08
de gener
del
2020
Actualitzat
a les
18:04h
A Espanya, l'espasa sempre ha anat de la mà de la creu. L'Església catòlica ha estat històricament aliada del poder reial, primer, i de les dictadures militars, més tard. Els anys de la Transició van suposar un parèntesi en la tradició nacional-catòlica i l'episcopat, amb el carismàtic cardenal Tarancón al davant, va donar suport al canvi polític. Després, però, la jerarquia eclesiàstica va retornar a posicions conservadores. El cardenal Rouco en va ser l'exemple més clar, establint-se una aliança amb la dreta política. Eren els temps en què la Conferència Episcopal definia la unitat d'Espanya com "un bé moral". Ara, el pontificat de Francesc ha desconcertat a la línia més clàssica dels bisbes i l'Església espanyola apareix dividida.
La investidura de Pedro Sánchez, que aquest dimecres ha promès el càrrec davant el rei Felip VI, ha enfurismat els sectors més conservadors de la societat espanyola. Els missatges llançats des de la dreta política i els grans mitjans madrilenys invoquen ressons de guerra civil. Els tentacles que mou la fundació FAES, amb l'expresident José María Aznar al davant, es deixen notar. És una estratègia de fractura i crispació que necessita de l'episcopat per reunir tots els ingredients del menú tradicional de la dreta hispana. Però no tots els prelats estan en la mateixa ona.
Cañizares agafa el bàcul
Qui sí que s'ha posat en línia és Antonio Cañizares, cardenal i arquebisbe de València, i vicepresident de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), que va escriure fins i tot una carta pastoral per mostrar la seva angoixa per la situació política. Cañizares, cap de colla del sector més ultraconservador del catolicisme espanyol, va demanar "resar per Espanya" mentre se celebrava el debat d'investidura. En una carta als seus diocesans, assegurava: "Ens trobem en una situació de veritable emergència de cara al futur" i demanava que es resés en totes les esglésies d'Espanya.
Cañizares és un antic aliat del PP i forma part del nucli de bisbes més aliens al missatge de Francesc. De fet, l'actual Papa el va enviar de nou a Espanya apartant-lo de la cúria, on va estar un temps. Però no està clar que la seva posició sigui majoritària en aquests moments.
Osoro discrepa
A l'altre costat de la jerarquia, l'arquebisbe de Madrid, el cardenal Carlos Osoro, ha volgut deixar clar que no comparteix el discurs més reaccionari dels seus germans de bàcul. En un tuit, va deixar escrit que calia evitar la polarització i treballar plegats per "aquest projecte comú que és Espanya".
Osoro és un prelat de pes de l'episcopat espanyol i, al costat de Juan José Omella, cardenal arquebisbe de Barcelona, és considerat persona de la confiança del Papa. Com també ho és un altre cardenal, Ricardo Blázquez, cardenal i arquebisbe de Valladolid, que presideix la CEE i sol adoptar posicions equidistants. Blázquez va mostrar "inquietud" davant la política del nou govern de coalició, però sense abonar-se al to del sector dur.
Les diferències en la cúpula també es perceben en altres àmbits d'influència catòlica. Així, la plataforma Hazte Oír, que es proclama defensora de "la família, la vida i la llibertat" i es nodreix de l'ala més del catolicisme més ultra, ha tingut un paper destacat en la campanya contra el diputat de Teruel Existe per forçar que canviés el seu vot en la investidura.
En canvi, sectors progressistes de l'Església han manifestat el seu rebuig per l'actitud de Cañizares. Les Comunitats Cristianes Populars de València van expressar la seva disconformitat amb els criteris del seu arquebisbe. L'Església viu un debat intens davant un panorama polític impensable fa unes setmanes.
La investidura de Pedro Sánchez, que aquest dimecres ha promès el càrrec davant el rei Felip VI, ha enfurismat els sectors més conservadors de la societat espanyola. Els missatges llançats des de la dreta política i els grans mitjans madrilenys invoquen ressons de guerra civil. Els tentacles que mou la fundació FAES, amb l'expresident José María Aznar al davant, es deixen notar. És una estratègia de fractura i crispació que necessita de l'episcopat per reunir tots els ingredients del menú tradicional de la dreta hispana. Però no tots els prelats estan en la mateixa ona.
Cañizares agafa el bàcul
Qui sí que s'ha posat en línia és Antonio Cañizares, cardenal i arquebisbe de València, i vicepresident de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), que va escriure fins i tot una carta pastoral per mostrar la seva angoixa per la situació política. Cañizares, cap de colla del sector més ultraconservador del catolicisme espanyol, va demanar "resar per Espanya" mentre se celebrava el debat d'investidura. En una carta als seus diocesans, assegurava: "Ens trobem en una situació de veritable emergència de cara al futur" i demanava que es resés en totes les esglésies d'Espanya.
L'arquebisbe de València considera que Espanya viu una situació d'"emergència" mentre els prelats més propers a Francesc busquen rebaixar el to
Cañizares és un antic aliat del PP i forma part del nucli de bisbes més aliens al missatge de Francesc. De fet, l'actual Papa el va enviar de nou a Espanya apartant-lo de la cúria, on va estar un temps. Però no està clar que la seva posició sigui majoritària en aquests moments.
Osoro discrepa
A l'altre costat de la jerarquia, l'arquebisbe de Madrid, el cardenal Carlos Osoro, ha volgut deixar clar que no comparteix el discurs més reaccionari dels seus germans de bàcul. En un tuit, va deixar escrit que calia evitar la polarització i treballar plegats per "aquest projecte comú que és Espanya".
No nos dejemos arrastrar por la polarización. Con las reglas de juego que todos nos hemos dado, alcancemos acuerdos y trabajemos por este proyecto común que es España.
— Carlos Osoro Sierra (@cardenalosoro) January 7, 2020
Osoro és un prelat de pes de l'episcopat espanyol i, al costat de Juan José Omella, cardenal arquebisbe de Barcelona, és considerat persona de la confiança del Papa. Com també ho és un altre cardenal, Ricardo Blázquez, cardenal i arquebisbe de Valladolid, que presideix la CEE i sol adoptar posicions equidistants. Blázquez va mostrar "inquietud" davant la política del nou govern de coalició, però sense abonar-se al to del sector dur.
Les diferències en la cúpula també es perceben en altres àmbits d'influència catòlica. Així, la plataforma Hazte Oír, que es proclama defensora de "la família, la vida i la llibertat" i es nodreix de l'ala més del catolicisme més ultra, ha tingut un paper destacat en la campanya contra el diputat de Teruel Existe per forçar que canviés el seu vot en la investidura.
En canvi, sectors progressistes de l'Església han manifestat el seu rebuig per l'actitud de Cañizares. Les Comunitats Cristianes Populars de València van expressar la seva disconformitat amb els criteris del seu arquebisbe. L'Església viu un debat intens davant un panorama polític impensable fa unes setmanes.