El Suprem s'aïlla d'Europa

Rep el butlletí cada matí al teu correu

La justícia europea havia enviat un missatge nítid al Tribunal Suprem. Oriol Junqueras gaudia de la condició d'eurodiputat -i, en conseqüència, de la immunitat- i podia exercir com a càrrec electe. Com havia fet el Parlament Europeu de forma immediata, a Manuel Marchena li pertocava assumir el dictamen del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Però, en lloc de diferir-lo, ha preferit interpretar-lo. Una interpretació en clau restrictiva, esclar. Junqueras continuarà a la presó i no podrà ser dilluns a Estrasburg, al costat de Carles Puigdemont i Toni Comín. El Suprem ha fet el que ha calgut per estalviar-se la fotografia.

La decisió autàrquica de Marchena aparta encara més la justícia espanyola de les instàncies europees -la col·lisió és un fet- i, de facto, vulnera drets que a Junqueras li havien estat reconeguts. L'abús del Suprem, que va demanar consulta a Europa i ara se'n desentén, es basa en l'argument que la immunitat concedida per Europa al líder d'ERC no pot suposar un "blindatge" davant la sentència del procés. Caldria preguntar-se si Europa resultarà impassible davant d'un incompliment tan flagrant, que Marchena només considera una relectura de Luxemburg.

El magistrat i el conjunt de la sala segona del Suprem, que ahir van prendre la decisió per unanimitat, s'han alineat amb la Junta Electoral Central (JEC). Fins ara, ningú ha fet més que Marchena i la JEC per torpedinar el pacte entre ERC i el PSOE per obrir una via de diàleg entre l'Estat i la Generalitat. Un dels grans interrogants que deixa la jornada és què està disposat a fer Pedro Sánchez per complir el compromís d'acabar amb la judicialització del procés. Pere Aragonès es va ratificar ahir en la defensa de la via política, per deixar clar al PSOE que ERC no defallirà. Pilota a la teulada socialista.

Aragonès també va deixar clar que els republicans no volen sentir a parlar de decisions que es desmarquin de l'estratègia judicial fixada per la defensa de Junqueras. A ERC rebutgen el pla del Govern Torra per facilitar-li la presència Estrasburg a partir dels "mecanismes" que té a l'abast de la Generalitat, per molt "il·legal" que considerin el seu empresonament. Aragonès no vol donar prendre decisions que puguin ser contraproduents. Cap argument extra per justificar el Suprem. D'aquí que la Generalitat hagi mantingut el criteri de les presons i hagi classificat els presos polítics en segon grau. ERC pilota la conselleria de Justícia.

El fang de la judicialització encara bloqueja. Mariano Rajoy va donar carta blanca per combatre l'independentisme amb el Codi Penal -amb el vistiplau del PSOE-, i els tribunals van fer de locomotora de la resposta. Ara, els seus tentacles comprometen les solucions polítiques. Ahir va rebre Junqueras i avui pot ser el torn de Torra.
 

---

Avui no et perdis

»El Suprem ignora l'aval de la justícia europea a Junqueras: ni llibertat, ni immunitat, ni suplicatori; per Bernat Surroca.

»La decisió del Suprem situa Junqueras en una dimensió judicial desconeguda; per Sara González.

»La justícia espanyola entra en rumb de col·lisió amb el Parlament Europeu; per Oriol March.

»Marchena s'alia amb la Junta Electoral en els torpedes al pacte ERC-PSOE; per Joan Serra Carné i Sara González.

» Qui defensa l'indult i qui no als independentistes empresonats?; per Bernat Surroca i Sara González

»Torra i Sánchez s'emplacen a reunir‑se després de la formació del govern espanyol; per Oriol March.

» La veu de Nació; «Recomençar»; per Oriol March.

» Un senyor de Barcelona: «ESCAC, 25 anys no són res»; per Toni Vall.

» Ciència en societat: «Sincronitzant la nostra agenda amb l'espai»; per Carme Junyent.
 

---

 El passadís

La trucada de Pedro Sánchez a Quim Torra d'aquest dijous al matí va durar set minuts. L'havien preparada el cap de gabinet del president de la Generalitat, Joan Ramon Casals, i el principal assessor del president espanyol, Iván Redondo. El contingut és conegut: s'han emplaçat a una reunió que ha de servir per "encarrilar" la mesa de negociació pactada prèviament entre ERC i el PSOE. Del que no n'ha transcendit encara tot el contingut és de la conversa que van mantenir el 17 de desembre, després de les reiterades peticions de l'equip de Torra per comunicar-se amb la Moncloa. Sabíem que la trucada va durar un quart d'hora i que les versions posteriors van ser divergents. Ara també sabem, de fonts coneixedores del contingut d'aquella trucada, que Sánchez va admetre al president català la "duresa" dels dies que havia viscut l'independentisme arran de la sentència del Tribunal Suprem sobre el judici del procés. 

Vist i llegit

Sergi López acaba d'estrenar La innocència, el primer film de Lucía Alemany, que va obtenir reconeixements al Festival de Sant Sebastià. L'actor de Vilanova i la Geltrú, que també ha rodat El viatge de Marta amb Neus Ballús, repassava la seva trajectòria en una entrevista a El Mundo, on també parlava de política. Coneguda la proximitat amb la CUP, Sergi López es mostrava escèptic amb el recorregut de la mesa de negociació pactada entre ERC i el PSOE -"No em fio ni de Sánchez ni del sistema", afirmava- i es refermava en la via independentista. El títol era cridaner: "Vull ser independent per cremar la bandera catalana i cagar-me en La Moreneta". Més enllà d'aquest ganxo, val la pena llegir-la.

 El nom propi

Ana Botín, presidenta del Banc Santander, va ser la protagonista del primera programa de la nova temporada de Planeta Calleja, que va emetre Cuatro. Jesús Calleja s'endú els entrevistats a un punt del planeta i aprofundeix en interioritats: Botín va viatjar a Groenlàndia per conèixer els efectes del canvi climàtic i, alhora, repassar la seva vida professional. De la conversa en van sortir titulars a dojo: sobre el "mal" que li va fer que el seu pare l'acomiadés del Santander el 1999 abans de la fusió amb el Central Hispano i sobre el paper de la banca per "contribuir a resoldre la crisi financera". Però una de les frases més rellevants la va pronunciar quan es va referir als desnonaments. "Els bancs no hem desnonant ningú des del 2012", va dir Botín. Curiós. En aquelles dates hi ha documentades nombroses protestes en oficines bancàries per evitar desallotjaments. Que li diguin a Ada Colau. De desnonaments, n'hi continuen havent.

 Els imperdibles

El segon cap de setmana de l'any arriba carregat de propostes. Una de les més rellevants uneix Núria Espert i Lluís Pasqual, que han estrenat al Romea l'espectacle Romancero gitano. En el teatre en el qual va debutar Espert amb 13 anys, l'actriu protagonitza una obra feta a la seva mida, dirigida per Pasqual i en el qual es mesclen els records de la vida de l'actriu amb versos i reflexions de Federico García Lorca.

Si voleu aprofitar al màxim les hores d'oci, consulteu les recomanacions que us fa Arnau Urgell. Parla de la Festa dels Tonis a Osona. Al barri de Sant Andreu de Barcelona, també tornen els Tres Tombs, amb desfilada de cavalls i carruatges. Serà diumenge al migdia. La tradició ja suma 93 anys d'història. Bon cap de setmana!

 ​