L'arrencada de la mesa de negociació posa a prova la relació entre els socis del Govern

De la reunió que van mantenir Quim Torra i Pere Aragonès el matí del 2 de gener a Palau ja en van sortir missatges divergents. El president, que reclamava explicacions sobre el pacte entre ERC i el PSOE -amb la mesura estrella de posar en marxa una mesa de negociació-, va traslladar al vicepresident que el Govern no assumia una entesa "entre partits". Aragonès, al seu torn, va instar Torra a defensar l'autodeterminació en la mesa de diàleg. La trobada va durar poc menys d'una hora i, per bé que l'entorn d'un i altre continuen definint aquell contacte com a "cordial" -la relació personal és bona-, el resultat va ser simptomàtic de la dificultat que el Govern afronti els següents passos amb un missatge compartit. La mesa de diàleg amb el nou executiu de coalició de Pedro Sánchez posarà a prova la relació entre Junts per Catalunya (JxCat) i ERC.

Torra ha deixat clares les condicions per posar en marxa la mesa de negociació: només arrencarà quan ho decideixin el president de la Generalitat i el mateix Sánchez, que tenen previst parlar per telèfon en les pròximes hores, després dels contactes entre els seus caps de gabinet, Joan Ramon Casals i Iván Redondo. La portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha avançat aquest dimecres que el president convocarà de forma "immediata" partits i entitats per definir la proposta catalana, que permetria iniciar les converses institucionals després d'una reunió entre els dos líders. És el mateix precepte que va fixar Carles Puigdemont després de conèixer l'abast de l'acord entre ERC i el PSOE per a la investidura de Sánchez en plena pugna entre socis.

Fonts de Presidència, en tot cas, assenyalen que veuen "difícil" que la mesa de negociació es reuneixi en els propers quinze dies, termini estipulat en l'entesa de socialistes i republicans. El calendari fixat pel Govern passa per posar data a la trobada entre Torra i el president espanyol i, un cop celebrada la reunió, engegar la maquinària per al diàleg institucional anant més enllà de la cimera de Pedralbes de finals del 2018. El dirigent de JxCat té previst portar a la mesa bilateral el referèndum d'autodeterminació, la fi de la repressió i l'amnistia per als líders condemnats. La proposta definitiva, però, sortirà de la trobada catalana de partits i entitats.

A les files d'ERC comparteixen que els objectius verbalitzats pel president se sotmetin a discussió de la mesa de diàleg, tal com ha apuntat el mateix Aragonès en una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio. "Ja hi comptàvem", apunten fonts republicanes, que recorden que el contingut ja s'ha discutit de manera informal. ERC, partidària de consensuar amb partits i entitats l'estratègia independentista en la negociació amb l'Estat, demana "no demorar" la posada en marxa de la mesa, una opció que Palau ja apunta com a possible. "La mesa ha d'estar al servei del Govern i el país", exposen fonts republicanes, que insisteixen que s'ha d'afrontar el diàleg amb actitud "productiva" i no de "boicot".

ERC, el paper de Torra i els contactes previs

A la formació d'Oriol Junqueras consideren "lògic" que el primer contacte entre governs sigui en una trobada entre Torra i Sánchez. ERC apunta que no ho va posar per "escrit" en el pacte amb el PSOE, però insisteix que aquest era un escenari previsible. Els republicans entenen que tant en l'inici com en el final del recorregut de la mesa els presidents catalans i espanyols hi han de tenir un paper referencial.

Torra preveu convocar la cimera de partits i entitats en les properes hores -l'ideal seria fer-la aquesta mateixa setmana, tot i que el calendari judicial de la inhabilitació, ara en mans del Tribunal Suprem, ho pot fer saltar tot pels aires- i té intenció que hi siguin JxCat, ERC, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural. És un format molt similar al de la cimera de Ginebra, quan es preparava la resposta a la sentència del Tribunal Suprem. Dissabte ja hi va haver un primer contacte i l'anunci fet pel Govern avui correspondria a una segona reunió, pensada inicialment perquè fos discreta. 

Dissabte ja hi va haver un primer contacte entre partits i entitats i l'anunci fet pel Govern correspondria a una segona trobada, pensada inicialment perquè fos discreta

Hi ha prevista també una reunió de l'Assemblea de Càrrecs Electes, que va néixer el 30 d'octubre i des d'aquell moment no ha tingut projecció pública. La voluntat de promoure una nova trobada d'aquest organisme, format per regidors, alcaldes i diputats, va ser anunciada pel president a ERC i a la CUP abans de fer-ho públic dissabte al ple del Parlament.

Futur judicial (i polític)

Si es compleix el calendari més immediat, és probable que la conversa entre Torra i Sánchez es produeixi hores abans de la decisió del Tribunal Suprem sobre la inhabilitació del president de la Generalitat. La defensa del dirigent de JxCat ja ha fet arribar el text a la sala tercera del Suprem, la contenciosa-administrativa, i el marge perquè es pronunciï només arriba fins divendres. Si l'alt tribunal estima les mesures cautelaríssimes, la decisió de la Junta Electoral Central (JEC) quedarà suspesa i no perdria l'acta de diputat fins que es resolgués el recurs -també al Suprem- sobre la condemna imposada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). 

Budó ha recalcat, en tot cas, que no "acataran" ni "acceptaran" la inhabilitació imposada per la JEC, però ha evitat pronunciar-se sobre què passarà si la condemna ferma arriba del Suprem en els propers mesos. A Palau, per exemple, compten que a partir del maig la qüestió quedaria resolta a nivell judicial. A partir d'aquí, el reglament marca que Torra hauria de deixar el càrrec, i s'obriria el termini de dos mesos per escollir un nou president, que hauria de ser de JxCat en virtut del pacte signat el 2018 amb ERC. Si no se'n tria cap, la convocatòria d'eleccions seria immediata. Aragonès ha apostat avui per esgotar la legislatura, peròles converses a Govern estan trufades d'especulacions sobre en quin moment es tornaran a fer eleccions a Catalunya, tal com va detallar NacióDigital.

Fins que arribi el moment, però, JxCat i ERC seguiran mirant-se de reüll. La intenció de la formació de Torra i Carles Puigdemont és pressionar al màxim per "plantar-se" al Parlament, que és on es pot acabar dirimint l'execució de la inhabilitació si el Suprem descarta les mesures cautelaríssimes. Dos anys després de la investidura fallida de Puigdemont, la cambra podria tornar a ser al centre del debat. I els serveis jurídics de l'executiu ja han fet notar a Torra que podria seguir sent president malgrat perdre l'acta de diputat, com ha indicat aquest dimarts la portaveu Budó.