs intermitjos l'han incrementat un 3,43% i els empleats, un 1,89%. Això, en termes absoluts, implica que els directius van passar a cobrar l'any passat uns 300 euros mensuals més, molt per sobre dels 36 euros guanyats pels empleats.
De fet, Ernesto Poveda, economista i president d'Icsa, ha assenyalat que bona part de l'increment de sou dels empleats es deu a l'augment del salari mínim. Poveda, que ha destacat que els assalariats rasos tot just han recuperat el poder adquisitiu previ a la crisi, ha lamentat la "falta d'equitat" i que "no hi ha corresponsabilitat entre creació de riquesa i distribució de la riquesa entre les rentes salarials". Això, ha afegit, "no afavoreix a ningú a mig i llarg termini" i ha apuntat com a opció que els empleats també es beneficiïn de les millores econòmiques de les empreses, com fan els directius amb els bonus per bons resultats.
A nivells de sectors, els salaris més alts es troben en la banca i la indústria, mentre que els més baixos, en el comerç i turisme. Un empleat d'aquest àmbit rep un salari de tan sols 17.401 euros anuals, molt per sota dels 27.332 euros en el sector industrial. Els empleats del sector serveis tenen un sou mitjà de 20.791 euros, per bé que és pràcticament el mateix que el 2007.
Hi ha també molta diferència salarial en relació a la grandària de l'empresa, sobretot entre els més ben pagats. Els directius de les petites empreses cobren, de mitjana, 67.705 euros, mentre que, els de les grans empreses, 108.362 euros, una diferència notable. Entre els empleats, el salt entre la petita i gran empresa és menor, dels 21.203 euros als 28.904 euros.
Entre els directius, el més ben remunerat és el director general, amb 140.757 euros anuals, per bé que és un sou inferior als 169.069 euros del 2007. La resta de directius sí que han vist incrementat el seu sou, i destaquen els salaris del director comercial (100.735 euros), el director administratiu i de finances (100.556 euros), el director de recursos humans (88.220 euros) i el director de producció (71.859 euros).
Consens en els canvis laborals
Els autors de l'informe han demanat que que els canvis de reforma laboral del nou govern espanyol no afectin la creació dels llocs de treballi que es facin comptant amb el consens dels actors socials, així com han recomanat reduir el cost de la seguretat social i regular les noves formes de contractació (temporals, per projectes, micro ocupacions, plataformes digitals...), les qual consideren que poden donar precarietat però també donar feina a sectors amb dificultats. També han demanat negociar un eventual nou increment del salari mínim i han afirmat que existeix "cert temor" en aquest àmbit en les pimes.
Com que la inflació acumulada durant aquest període ha estat del 17,4%, la diferència respecte l'evolució salarial en els directius i càrrecs intermitjos és de sis punts, percentatge que equival a la millora del poder adquisitiu d'aquests sous durant aquest període. En canvi, la millora del poder de compra per als empleats és de tan sols un 1,3%, quasi cinc cops menys que en els seus caps.
Segons les dades dels autors de l'informe, amb una mostra de més de 80.000 dades recollides a través de plataformes online i enquestes a empreses, el salari mig d'un directiu a l'Estat és de 84.773 euros anuals, el d'un càrrec intermig és de 42.929 i el dels empleats, de 23.250 euros. A Catalunya, aquests sous són, respectivament, de 86.694 euros, 43.902 euros i 23.777 euros, i malgrat que els directius i càrrecs intermitjos catalans són els segons millor remunerats de l'Estat -per darrere de Madrid-, els empleats cauen fins al tercer lloc -a Navarra és on cobren més.
Pel que fa a l'evolució salarial del 2019, els directius de l'Estat han vist millorar els seus salaris un 4,58%, un dels majors percentatges dels darrers anys, mentre que els càrrecs intermitjos l'han incrementat un 3,43% i els empleats, un 1,89%. Això, en termes absoluts, implica que els directius van passar a cobrar l'any passat uns 300 euros mensuals més, molt per sobre dels 36 euros guanyats pels empleats.
De fet, Ernesto Poveda, economista i president d'Icsa, ha assenyalat que bona part de l'increment de sou dels empleats es deu a l'augment del salari mínim. Poveda, que ha destacat que els assalariats rasos tot just han recuperat el poder adquisitiu previ a la crisi, ha lamentat la "falta d'equitat" i que "no hi ha corresponsabilitat entre creació de riquesa i distribució de la riquesa entre les rentes salarials". Això, ha afegit, "no afavoreix a ningú a mig i llarg termini" i ha apuntat com a opció que els empleats també es beneficiïn de les millores econòmiques de les empreses, com fan els directius amb els bonus per bons resultats.
A nivells de sectors, els salaris més alts es troben en la banca i la indústria, mentre que els més baixos, en el comerç i turisme. Un empleat d'aquest àmbit rep un salari de tan sols 17.401 euros anuals, molt per sota dels 27.332 euros en el sector industrial. Els empleats del sector serveis tenen un sou mitjà de 20.791 euros, per bé que és pràcticament el mateix que el 2007.
Hi ha també molta diferència salarial en relació a la grandària de l'empresa, sobretot entre els més ben pagats. Els directius de les petites empreses cobren, de mitjana, 67.705 euros, mentre que, els de les grans empreses, 108.362 euros, una diferència notable. Entre els empleats, el salt entre la petita i gran empresa és menor, dels 21.203 euros als 28.904 euros.
Entre els directius, el més ben remunerat és el director general, amb 140.757 euros anuals, per bé que és un sou inferior als 169.069 euros del 2007. La resta de directius sí que han vist incrementat el seu sou, i destaquen els salaris del director comercial (100.735 euros), el director administratiu i de finances (100.556 euros), el director de recursos humans (88.220 euros) i el director de producció (71.859 euros).
Consens en els canvis laborals
Els autors de l'informe han demanat que que els canvis de reforma laboral del nou govern espanyol no afectin la creació dels llocs de treballi que es facin comptant amb el consens dels actors socials, així com han recomanat reduir el cost de la seguretat social i regular les noves formes de contractació (temporals, per projectes, micro ocupacions, plataformes digitals...), les qual consideren que poden donar precarietat però també donar feina a sectors amb dificultats. També han demanat negociar un eventual nou increment del salari mínim i han afirmat que existeix "cert temor" en aquest àmbit en les pimes.