El Suprem i els ministeris d'Estat

Rep El Despertador cada matí al teu correu

La JEC es va extralimitar en les seves funcions inhabilitant Quim Torra i deixant sense l'acta de diputat a Europa a Oriol Junqueras. Avui (demà a molt estirar), el Suprem té l'oportunitat de corregir-la i evitar incidir en l'arbitrarietat que, en la seva resposta al procés català, està caracteritzant la justícia espanyola i que ja li ha costat tocs d'atenció de diverses instàncies internacionals. El Suprem pot acceptar les "cautelarísimes" presentades per la defensa del president. Seria lògic que ho fes, però també ho era que la JEC no inhabilités, forçant la llei al màxim, el cap de l'executiu i esperés que l'alt tribunal decidís si ratifica o no la sentència del TSJC. El mateix Suprem també ha de decidir en les pròximes hores de quina forma aplica la sentència del Tribunal de Justícia de la UE sobre Junqueras, un assumpte que no és menys difícil de resoldre.

Fallar a favor de Junqueras, encara que fos sense obrir la porta a l'anul·lació de la sentència de l'1-O que les defenses també han demanat al TC, tindria a més un gran impacte perquè hauria de sortir de la presó per exercir uns drets polítics que li han estat limitats de forma injusta segons el TJUE. Es visualitzaria amb claredat que els tribunals espanyols han comès un abús. Si el president d'ERC, a qui van nomenar dimecres vicepresident del grup Verd i cap del subgrup de l'Aliança Lliure Europea, fos dilluns al ple de l'Eurocambra a Estrasburg, coincidiria amb Carles Puigdemont i Toni Comín. Podríem veure la primera trobada (i tal vegada trobada i compareixença conjunta) després de més de dos anys. Us podeu fer a la idea d'on quedaria aquell dia la imatge exterior d'Espanya, que ha presentat els presos polítics i els exiliats com uns delinqüents que han de pagar penes dures de presó per "trencar la convivència" amb urnes? Crec que sí.

Pedro Sánchez està esperant més del que es preveia en anunciar la composició del seu govern. Ha de resoldre algunes incògnites importants. Dues d'elles afecten ministeris dels anomenats "d'Estat", dels que s'ha apartat a Podem i que tenen molt a veure amb la gestió política del procés, més si es vol complir amb el compromís de desjudicialització. Un assumpte que no només és a les seves mans, però davant del qual ell no s'hauria de posar de perfil. Aquests dos ministeris són el d'Exteriors i el de Justícia. Al primer hi ha tingut Josep Borrell, ara responsable de la política exterior de la UE i un dels socialistes més agressius amb l'independentisme. Borrell les havia dit de l'alçada d'un campanar i tampoc s'ha tallat un pèl la responsable d'Espanya Global, Irene Lozano. Al segon ministeri, el de Justícia, hi ha tingut fins ara la fiscal Dolores Delgado, que no s'ha atrevit -tampoc li ho demanava ningú al PSOE- a qüestionar el búnquer judicial, que controlen els conservadors però on els socialistes també hi tenen els seus peons.

Els nous responsables d'aquests departaments seran un bon indicador de quines són les veritables intencions de Sánchez i quines expectatives reals hi ha. Per al d'Exteriors ha circulat un nom, el de la catalana Cristina Gallach. La periodista de Sant Quirze de Besora va ser durant deu anys la portaveu de Javier Solana quan ocupava el càrrec que ara té Borrell i és actualment comissionada del govern espanyol per a l'Agenda 2030, una competència que quedarà en mans de Podem. El de Justícia és encara més delicat.  
 

---

Avui no et perdis

»El futur immediat de Junqueras i Torra passa avui pel Tribunal Suprem; per Bernat Surroca.

»L'arrencada de la mesa de negociació posa a prova la relació entre els socis del Govern; per Joan Serra Carné i Oriol March.

»Quin recorregut té el nou govern espanyol? Cinc mirades sobre un escenari crispat; opinen Magda Oranich, Montserrat Tura, Mireia Boya, Francesc-Marc Àlvaro i Daniel Innerarity.

»Entre l'aroma republicà de Podem i la dreta més dura: el rei, protagonista incòmode; per Pep Martí amb les opinions de Jaime Peñafiel i Pilar Eyre.

»Opinió: «Dotze pinzellades»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

»Opinió: «Es tanca l'escletxa d'oportunitat»; per José Téllez.

»Dades: el govern del PSOE dispara la despesa militar i policial tant com tota la despesa social; per Roger Tugas.

»Futbolítica: Supercopa a l'Aràbia Saudita: quan els diners pesen més que els drets humans; per Ramon Usall.

»Quan descobreixes als 40 anys que els teus pares no són els teus pares; per Jaume Ventura.
 

---

 El passadís

Montserrat Candini és una de les principals dirigents del PDECat. Alcaldessa de Calella gràcies a un pacte amb el PSC, ha estat diputada al Parlament per Junts pel Sí i senadora de CiU. Dimarts, Junts per Catalunya va votar "no" a Pedro Sánchez, però és evident que la posició dels diputats a Madrid no era compartida per tota la formació. Hi ha qui opina que es regala a ERC el carril central, més després de constatar que Quim Torra ha corregit el tret i ara vol seure a la mesa que han pactat els seus socis. Candini no es va estar de lamentar la posició del seu grup al Congrés en una entrevista a la ràdio municipal de Calella. Ella hauria preferit l'abstenció i no va tenir problema en difondre l'entrevista a les xarxes. Va durar poca estona perquè poc després va esborrar el tuit, tal com es pot veure en aquesta eina que permet veure les piulades que han matat els polítics. Candini va dir el que pensava, però va preferir no fer massa soroll.

Vist i llegit

Estudiar en un col·legi d'elit com a garantia d'èxit professional i social. És el que pensen els pares que, a Madrid, van passar la nit al ras per matricular els seus fills a l'escola infantil Santa Bernardita, que més enllà de qüestions pedagògiques a 450 euros al mes té com a virtut que obre les portes a un dels centres educatius més emblemàtics de la capital espanyola: el col·legi del Pilar, considerat el de les elits dirigents de la capital. Allà van estudiar, entre altres, José María Aznar i Alfredo Pérez Rubalcaba. La peripècia dels pares l'explicava a El PaísLuis de Vega en aquest article. 

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 2007 el director executiu d'Apple, Steve Jobs, anunciava un llançament que seria revolucionari, el de l'iPhone, que s'ha convertit en l'smartphone més cèlebre del món i ha anat evolucionant i guanyant en prestacions des de les seves primeres versions, ara ja molt llunyanes. En aquest vídeo podeu veure la presentació que va fer Jobs avui fa tretze anys a la seu de la seva empresa del primer model del popular telèfon mòbil, que va canviar la forma de navegar i va fer imprescindible l'accés a Internet des del cel·lular. La darrera versió és l'iPhone 11.

 L'aniversari

Avui fa 61 anys que va nàixer a Guatemala l'activista pels drets de les comunitats indígenes Rigoberta Menchú. La seva autobiografia la va llençar a la fama i va convertir Menchú, d'ètnia maia i que des dels cinc anys havia treballat en una plantació de cafè, en una figura que es va posicionar contra la dictadura al seu país. La seva lluita pels drets culturals, socials i polítics dels indígenes li van valdre el Nobel de la Pau el 1992. Fa vuit anys va ser a Catalunya per participar en un fòrum de cooperació al desenvolupament a Cornellà de Llobregat i Manel Fuentes la va entrevistar al Matí de Catalunya Ràdio per parlar de solidaritat i del seu país.

 ​Fes clic aquí per rebre'l