09
de gener
del
2020
Actualitzat
a les
17:06h
Crits de "visca el rei!" van ressonar a l'hemicicle del Congrés en diversos moments del debat d'investidura. No eren clams protocol·laris com els que solen concloure algunes cerimònies d'Estat. Van ser diputats dels partits de la dreta espanyola els qui van apropiar-se de la figura del monarca per contraposar-lo al nou govern de Pedro Sánchez, que ahir va prendre possessió de la presidència davant, precisament, del rei. En un fet inèdit en la història de la democràcia espanyola, dirigents de partits conservadors contraposaven la figura del cap de l'Estat a la de l'executiu.
Van ser el líder de Podem, Pablo Iglesias, i el portaveu del PNB al Congrés, Aitor Esteban, els qui van recordar als parlamentaris de PP i Vox que era precisament el monarca qui havia proposat el nom de Sánchez per a la investidura. Fos com fos, Felip VI ja s'havia convertit en un dels protagonistes del debat. Com queda el rei en el nou escaquer format pel primer govern de coalició d'esquerres des de la Guerra Civil i una oposició conservadora molt radicalitzada? Dos periodistes experts en la monarquia espanyola, Jaime Peñafiel i Pilar Eyre, analitzen a NacióDigital com queda la corona en el nou escenari, i ho fan des de posicions contraposades.
Peñafiel: "El problema és que Espanya és una monarquia sense monàrquics"
El periodista expert en les interioritats de la Casa Reial assegura que el nou mapa polític li complica les coses al monarca: "El rei ho té difícil amb el nou govern. El problema de Felip VI és que Espanya és una monarquia sense monàrquics. Entre les forces d'esquerres predomina el sentiment republicà i la dreta tampoc és especialment monàrquica, tot i que és més respectuosa amb la institució. Fins i tot el més citat al Congrés per uns i altres va ser Azaña".
Peñafiel es mostra molt crític amb la base política del nou govern encapçalat per Sánchez: "Si només fos el PSOE... Però és que dins l'executiu hi ha l'extrema esquerra, que intentarà desposseir el rei de totes les seves facultats". El veterà periodista rememora amb nostàlgia els vells temps de la Transició: "En aquell moment, tothom va col·laborar per superar la divisió, inclòs el PCE. Però ara és tot diferent".
El periodista no amaga la seva simpatia pel rei emèrit: "Joan Carles I tenia molt d'olfacte i va entendre que els qui podien espatllar-li el futur eren a l'esquerra. Per això va saber aproximar-s'hi i segurament va tenir més simpaties entre l'esquerra que entre la dreta". En canvi, es mostra crític amb l'actual monarca: "Felip VI és una bona persona, però no té carisma ni empatia. És un gran tímid, crescut enmig d'una oligarquia de dones, amb la reina Sofia al davant, i té un caràcter feble".
Retreu al successor de Joan Carles I haver estat "poc hàbil" amb Catalunya, una carpeta que requereix sensibilitat perquè és un problema "sobretot de sentiment i de reconeixement". Peñafiel troba a faltar bons consellers en l'entorn de la Zarzuela: "No hi ha ningú com el general Sabino Fernández Campo, que va ser el servidor més lleial de l'anterior rei perquè no era un cortesà. L'actual cap de la Casa Reial, Jaime Alfonsín, és un home que no parla mai i de qui no se sap res".
Pilar Eyre: "La monarquia se sent còmoda amb un govern d'esquerres"
Eyre coneix a fons la família reial. Autora de títols com La soledad de la reina: Sofía, una vida o Secretos y mentiras de la familia real, la periodista assegura que discrepa de moltes de les afirmacions que es fan sobre el rei: "Jo estic convençuda que la monarquia se sent còmoda amb un govern d'esquerres". La periodista destaca que, encara que les forces d'esquerres siguin republicanes, "no fan qüestió de la institució monàrquica". "El debat sobre la forma de govern no està sobre la taula", assenyala.
Creu, en aquest sentit, que la intervenció d'Aitor Esteban, recordant que va ser el rei qui va proposar Sánchez com a candidat, va deixar "desarborada" la maniobra dels partits de dreta per "instrumentalitzar" la figura del monarca.
Eyre pensa que, per al monarca, Catalunya "continua sent l'assignatura pendent". Molt crítica amb el paper de Felip VI davant el procés, assegura que el discurs del 3-O s'explica "per estar mal aconsellat", i aconsella a la família reial que quan vingui a Catalunya, parli "amb tots els sectors de la societat civil, també els sobiranistes". "En el sou hi entra escoltar coses desagradables", diagnostica. La periodista sí que considera que darrerament la Casa Reial ha estat més hàbil: "Els discursos del rei són ara més neutres i han encertat duent la princesa Leonor a Barcelona, que va parlar en un català perfecte i de manera empàtica".
Van ser el líder de Podem, Pablo Iglesias, i el portaveu del PNB al Congrés, Aitor Esteban, els qui van recordar als parlamentaris de PP i Vox que era precisament el monarca qui havia proposat el nom de Sánchez per a la investidura. Fos com fos, Felip VI ja s'havia convertit en un dels protagonistes del debat. Com queda el rei en el nou escaquer format pel primer govern de coalició d'esquerres des de la Guerra Civil i una oposició conservadora molt radicalitzada? Dos periodistes experts en la monarquia espanyola, Jaime Peñafiel i Pilar Eyre, analitzen a NacióDigital com queda la corona en el nou escenari, i ho fan des de posicions contraposades.
Peñafiel: "El problema és que Espanya és una monarquia sense monàrquics"
El periodista expert en les interioritats de la Casa Reial assegura que el nou mapa polític li complica les coses al monarca: "El rei ho té difícil amb el nou govern. El problema de Felip VI és que Espanya és una monarquia sense monàrquics. Entre les forces d'esquerres predomina el sentiment republicà i la dreta tampoc és especialment monàrquica, tot i que és més respectuosa amb la institució. Fins i tot el més citat al Congrés per uns i altres va ser Azaña".
Peñafiel es mostra molt crític amb la base política del nou govern encapçalat per Sánchez: "Si només fos el PSOE... Però és que dins l'executiu hi ha l'extrema esquerra, que intentarà desposseir el rei de totes les seves facultats". El veterà periodista rememora amb nostàlgia els vells temps de la Transició: "En aquell moment, tothom va col·laborar per superar la divisió, inclòs el PCE. Però ara és tot diferent".
Peñafiel: "El rei ho té difícil, en les esquerres predomina el sentiment republicà i les dretes no són especialment monàrquiques"
El periodista no amaga la seva simpatia pel rei emèrit: "Joan Carles I tenia molt d'olfacte i va entendre que els qui podien espatllar-li el futur eren a l'esquerra. Per això va saber aproximar-s'hi i segurament va tenir més simpaties entre l'esquerra que entre la dreta". En canvi, es mostra crític amb l'actual monarca: "Felip VI és una bona persona, però no té carisma ni empatia. És un gran tímid, crescut enmig d'una oligarquia de dones, amb la reina Sofia al davant, i té un caràcter feble".
Retreu al successor de Joan Carles I haver estat "poc hàbil" amb Catalunya, una carpeta que requereix sensibilitat perquè és un problema "sobretot de sentiment i de reconeixement". Peñafiel troba a faltar bons consellers en l'entorn de la Zarzuela: "No hi ha ningú com el general Sabino Fernández Campo, que va ser el servidor més lleial de l'anterior rei perquè no era un cortesà. L'actual cap de la Casa Reial, Jaime Alfonsín, és un home que no parla mai i de qui no se sap res".
Pilar Eyre: "La monarquia se sent còmoda amb un govern d'esquerres"
Eyre coneix a fons la família reial. Autora de títols com La soledad de la reina: Sofía, una vida o Secretos y mentiras de la familia real, la periodista assegura que discrepa de moltes de les afirmacions que es fan sobre el rei: "Jo estic convençuda que la monarquia se sent còmoda amb un govern d'esquerres". La periodista destaca que, encara que les forces d'esquerres siguin republicanes, "no fan qüestió de la institució monàrquica". "El debat sobre la forma de govern no està sobre la taula", assenyala.
Eyre: "Quan vinguin a Catalunya, els reis han de parlar amb tots els sectors, també amb els sobiranistes"
Creu, en aquest sentit, que la intervenció d'Aitor Esteban, recordant que va ser el rei qui va proposar Sánchez com a candidat, va deixar "desarborada" la maniobra dels partits de dreta per "instrumentalitzar" la figura del monarca.
Eyre pensa que, per al monarca, Catalunya "continua sent l'assignatura pendent". Molt crítica amb el paper de Felip VI davant el procés, assegura que el discurs del 3-O s'explica "per estar mal aconsellat", i aconsella a la família reial que quan vingui a Catalunya, parli "amb tots els sectors de la societat civil, també els sobiranistes". "En el sou hi entra escoltar coses desagradables", diagnostica. La periodista sí que considera que darrerament la Casa Reial ha estat més hàbil: "Els discursos del rei són ara més neutres i han encertat duent la princesa Leonor a Barcelona, que va parlar en un català perfecte i de manera empàtica".