Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Dades

El govern del PSOE dispara la despesa militar i policial tant com tota la despesa social

L'executiu de Sánchez incrementa el 2019 la inversió del ministeri de Defensa sis cops més que la de Foment i augmenta un 47% els compromisos armamentístics per als propers anys, fins als 25.000 milions

per Roger Tugas Vilardell , 8 de gener de 2020 a les 20:35 |
Les polítiques socials van ser una clara prioritat de Pedro Sánchez en el discurs d'investidura de la setmana passada, on va fixar ambiciosos reptes en aquest camp de cara a la legislatura que comença. Tot i això, la gestió de la pròrroga pressupostària del 2019 assenyala cap a una altra direcció, ja que la despesa militar i policial va disparar-se tant com ho van fer totes les partides socials, respecte la pròrroga pressupostària.

 
Segons les dades del ministeri d'Hisenda, disponibles fins al novembre de 2019, la partida de defensa va ser la que més va inflar-se durant aquests 11 mesos -tal com ja ocorria sovint en exercicis anteriors-. Ho va fer en 935,2 milions, malgrat que Sánchez no va poder aprovar nous comptes i que el seu executiu va treballar bona part de l'any en funcions, fet que va provocar que aquests increments s'implementessin fora del pressupost i sense passar control i validació parlamentària.


A banda, la partida de seguretat ciutadana i institucions penitenciàries va augmentar-se en 500,2 milions, bàsicament per l'increment salarial per a la Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Civil pactat amb els sindicats i organitzacions del ram. El projecte de pressupostos ja preveia complir amb aquest compromís, però, malgrat que el Congrés el va tombar, el govern espanyol ho va aplicar igualment.

Per altra banda, les pensions van ser el segon gran àmbit que va créixer més i on va destinar-se la major part de l'increment pressupostari en matèria social. La revalorització d'aquestes prestacions va requerir 928,6 milions extres als comptes prorrogats. Pel que fa a serveis socials i promoció social, les modificacions de crèdit van ser de 345,9 milions, mentre que, per a sanitat, es van quedar en 83 milions i, en educació, en només 78,9 milions.


Malgrat que l'increment dels crèdits per damunt d'allò establert en la pròrroga pressupostària sigui quasi idèntica en el bloc militar i policial i en el social, el primer partia d'una dotació lleugerament inferior, motiu pel qual l'augment relatiu ha estat superior. Les modificacions pressupostàries van inflar la partida militar un 11,4% fins al novembre i un 6,6% la policial, creixent entre les dues un 9,1%. El crèdit definitiu per a despesa social, en canvi, era tan sols un 7,8% superior al seu crèdit inicial.

El capítol d'inversions és encara més clar pel que fa a aquesta prioritat de despesa. El crèdit reservat per a inversió militar era el novembre de l'any passat de 3.174,1 milions, clarament superior al de les inversions en infraestructures, de 1.921,5 milions, mentre que, en la resta d'àmbits, tan sols era de 1.273,5 milions en total. Cal tenir en compte, però, que aquestes dades només contemplen la despesa de l'administració general de l'Estat i no la de les empreses públiques com Renfe, Adif, Ports de l'Estat o Enaire, fet que limita les partides en infraestructures bàsicament a les carreteres.


Però és que l'augment del crèdit per a inversió militar des del gener va ser de 332,2 milions, un període en el qual la partida per a inversió en el ministeri de Foment tan sols va créixer en 57,8 milions. Així, l'executiu central va disparar quasi sis cops més els recursos disponibles per a inversió en armament que en les infraestructures gestionades directament des del govern espanyol. En els altres camps, fins i tot es va reduir la inversió en 73,7 milions respecte allò establert en la pròrroga pressupostària.

 
La promoció de la despesa militar, però, no acaba aquí. Més enllà dels quasi 1.000 milions que preveia gastar el govern espanyol en defensa per sobre del pressupost, els compromisos plurianuals es van incrementar molt més des de la moció de censura que va portar el líder socialista al poder.

Quan Sánchez va arribar a la Moncloa, el juny del 2018, el ministeri de Defensa s'havia compromès a gastar els anys posteriors fins a 16.938,9 milions, bàsicament en programes especials d'armament. Un any i mig més tard, aquesta quantitat ja era un 47% superior, de 24.912,6 milions, xifra que hipoteca en bona mesura els pressupostos que els propers anys haurà de pactar amb Podem.

 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació