testimoni

Quan descobreixes als 40 anys que els teus pares no són els teus pares

L'exregidor de la Garriga Jordi Perales explica com va saber que els seus progenitors l'havien adoptat

per Jaume Ventura , 8 de gener de 2020 a les 19:38 |
Jordi Perales ha trobat la seva mare biològica. | Cedida
En Jordi Perales va ser regidor de la Garriga (Vallès Oriental) fins l'any 2014, quan va abandonar el seu càrrec de primer tinent d'alcalde i portaveu d'Acord per anar a treballar al Parlament Europeu, a Brussel·les. Ell no ho sabia, però en aquell moment estava a punt de descobrir que els que ell considerava els seus pares no eren els seus progenitors biològics.

Perales relata a NacióDigital com va ser la descoberta. Explica que, per entrar a treballar a la seu parlamentària, s'han de presentar uns documents i certificats, entre ells el de naixement: "No me l'havien demanat mai, per la qual cosa vaig anar a Barcelona. Allà em vaig trobar amb l'enorme sorpresa segons la qual no constava ni pare ni mare però sí una data d'adopció".


Això, inevitablement, el va portar a demanar explicacions als que ell considerava els seus pares biològics: "Em van explicar que ells van tornar de l'exili a França ja grandets, amb 36 o 37 anys, i que volien tenir un fill, però la meva mare no aconseguia quedar-se embarassada". Per aconseguir un nen van entrar en un circuit que, segons precisa Perales, era l'opció que escollien en aquella època les parelles que es trobaven en la mateixa situació.

En aquest punt, Perales fa un incís per parlar de la seva mare biològica i del que ha pogut saber amb els anys: "Era molt jove. Acabava d'arribar amb la seva família, d'origen gitano, a Santa Coloma de Gramenet. Venien de la Manxa. Es va quedar embarassada i era inconcebible que donés a llum. Per tant, o avortava il·legalment amb mètodes primitius o entrava al circuit".


Perales continua explicant que aquest circuit estava dirigit per una congregació religiosa que, actualment, ajuda a noies immigrants que no volen avortar i a qui ofereixen dues opcions: "Les ensenyen a ser mares o, el més comú, fan que donin els seus fills en adopció". En aquell moment, assegura, s'anava més enllà: "Segons explica la Generalitat, aquesta congregació es posava d'acord amb les famílies, sense que ho sabessin les noies, per donar els fills. I a elles els deien que els petits havien mort. La família signava una renúncia i ja està". relata fredament. "La meva mare realment em volia donar a la seva germana", reconeix. "Mai n'he tret l'aigua clara, però en principi els meus avis es van negar en rodó que la meva mare em tingués amb normalitat".

Perales explica que, un cop en aquest circuit, hi havia dues línies. Per una banda, qui es podia pagar un nen, ho feia. "Per l'altra, l'Església feia una valoració moral i social dels qui demanaven, si eren convenient i si corresponien. I aquí vaig entrar jo. Segons la congregació, si em canviaven de pares tot eren avantatges: no estaria en un ambient de barraques i a la meva mare i a les famílies l'alliberaven de la responsabilitat. Però no comptaven amb el mal que feien", sentencia.


La investigació

Perales va portar el cas al Departament de Treballs, Afers Socials i Families. Allà el van ajudar a estirar el fil fins aconseguir una fitxa amb totes les seves dades, també el contacte amb la seva mare biològica: "Abans la congregació posava més pegues, però ara no. D'aquesta manera s'eviten problemes. A més, guardaven totes les dades i estaven molt ben organitzats en un sistema que sembla que s'allarga fins als anys del Franquisme".

La investigació del cas d'en Jordi va durar un any. I al final van trobar la seva mare biològica: "Se li va enfonsar el món i va estar en tractament. Dos anys després ens vam trobar, i aquest Nadal ha estat el primer que hem passat junts. Estem creant un lligam", reconeix.

Les conseqüències

Perales relata que, segons li ha explicat la Generalitat, hi ha 300.000 persones a l'estat espanyol en una situació similar a la seva, i el pitjor de tot és que "el 90% no ho sap".

Pel que fa a la relació amb la seva família garriguenca, assegura que no els guarda rancor: "Ells no van fer res il·legal. En aquella època es feia d'aquesta manera. Només volien donar una vida millor a una persona. I no m'ho van dir perquè tenien por de les conseqüències que això hagués pogut tenir".

Ell, per la seva banda, reconeix que en un primer moment ho va passar malament. Ara, però, explica que està "cada cop millor".

Ell mateix relatava el seu cas en un fil a Twitter. Ho ha fet aquest dimecres, el dia de l'aniversari de la seva mare:

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació