El despertador: 8 de gener

Gestionar la interlocució

ERC necessita fer compatible la centralitat que li dona la interlocució privilegiada amb Sánchez amb no desconnectar del nucli dur independentista. Avui també són notícia el Govern i la mesa de diàleg, l'influx de la FAES, la rehabilitació de Monedero, Fidel Castro a l'Havana i Juan Marsé

per Ferran Casas, 8 de gener de 2020 a les 06:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de gener de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Pedro Sánchez ja és president del govern espanyol. Ho és en un executiu de coalició amb Podem (el coneixerem la setmana que ve malgrat que Podem no s'ha esperat a donar a anunciar els seus noms) que necessitarà trobar cada setmana suports per tirar endavant. Els del PNB, Compromís i Més País, sí. Però també els d'ERC. Això dona un paper central als republicans a la política espanyola similar al que al seu dia havia tingut CiU. El partit d'Oriol Junqueras, Pere Aragonès, Gabriel Rufián i Montse Bassa no només és al mig del ball sinó que és el que, en aquests moments, gaudeix d'interlocució privilegiada amb el govern espanyol juntament amb el PNB, que és part del paisatge dels pactes.

Això, però, no es pot mesurar en paràmetres clàssics. En primer lloc perquè ERC no només no té una hegemonia clara a Catalunya, sinó que ni tan sols presideix la Generalitat. En el millor dels casos per ells podrà fer-ho en uns mesos. En segon lloc perquè els republicans no són (si més no encara) un partit d'establishment, com ho havia estat la federació -actor fundador del règim del 78- i quedava palès a l'hora de negociar pressupostos o la regulació de determinats sectors econòmics. I en tercer lloc perquè el context de repressió impedeix fer i pensar la política en clau de normalitat. D'aquí que la negociació de la investidura s'hagi basat en el diàleg, en el continent més que en el contingut, i no en el tradicional peix al cove dels anys de Pujol. Abans he citat a Montse Bassa malgrat que no és una dirigent principal del partit perquè el seu discurs d'ahir al Congrés evidencia que ERC necessita fer compatible aquesta centralitat amb la tensió permanent. L'entrevista que hores després va fer Sara González a Gabriel Rufián a la cambra baixa ho demostra també.

I tensió vol dir emoció i no apartar-se de l'objectiu per no desconnectar del nucli dur de l'independentisme, que lògicament veu amb recel algunes posicions pactistes i determinats aterratges a la realitat, que no són agradables malgrat les alegries que donen els clatellots de la justícia europea a l'espanyola. Uns perquè hi veuen una rendició -a ningú li agrada gestionar un fracàs com el del 27-O i fins i tot hi ha qui, als mitjans, la política o les entitats, prefereix viure en la ficció. Els altres perquè consideren que aquests riscos, si s'han d'assumir, cal fer-ho entre tots, o que ERC podria haver estat més exigent i aconseguir més contrapartides en la negociació amb Sánchez sense córrer el risc d'enviar el carro pel pedregar.

Precisament per això Junts per Catalunya (i la CUP fins on pugui) no ho posaran fàcil als republicans malgrat que no tenen una estratègia identificable i ahir també gestionaven contradiccions. La posició de Laura Borràs i Quim Torra no agrada a tothom dins de JxCat -hi havia qui preferia posar-s'hi millor per mantenir la interlocució amb Madrid- però ningú la desautoritzarà perquè la competència amb ERC és, sumada al lideratge de Carles Puigdemont, el ciment que els uneix a tots. JxCat i ERC competeixen pensant unes eleccions que arribaran més aviat que tard, però en el mentrestant estan obligades a entendre's per convertir en útil la mesa de negociació que en quinze dies començarà a caminar. Avui el Govern es reuneix i hi pot començar a treballar. O ho fan o ho posaran molt fàcil al govern Sánchez. Massa.  
 

Avui no et perdis

» Entrevista a Gabriel Rufián: «Hem de donar l'oportunitat a l'esquerra espanyola de decebre una vegada més»; per Sara González.

» Anàlisi: ERC i JxCat consumen el divorci estratègic a Madrid en ple clima preelectoral; per Oriol March.

» Crònica: el govern de coalició de Sánchez inicia el trajecte assetjat per la dreta; per Sara González.

» Aznar i la FAES tornen a imposar la radicalització del discurs al PP; per Pep Martí.

» Reportatge: de Negrín a Sánchez Castejón; per Pep Martí.

» La Veu de Nació: «La legislatura del fang»; per Joan Serra Carné.

» Opinió: «Hi ha vida més enllà de Sánchez?»; per Guillem Fuster (portaveu de Poble Lliure).

» Opinió: «Govern vell i 'Gobierno' nou»; per Francesc-Marc Àlvaro.

» Luca de Meo deixa la presidència de Seat per anar a Renault.

» Anàlisi: Per què no rep nominacions Robert De Niro per «The Irishman»?; per Víctor Rodrigo.
 

 El passadís

El nou govern espanyol pot ser una ocasió per recuperar alguns dirigents de Podem que havien quedat despenjats de les institucions. És el cas de Juan Carlos Monedero, que va deixar l'escó per les acusacions contra ell d'haver incomplert amb hisenda. Ara les travesses el situen a una secretaria d'estat. Ahir estava visiblement content i, malgrat que a la tribuna de públic no es poden fer gestos de cap mena, va acabar amb el puny alçat i demanant una foto amb ell a Iglesias quan a l'hemicle pràcticament només quedaven diputats de l'esquerra. El líder de Podem va acabar la sessió d'investidura donant un ram de flors a Aina Vidal, plorant amb Pablo Echenique i també anant a buscar el fundador de Podem per fer-se una foto amb ell. Tothom content i amb ganes de posar-s'hi, inclòs Monedero.

Vist i llegit

Felip VI s'ha convertit en un dels grans protagonistes del debat d'investidura de Sánchez. Les formacions de dretes són les que l'han reivindicat amb més contundència i han aprofitat les crítiques que ha rebut d'EH Bildu i altres formacions republicanes per carregar contra el cap de l'executiu. La monarquia divideix els espanyols i la seva popularitat a Catalunya està sota mínims, amb una nota que no arriba al 2. Aprofitant el dia de reis, El Matí de Catalunya Ràdio, que els festius presenta Albert Segura, va repassar el funcionament i la popularitat de les monarquies. Tenen poc sentit i són antigues, però no totes estan tan qüestionades com l'espanyola. I algunes tenen un funcionament exemplar. Escolteu-ho aquí perquè va ser una estona de ràdio molt interessant i divulgativa. Entre els convidats Jaime Peñafiel i John Carlin.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1959, fa 61 anys, Fidel Castro, al capdavant d'una guerrilla patriòtica, el Moviment 26 de juliol, entrava triomfal a l'Havana, la capital de Cuba, després de fer-se amb el poder a l'illa instaurant un règim que viraria cap al socialisme i que encara dura. El dia 1 d'aquell any, el dictador Fulgencio Batista va fugir de l'illa i el dia 8 els revolucionaris van entrar triomfants a la capital. Les tensions constants amb els Estats Units han marcat la trajectòria del moviment dels barbuts de la Sierra Maestra, que va tenir com a primers protagonistes els germans Castro (Raúl va succeir el seu germà com a president fins que l'any passat va deixar pas a Miguel Díaz-Canel), Ernesto Che Guevara i Camilo Cienfuegos. Aquí en podeu veure les imatges amb la música de Carlos Puebla i altres informacions.

 L'aniversari

El 8 de gener de l'any 1933 va néixer a Barcelona l'escriptor Juan Marsé, un dels novel·listes en llengua castellana més importants encara viu i de formació autodidàctica. Les seves obres tenen Barcelona com a escenari. Marsé, que va rebre el premi Cervantes el 2008, va començar a escriure en revistes i obres com Últimas tardes con Teresa, El amante bilingüe o El embrujo de Shangai el van consagrar com a escriptor. Poc després del referèndum de l'1-O va escriure un article a El País en forma de carta al seu amic Jaime Gil de Biedma, intel·lectual barceloní de la seva generació, criticant el procés.

 
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per rebre'l

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
El despertador
Participació