07
de gener
del
2020
Actualitzat
a les
20:08h
En el debat d'investidura fallit del juliol, Gabriel Rufián va empeltar-se del paper que havia interpretat la vella CiU durant dècades al Congrés dels Diputats. El gir pragmàtic o "realista" -en aquests termes es va desenvolupar el congrés d'ERC al desembre- s'ha acabat de concretar aquest migdia amb una abstenció decisiva que no només els atorga un rol decisiu en una legislatura sísmica, sinó que evidencia el divorci estratègic amb Junts per Catalunya (JxCat), amb qui comparteix Govern. La votació diferenciada arriba quan hauria de ser imminent la posada en marxa del diàleg amb l'Estat i quan redoblen amb més força que mai els tambors d'avançament electoral a Catalunya.
El suport d'ERC a Sánchez mentre la Junta Electoral Central (JEC) inhabilitava Quim Torra no ha agradat gens als sectors de JxCat menys partidaris de col·laborar amb la governabilitat de l'Estat, i han incomodat el president de la Generalitat. No són poques les persones del seu entorn que s'han preguntat en veu alta si tenia sentit seguir governant en coalició amb Catalunya si en una qüestió tan important com la investidura d'un president espanyol -en un context, a banda, de manteniment de la repressió- les dues formacions votaven diferent. "Això hauria de tenir conseqüències, no pot passar per alt", insistia dissabte un dirigent de JxCat en el ple del Parlament que va ratificar Torra com a president després de la inhabilitació exprés de la JEC.
Els més moderats de la formació liderada per Puigdemont -expectant per conèixer les conseqüències d'un eventual incompliment del PSOE pel que fa als acords als quals ha arribat amb ERC mentre es prepara per plantar cara a l'Estat des del Parlament Europeu, amb la promesa de la restitució com a president ja descartada- senten una "certa enveja" dels republicans pel paper central en la legislatura. "Aquest paper l'hauríem d'estar fent nosaltres", sosté un alt dirigent del PDECat consultat. "Tothom està pensant en les catalanes", indica un altre responsable de l'espai nacionalista. En aquest cas, a diferència del juliol, no hi ha hagut fissures: s'ha confiat en el criteri de Laura Borràs, ben connectada tant amb Waterloo com amb Torra.
La cap de files de JxCat a Madrid ha assenyalat que, amb el president en ple procés d'inhabilitació -ja coneix el detall de l'acord de la JEC i ara es prepara per recórrer-lo al Tribuna Suprem-, era impossible fer costat a Sánchez. "No podem votar en contra de Catalunya i a favor de la repressió", ha reflexionat Borràs en un missatge dirigit al líder del PSOE però també als socis a Govern. La formació de Puigdemont ha estat molt crítica amb la mesa de diàleg institucional que han acordat els republicans amb els socialistes i que s'ha de posar en marxa d'aquí a com a molt tres setmanes, tot i que ara Torra ja dona per fet que s'hi asseurà per plantejar autodeterminació i amnistia.
Puigdemont aspira a una trobada de tot l'independentisme -inclosa la CUP, que també ha votat en contra de Sánchez i després s'ha enganxat amb Rufián a la xarxa- per definir què s'ha de tractar en aquesta mesa de diàleg institucional. Existeix el compromís d'una votació sobre una proposta concreta -en cas de ser insuficient, els partidaris de la República hi demanarien el no-, tot i que existeixen recels dins de JxCat sobre els resultats pràctics. "Esperem que les paraules de diàleg no siguin buides", ha assenyalat Borràs a la sortida de l'hemicicle, un cop Sánchez havia estat escollit president en la votació més ajustada de la història de la democràcia.
Pal i pastanaga
ERC s'ha abstingut i ha facilitat la tria d'un líder del PSOE assetjat per una dreta desfermada, però no ha tingut un to suau cap al president espanyol. Rufián, dissabte, va condicionar l'arrencada de la legislatura a una mesa de diàleg que Sánchez sempre ha circumscrit a l'ordenament constitucional, qüestió que ha fet arrufar el nas a JxCat. I aquest djous els republicans han enviat Montse Bassa, germana de Dolors Bassa, al faristol del Congrés. No s'ha pogut estar de qualificar de "botxí" de la repressió el PSOE i d'assegurar, a títol personal, que li importa "un rave" la governabilitat a l'Estat. Una ampliació que ha encès -encara més- els ànims de la dreta.
El discurs de la diputada gironina ha acabat, en tot cas, amb una apel·lació al diàleg que lliga amb els missatges que ha anat enviant Oriol Junqueras als seus companys de partit des del mes de novembre: la prioritat és liderar la negociació amb l'Estat. I això, a nivell discursiu, té dues vessants. La primera és una línia més dura -l'anomenada "confrontació democràtica" que defensava Marta Vilalta al Parlament dissabte a l'hora de defensar la ratificació de Torra com a president-, i la segona és la de promoure el diàleg en un context de crispació de la dreta, la dreta extrema i l'extrema dreta.
Aquestes dies, al Congrés dels Diputats, hi ha estat en joc la legislatura espanyola però també la catalana. Els càlculs més optimistes dins del Govern, on s'hi ha debatut l'avançament electoral, passen perquè els catalans siguin cridats a les urnes com a molt tard a l'octubre. Això seria així si el Suprem admet els arguments de Torra contra la inhabilitació de la JEC i la presidència guanya mesos mentre no es resol el recurs contra la condemna per desobediència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). I després de les catalanes? "Potser la lluita per l'hegemonia acaba amb un nou govern de coalició si no hi ha més alternativa", reflexionava dissabte un alt dirigent de l'executiu.