investidura

La factura de la investidura de Sánchez: diàleg, competències, finançament i peatges

El PSOE ha teixit acords amb nou partits per aconseguir la suma que li permeti revalidar aquest dimarts la presidència d'Espanya

per Sara González , Madrid, 6 de gener de 2020 a les 16:35 |
Pedro Sánchez, a l'hemicicle del Congrés, durant el debat d'investidura | ACN
Deu partits per a una investidura que ha de donar pas al primer govern de coalició de la història d'Espanya en democràcia. Ni el PSOE ni Podem volen pensar que una maniobra de darrera hora frustri el seu objectiu després que s'hagi fet evident que el trident de dretes no donarà treva, però arribaran a la votació d'aquest dimarts aguantant la respiració desitjant que res es torci. El binomi format per Pedro Sánchez i Pablo Iglesias serà viable gràcies al suport del PNB, BNG, Més País, Compromís, Teruel Existe i Nueva Canarias i l'abstenció clau d'ERC i de Bildu. Amb tots ells, els socialistes han fet una operació d'orfebreria per garantir-se la suma. 

La portaveu del PSOE al Congrés, Adriana Lastra, ha estat el rostre que a nivell institucional ha anat teixint ponts amb els diferents grups, cadascun dels quals ha negociat en funció dels seus interessos. Però una altra de les persones que estan sent clau per garantir que tot funciona segons el previst és el socialista Rafael Simancas. Ell, precisament, va perdre la presidència de la Comunitat de Madrid l'any 2003 perquè dos dirigents socialistes -Eduardo Tamayo i María Teresa Sáez- el van trair en el darrer moment i es van abstenir.


El que havia de ser un govern PSOE-IU a la Comunitat va acabar donant accés al poder a Esperanza Aguirre i al PP, que ja no l'han perdut des d'aleshores. Es va assegurar que Tamayo i Sáez, que pertanyien al corrent del socialisme madrileny més proper a José Luis Rodríguez Zapatero, havien cobrat un suborn milionari. Mai es va poder demostrar.

El popular "tamayazo" està en boca de tothom al Congrés en les hores prèvies a la votació definitiva per investir Sánchez. En temps de descompte pel xiulet final, però, cadascun dels partits que tindran un paper en la proclamació del líder del PSOE tenen ja ben lligats els rèdits que els ha de reportar els acords signats. 


Podem: coalició, cinc ministres i paquet de mesures socials

El govern de coalició tindrà dos referents: Pedro Sánchez com a president i el líder de Podem, Pablo Iglesias, ocupant una vicepresidència social. En els darrers dies, el partit lila s'ha afanyat en subratllar que el nou executiu combinarà l'"experiència" del PSOE amb la "frescor" de Podem. Al consell de ministres, s'hi asseuran també Irene Montero -Sanitat-, Alberto Garzón -Consum-, Yolanda Díaz -Treball- i, a proposta dels comuns, Manuel Castells -Universitats-.


A més del repartiment de carteres, socialistes i podemites han pactat un programa de govern que porta l'empremta del "sí que es pot" abanderat per Iglesias. Els socialistes s'han compromès a derogar la reforma laboral, la llei mordassa, a apujar el salari mínim a 1.200 euros en un any, a permetre que els ajuntaments puguin regular els preus dels lloguers, a augmentar l'IRPF de les rendes altes i a protegir les dones de les violències masclistes via codi penal, entre altres mesures.

ERC: mesa de negociació entre governs i desjudicialització

"Recomençar" i "desjudicialitzar". Són les dues promeses que verbalment va fer Pedro Sánchez a l'independentisme en la primera intervenció al ple d'investidura. L'abstenció d'ERC ha estat fruit d'un acord forjat a foc lent en set setmanes marcades per les turbulències judicials i les pressions a les quals estan sotmesos els dos partits per part dels seus respectius espais. El resultat de tot plegat és que el PSOE ha acceptat que, en un termini de 15 dies després de la investidura, es crearà una mesa de negociació entre governs en la qual les dues parts puguin exposar els seus projectes -ERC ha dit que hi portarà l'autodeterminació i l'amnistia-, amb un calendari "transparent" i els compromisos de la qual seran fiscalitzats per una comissió de seguiment. A més, el resultat de la negociació serà sotmès a validació dels catalans a través d'una consulta.

PNB: el nou Estatut i les seleccions

Els d'Aitor Esteban han segellat un pacte en el qual Sánchez s'ha compromès a impulsar el diàleg entre partits i institucions "per adequar l'estructura de l'Estat al reconeixement de les identitats territorials". Com? No s'especifica més enllà d'assegurar que calen "modificacions legals necessàries" que permetin resoldre el "contenciós a Catalunya" i un nou Estatut per a Euskadi que reconegui la seva identitat. Al seu discurs d'investidura, Sánchez va parlar de "corregir" el sistema autonòmic. Però el PNB, que busca una major influència, s'ha assegurat també via lliure per tenir seleccions esportives que puguin competir amb altres estats. També ha acordat que, en un termini de sis mesos, es transfereixin les competències de trànsit a Navarra. 

BNG: mateix estatus que Euskadi i Catalunya, i aixecament de peatge

Si es produeixen reformes en el model d'organització territorial, Galícia ha de tenir el mateix estatus que Euskadi i Catalunya. Així consta en l'acord segellat pel PSOE amb els nacionalistes gallecs, on també es recull que el peatge de l'AP-9 serà gratuït per als conductors habituals, que sigui també sense cost el tram entre Vigo i Redondela, més inversió en la xarxa ferroviària i completar la connexió dels ports exteriors de Ferrol i Corunya per tren aquest mateix any. També s'inclou la transferència de les competències pendents a l'Estatut, inversió per sanejar les ries i ajuts per fomentar el gallec.

Bildu: una abstenció davant d'una "oportunitat"

Com ERC, Bildu s'abstindrà a la investidura de Pedro Sánchez, que ha definit com una "finestra d'oportunitat". Tot i que no hi ha un document per escrit, els abertzales han avalat l'entesa tancada entre els socialistes i els republicans i, de fet, verbalment, Arnaldo Otegi ha demanat una mesa de negociació entre governs com la que es crearà per afrontar el conflicte amb Catalunya. Bildu defensa el "dret a decidir" i dona per esgotat l'estat de les autonomies. 

Més País: amén al programa PSOE-Podem

Ho tenia fàcil el PSOE per arrencar el "sí" d'Íñigo Errejón. De fet, l'exdirigent de Podem va ser molt crític amb el seu antic partit per no haver facilitat la investidura de Sánchez i no haver impedit la repetició electoral, motiu pel qual es va presentar per primera vegada liderant Més País i coaligat amb Compromís. No va fer gaire fortuna i va obtenir només dos diputats. Errejón va tenir prou amb una reunió amb els socialistes per confirmar el seu suport i ha beneït el programa de govern dissenyat pel PSOE i Podem. "En aquest context toca ajudar i acompanyar, però sobretot toca empènyer i afinar l'ambició d'aquest programa de govern perquè no ensopegui i no perdi la frescor", va dir Errejón en el moment d'anunciar el

Compromís: finançament en vuit mesos

Joan Baldoví ho té clar des de fa temps: el govern de coalició ha de prosperar. Ho va defensar abans de la repetició electoral i fins i tot advocava perquè Podem es quedés a l'oposició si això evitava la nova cita a les urnes del 10-N. El seu gran repte és la reforma del finançament, demanda històrica que també abandera el president del País Valencià, el socialista Ximo Puig, i ha arrencat al PSOE el compromís d'afrontar-la en un termini màxim de vuit mesos. Sobre el paper, també ha quedat recollida la petició que l'Estat compleixi amb el finançament del 50% a les comunitats que li pertoca de la llei de dependència. La inversió en Rodalies, principalment a Castelló, i la connexió entre els aeroports d'Altet i Alacant i Elx són altres dels compromisos. 

Nova Canàries: compliment del REF i estatus de regió ultraperifèrica

Coalició Canària i Nova Canàries es van presentar en coalició a les eleccions. La diputada dels primers, Ana Oramas, votarà en contra a la investidura de Sánchez desobeint fins i tot l'abstenció ordenada pel seu partit. Pedro Quevedo, en canvi, donarà el seu "sí" al PSOE. A canvi, el nou govern es compromet a complir amb el Règim Econòmic i Fiscal canari. Això suposa que els recursos previstos en aquest règim no seran tinguts en compte en el repartiment dels fons del finançament autonòmic. Nova Canàries reivindica el reconeixement de l'"estatus de regió ultraperifèrica". 

Terol Existeix: l'Espanya buidada i manteniment de taquilles de Renfe

El PSOE ha perdut el suport del Partit Regionalista de Cantàbria. En canvi, ha sumat el del representant de Terol Existeix. El diputat Tomás Guitarte té el compromís dels socialistes d'impulsar un pacte d'estat pel reequilibri territorial i la repoblació de l'Espanya buidada. Pel que fa a qüestions concretes, s'ajornarà sis mesos el tancament de taquilles de Renfe en les 150 estacions amb menys trànsit que havia anunciat l'operadora. També el tancament de la central tèrmica d'Andorra i licitacions d'algunes carreteres ja previstes. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació