08
de gener
del
2020
Actualitzat
a les
15:04h
El president de la Generalitat, Quim Torra, ja ha presentat el recurs contenciós-administratiu a la sala tercera del Tribunal Suprem per tal que es prengui mesures cautelaríssimes en la línia de suspendre la inhabilitació ordenada per la Junta Electoral Central (JEC). En el recurs, de 94 pàgines, Torra defensa que en cas de no ser atesa la petició es continuaria amb la "vulneració de drets fonamentals" que, segons la defensa, ja existeix arran de la decisió exprés de la Junta Electoral.
El dirigent de Junts per Catalunya (JxCat), a banda, assenyala que la desestimació de les mesures cautelaríssimes -que, de fet, convertiria en executiva l'ordre de la JEC i posaria la pilota en mans del Parlament pel que fa a la destitució com a president- causaria un "greu conflicte constitucional". En l'escrit, la defensa de Torra denuncia que qui ha resultat escollit no pot passar a ser inelegible en relació a un procés que ha acabat. La JEC, en el seu acord, es basa en l'article 6.2 de la Loreg que estableix que una persona no pot ser escollida com a diputat si té una condemna -encara que no sigui ferma- per un delicte contra l'administració pública, com és el de desobediència.
"Ningú que ja ha estat elegit pot esdevenir inelegible", remarca el recurs, que critica que per arribar a aquesta conclusió "no es necessiten grans coneixements jurídics, sinó només una encertada comprensió lectora". En aquest sentit, Torra recorda que en el moment de ser proclamat electe no tenia cap causa d'inelegibilitat.
La JEC no té competència
El recurs també rebutja que la Junta Electoral tingui competència per enjudiciar les situacions d'incompatibilitat dels diputats del Parlament i recorda l'escrit de la Junta Electoral Provincial que es va negar a inhabilitar Torra. La defensa del president constata que amb la seva decisió la JEC comet una "absoluta desviació de poder amb què pretén privar dels seus drets" el líder de JxCat.
En la mateixa línia, el recurs qualifica de "despropòsit" la decisió de la JEC i es basa en alguns dels arguments dels vots particulars presentats en l'acord de la JEC (sis dels tretze membres es van posicionar en contra de la decisió). "Enjudiciar les incompatibilitats dels diputats al Parlament no és competència de l'Administració Electoral ni ho ha estat mai", rebla la defensa del president.
Manca d'imparcialitat
D'altra banda, el recurs també qüestiona la imparcialitat de la JEC, en especial de tres dels quatre membres que ja van actuar com a denunciants en la causa. Cita el cas del vocal Carlos Vidal i recorda piulades seves contràries a la decisió de la justícia alemanya sobre Carles Puigdemont.
A més del recurs sobre el fons de la qüestió, la defensa de Torra també argumenta la petició d'adopció per part del tribunal de mesures cautelaríssimes per suspendre l'execució de l'acord de la JEC. En l'escrit, s'assegura que executar la decisió provocaria un "dany irreparable" al president, i remarca que la de la JEC no és una "resolució judicial". "És un acte grollerament antijurídic, ja veurem si culpable, per part d'una autoritat que és manifestament incompetent per adoptar-lo", afegeix.
La defensa del president considera que suspendre l'acord de la JEC no provocaria cap "pertorbació greu a un interès constitucionalment protegit, ni als drets fonamentals ni a les llibertats d'una altra persona", sinó tot el contrari, ja que aplicar-ho ocasionaria "una pertorbació greu a un interès constitucionalment protegit, afectant els drets fonamentals de tots els ciutadans de Catalunya".
A més, remarca que la JEC busca "una incidència absolutament crucial sobre la composició del Parlament" i una "pertorbació al seu funcionament ordinari" que, a més, és "indiscutible" quan l'escó que es declararia vacant és el que ocupa el president de la Generalitat.
També al·lega que la denegació de la mesura cautelar vulneraria el dret a la igualtat, el de sufragi passiu, el de presumpció d'innocència, el de legalitat penal i el de tutela judicial efectiva. "Ens trobem davant d'un vici de nul·litat radical", conclou, "davant d'una veritable via de fet per part de la JEC, que amenaça amb provocar un greu conflicte constitucional que obliga indefectiblement a l'adopció de les mesures cautelaríssimes".
L'argument del Govern
La consellera de la Presidència, Meritxell Budó, ha assegurat aquest dimarts que el Govern "no acceptarà ni acatarà" la inhabilitació de Torra. La decisió de l'organisme ja és ferma i ha estat comunicada a Torra, juntament amb els vots particulars de dis magistrats que hi van votar en contra.. En tot cas, Budó ha apuntat que es pot seguir sent president encara que perdi la condició de diputat al Parlament.
L'argument de Budó ha estat que la norma marca que només un diputat pot ser escollit president, però que això no apareix en les circumstàncies del cessament del principal càrrec del país. "El compromís contra la inhabilitació ja es va veure al Parlament", ha assenyalat la consellera de la Presidència, en referència a la ratificació de Torra que va avalar la cambra amb els vots de l'independentisme.
El Parlament també recorrerà
El president del Parlament, Roger Torrent, ha instat avui als serveis jurídics a presentar un recurs davant la Sala Tercera del Tribunal Suprem en defensa dels drets del president Torra. La cambra recorrerà així la decisió de la Junta Electoral Central de treure la condició de diputat al president, al considerar que correspon al Parlament prendre aquesta decisió.
Així mateix, la Junta electoral Provincial s’ha dirigit al Parlament per conèixer el seu posicionament sobre l’execució de la sentència de la JEC. En aquest sentit, la cambra ha demanat a la JEP que no executi la decisió a l'espera de la decisió del Tribunal Suprem.
El dirigent de Junts per Catalunya (JxCat), a banda, assenyala que la desestimació de les mesures cautelaríssimes -que, de fet, convertiria en executiva l'ordre de la JEC i posaria la pilota en mans del Parlament pel que fa a la destitució com a president- causaria un "greu conflicte constitucional". En l'escrit, la defensa de Torra denuncia que qui ha resultat escollit no pot passar a ser inelegible en relació a un procés que ha acabat. La JEC, en el seu acord, es basa en l'article 6.2 de la Loreg que estableix que una persona no pot ser escollida com a diputat si té una condemna -encara que no sigui ferma- per un delicte contra l'administració pública, com és el de desobediència.
"Ningú que ja ha estat elegit pot esdevenir inelegible", remarca el recurs, que critica que per arribar a aquesta conclusió "no es necessiten grans coneixements jurídics, sinó només una encertada comprensió lectora". En aquest sentit, Torra recorda que en el moment de ser proclamat electe no tenia cap causa d'inelegibilitat.
La JEC no té competència
El recurs també rebutja que la Junta Electoral tingui competència per enjudiciar les situacions d'incompatibilitat dels diputats del Parlament i recorda l'escrit de la Junta Electoral Provincial que es va negar a inhabilitar Torra. La defensa del president constata que amb la seva decisió la JEC comet una "absoluta desviació de poder amb què pretén privar dels seus drets" el líder de JxCat.
En la mateixa línia, el recurs qualifica de "despropòsit" la decisió de la JEC i es basa en alguns dels arguments dels vots particulars presentats en l'acord de la JEC (sis dels tretze membres es van posicionar en contra de la decisió). "Enjudiciar les incompatibilitats dels diputats al Parlament no és competència de l'Administració Electoral ni ho ha estat mai", rebla la defensa del president.
Manca d'imparcialitat
D'altra banda, el recurs també qüestiona la imparcialitat de la JEC, en especial de tres dels quatre membres que ja van actuar com a denunciants en la causa. Cita el cas del vocal Carlos Vidal i recorda piulades seves contràries a la decisió de la justícia alemanya sobre Carles Puigdemont.
A més del recurs sobre el fons de la qüestió, la defensa de Torra també argumenta la petició d'adopció per part del tribunal de mesures cautelaríssimes per suspendre l'execució de l'acord de la JEC. En l'escrit, s'assegura que executar la decisió provocaria un "dany irreparable" al president, i remarca que la de la JEC no és una "resolució judicial". "És un acte grollerament antijurídic, ja veurem si culpable, per part d'una autoritat que és manifestament incompetent per adoptar-lo", afegeix.
La defensa del president considera que suspendre l'acord de la JEC no provocaria cap "pertorbació greu a un interès constitucionalment protegit, ni als drets fonamentals ni a les llibertats d'una altra persona", sinó tot el contrari, ja que aplicar-ho ocasionaria "una pertorbació greu a un interès constitucionalment protegit, afectant els drets fonamentals de tots els ciutadans de Catalunya".
A més, remarca que la JEC busca "una incidència absolutament crucial sobre la composició del Parlament" i una "pertorbació al seu funcionament ordinari" que, a més, és "indiscutible" quan l'escó que es declararia vacant és el que ocupa el president de la Generalitat.
També al·lega que la denegació de la mesura cautelar vulneraria el dret a la igualtat, el de sufragi passiu, el de presumpció d'innocència, el de legalitat penal i el de tutela judicial efectiva. "Ens trobem davant d'un vici de nul·litat radical", conclou, "davant d'una veritable via de fet per part de la JEC, que amenaça amb provocar un greu conflicte constitucional que obliga indefectiblement a l'adopció de les mesures cautelaríssimes".
L'argument del Govern
La consellera de la Presidència, Meritxell Budó, ha assegurat aquest dimarts que el Govern "no acceptarà ni acatarà" la inhabilitació de Torra. La decisió de l'organisme ja és ferma i ha estat comunicada a Torra, juntament amb els vots particulars de dis magistrats que hi van votar en contra.. En tot cas, Budó ha apuntat que es pot seguir sent president encara que perdi la condició de diputat al Parlament.
L'argument de Budó ha estat que la norma marca que només un diputat pot ser escollit president, però que això no apareix en les circumstàncies del cessament del principal càrrec del país. "El compromís contra la inhabilitació ja es va veure al Parlament", ha assenyalat la consellera de la Presidència, en referència a la ratificació de Torra que va avalar la cambra amb els vots de l'independentisme.
El Parlament també recorrerà
El president del Parlament, Roger Torrent, ha instat avui als serveis jurídics a presentar un recurs davant la Sala Tercera del Tribunal Suprem en defensa dels drets del president Torra. La cambra recorrerà així la decisió de la Junta Electoral Central de treure la condició de diputat al president, al considerar que correspon al Parlament prendre aquesta decisió.
Així mateix, la Junta electoral Provincial s’ha dirigit al Parlament per conèixer el seu posicionament sobre l’execució de la sentència de la JEC. En aquest sentit, la cambra ha demanat a la JEP que no executi la decisió a l'espera de la decisió del Tribunal Suprem.
Torra recorre al Suprem la inhabilitació by naciodigital on Scribd