08
de gener
del
2020
El debat d'investidura ha inaugurat un temps nou en la política espanyola en què la crispació -que no se n'ha anat mai- ha entrat en una fase més agressiva i ja s'arriba a qüestionar la legitimitat de l'executiu espanyol. Pel bloc de forces que formen la dreta espanyola, han estat moltes emocions de cop: la victòria del bloc progressista sobre el conservador, l'acord de coalició entre PSOE i Podem i, després, el suport explícit del PNB i l'abstenció d'ERC i Bildu. Totes aquestes forces han facilitat que Pedro Sánchez presideixi el primer govern de coalició d'esquerres des de la Guerra Civil.
La dreta ha radicalitzat encara més el seu discurs, afegint ara crits, insults i pressions contra els potencials aliats del nou executiu. Ha quedat clar que no concedirà ni una hora al nou executiu, que arrencarà la setmana vinent. Això s'ha vist en el contingut i el to de les intervencions del líder del PP, Pablo Casado, durant el debat d'investidura, en les quals han reaparegut expressions que havien quedat enterrades els darrers mesos. Casado s'ha referit a "colpistes" i "terroristes" com a aliats del president espanyol, i el PP ha aprofitat l'abstenció de Bildu per escenificar una tensió elèctrica a l'hemicicle.
Al dictat de la FAES
L'estratègia seguida pel dirigent conservador és la que va dictar la FAES immediatament després de les darreres eleccions. En un editorial del laboratori ideològic després del 10-N, el laboratori ideològic proclamava que la decisió de PSOE i Podem de governar junts suposava "portar el sistema polític de la Constitució a la seva pitjor crisi". Titllava el partit de Pablo Iglesias de ser "l'esquerra que reivindica la ruptura enfront el pacte de convivència de la Constitució". Segons la FAES, Sánchez tenia dues opcions: pactar amb les altres forces "constitucionalistes" , d'altra banda, la "pitjor". La fundació conservadora sentenciava així el govern que ara comença: "Frankenstein, comparat amb el que sembla que ha de venir, serà un model d'harmonia".
L'elecció de Casado com a nou líder del PP ja va ser interpretat com un retorn del partit a les essències aznaristes. La figura de l'expresident va ser recuperada de seguida, sent rebut per Casado a Génova amb tots els honors. La campanya del 28-A va veure un Casado desaforat, que va arribar a acusar Sánchez de "tenir les mans tacades de sang" per haver acceptat el suport de Bildu a la moció de censura. Aznar va reaparèixer en mítings del PP, com va passar a Barcelona, acompanyat de Cayetana Álvarez de Toledo, una damnificada per Rajoy que es va fer amb el càrrec de portaveu al Congrés.
De la moderació al factor Vox
Els pèssims resultats del partit el 28-A (reduït de 137 escons a 66) van canviar les tornes i van forçar Casado a moderar-se, alhora que Vox feia la seva entrada al Congrés amb 24 diputats, menys dels que es temia. El llenguatge va canviar i Casado va recuperar per a les llistes algunes figures de l'etapa Rajoy. Ana Pastor va ser ascendida, per exemple, a número dos per Madrid. Aznar no va aparèixer en actes centrals del partit, mentre que Rajoy sí que va participar-hi. Per un moment, va semblar que Casado trobava el seu to com a líder responsable.
Però era un miratge. La formació d'un govern de coalició amb Podem ha suposat per la dreta espanyola la resurrecció dels seus vells dimonis particulars, com el comunisme, el separatisme i ETA. En aquest rebrot intransigent -apadrinat per la FAES- hi han tingut un paper destacat alguns dels creadors d'opinió dels mitjans madrilenys, amb Federico Jiménez Losantos al davant, que aquest dimarts anunciava l'arribada d'un nou "terror roig" i que la investidura suposava la fi de la democràcia del 78. És molt semblant al que ha dit Pedro J. Ramírez, una altra veu amb molt de ressò als cercles de poder madrileny, que ha dit que la investidura del líder socialista és "la liquidació del model polític de la Transició", un camí que, segons ell, "condueix al precipici".
La dreta ha radicalitzat encara més el seu discurs, afegint ara crits, insults i pressions contra els potencials aliats del nou executiu. Ha quedat clar que no concedirà ni una hora al nou executiu, que arrencarà la setmana vinent. Això s'ha vist en el contingut i el to de les intervencions del líder del PP, Pablo Casado, durant el debat d'investidura, en les quals han reaparegut expressions que havien quedat enterrades els darrers mesos. Casado s'ha referit a "colpistes" i "terroristes" com a aliats del president espanyol, i el PP ha aprofitat l'abstenció de Bildu per escenificar una tensió elèctrica a l'hemicicle.
Al dictat de la FAES
L'estratègia seguida pel dirigent conservador és la que va dictar la FAES immediatament després de les darreres eleccions. En un editorial del laboratori ideològic després del 10-N, el laboratori ideològic proclamava que la decisió de PSOE i Podem de governar junts suposava "portar el sistema polític de la Constitució a la seva pitjor crisi". Titllava el partit de Pablo Iglesias de ser "l'esquerra que reivindica la ruptura enfront el pacte de convivència de la Constitució". Segons la FAES, Sánchez tenia dues opcions: pactar amb les altres forces "constitucionalistes" , d'altra banda, la "pitjor". La fundació conservadora sentenciava així el govern que ara comença: "Frankenstein, comparat amb el que sembla que ha de venir, serà un model d'harmonia".
L'elecció de Casado com a nou líder del PP ja va ser interpretat com un retorn del partit a les essències aznaristes. La figura de l'expresident va ser recuperada de seguida, sent rebut per Casado a Génova amb tots els honors. La campanya del 28-A va veure un Casado desaforat, que va arribar a acusar Sánchez de "tenir les mans tacades de sang" per haver acceptat el suport de Bildu a la moció de censura. Aznar va reaparèixer en mítings del PP, com va passar a Barcelona, acompanyat de Cayetana Álvarez de Toledo, una damnificada per Rajoy que es va fer amb el càrrec de portaveu al Congrés.
De la moderació al factor Vox
Els pèssims resultats del partit el 28-A (reduït de 137 escons a 66) van canviar les tornes i van forçar Casado a moderar-se, alhora que Vox feia la seva entrada al Congrés amb 24 diputats, menys dels que es temia. El llenguatge va canviar i Casado va recuperar per a les llistes algunes figures de l'etapa Rajoy. Ana Pastor va ser ascendida, per exemple, a número dos per Madrid. Aznar no va aparèixer en actes centrals del partit, mentre que Rajoy sí que va participar-hi. Per un moment, va semblar que Casado trobava el seu to com a líder responsable.
Després de la davallada de l'abril, en la qual el PP va perdre fins a 71 escons, Casado es va moderar, però era un miratge
Però era un miratge. La formació d'un govern de coalició amb Podem ha suposat per la dreta espanyola la resurrecció dels seus vells dimonis particulars, com el comunisme, el separatisme i ETA. En aquest rebrot intransigent -apadrinat per la FAES- hi han tingut un paper destacat alguns dels creadors d'opinió dels mitjans madrilenys, amb Federico Jiménez Losantos al davant, que aquest dimarts anunciava l'arribada d'un nou "terror roig" i que la investidura suposava la fi de la democràcia del 78. És molt semblant al que ha dit Pedro J. Ramírez, una altra veu amb molt de ressò als cercles de poder madrileny, que ha dit que la investidura del líder socialista és "la liquidació del model polític de la Transició", un camí que, segons ell, "condueix al precipici".