05
de gener
del
2020
Actualitzat
el
07
de gener
a les
12:14h
Vencedores o vencidos, Moneyball, El buen pastor, la delgada linea roja, El ultimàtum de Bourne, Eva al desnudo, Un Domingo cualquiera, Sopa de ganso, El club de los poetes muertos, Lawrence de Arabia... Algunes de les pel·lícules que ahir va mencionar Aitor Esteban. Quedar-te enganxat a la tele per veure una sessió d'investidura pot tenir la seva recompensa. Quan ja s'acabava, quan tocava l'última intervenció del dia tenia la intuïció que valdria la pena.
No cal ser cap endeví. Esteban és, de molt llarg, el millor de tots els polítics que ocupen un escó al Congrés dels Diputats. Bé, com a mínim, el millor d'entre tots els portaveus. El més cabal, el més bon orador, el que demostra millor saber fer, més intel·ligència política i emocional, el que millor sap analitzar els avatars de la vida política i parlamentària. És d'aquells polítics que et fan reconciliar una mica amb una professió que a Espanya no val ni un ral. Quan li va tocar va començar a desfilar símils cinèfils, amb sentit comú i sornegueria, sabent per què ho feia i què pretenia. Amb un discurs de fons, no per simple capritx o gracieta intranscendent. Un polític que és cinèfil, que sap explicar-ho i que sap posar-ho al servei de la seva professió amb imaginació i capacitat creativa. Sensacional.
Esteban no només va definir el perquè del sentit del vot afirmatiu del PNB a la investidura de Pedro Sánchez. Va aprofitar per a deixar en calçotets alguns dels impresentables que l'havien precedit en els torns de paraula. Va citar el "No guanyareu vosaltres, guanyarem nosaltres" de Pablo Casado per a retreure-li el pobríssim llenguatge "guerracivilista" i el nul sentit d'estat. De Ciutadans i la pobra Inés Arrimadas se'n va fer creus que fossin capaços de retreure'ls els pactes aconseguits en nom de Navarra quan tothom mínimament ben informat sap perfectament quina és la presència i el calat del PNB a les institucions navarreses i la seva història. Els individus de Ciutadans estan vorejant la irrellevància per molts motius. Estic convençut que el més important de tots és la seva quasi nul·la formació política, intel·lectual i humana.
A la banda de tarats de la ultradreta els va ignorar. Molt ben fet. Encara tinc l'esperança que en algun moment algú prendrà la paraula i els etzibarà alguna cosa així com: "Mirin, perdonin, ja n'hi ha prou de la fal·làcia segons la qual totes les opinions i ideologies són respectables. Les vostres opinions són una merda i la vostra ideologia no pot ser més putrefacta. I encara diria més, als vostres votants tampoc els tinc cap mena de respecte ni consideració". Qui ho faci pot comptar amb el meu vot a les següents eleccions. M'agradaria que fos Aitor Esteban. Jo no el podria votar. Però llavors em podria passar pel cap la descabellada però molt atractiva idea d'empadronar-me a Euskadi ni que fos per una temporada.
No cal ser cap endeví. Esteban és, de molt llarg, el millor de tots els polítics que ocupen un escó al Congrés dels Diputats. Bé, com a mínim, el millor d'entre tots els portaveus. El més cabal, el més bon orador, el que demostra millor saber fer, més intel·ligència política i emocional, el que millor sap analitzar els avatars de la vida política i parlamentària. És d'aquells polítics que et fan reconciliar una mica amb una professió que a Espanya no val ni un ral. Quan li va tocar va començar a desfilar símils cinèfils, amb sentit comú i sornegueria, sabent per què ho feia i què pretenia. Amb un discurs de fons, no per simple capritx o gracieta intranscendent. Un polític que és cinèfil, que sap explicar-ho i que sap posar-ho al servei de la seva professió amb imaginació i capacitat creativa. Sensacional.
Esteban no només va definir el perquè del sentit del vot afirmatiu del PNB a la investidura de Pedro Sánchez. Va aprofitar per a deixar en calçotets alguns dels impresentables que l'havien precedit en els torns de paraula. Va citar el "No guanyareu vosaltres, guanyarem nosaltres" de Pablo Casado per a retreure-li el pobríssim llenguatge "guerracivilista" i el nul sentit d'estat. De Ciutadans i la pobra Inés Arrimadas se'n va fer creus que fossin capaços de retreure'ls els pactes aconseguits en nom de Navarra quan tothom mínimament ben informat sap perfectament quina és la presència i el calat del PNB a les institucions navarreses i la seva història. Els individus de Ciutadans estan vorejant la irrellevància per molts motius. Estic convençut que el més important de tots és la seva quasi nul·la formació política, intel·lectual i humana.
A la banda de tarats de la ultradreta els va ignorar. Molt ben fet. Encara tinc l'esperança que en algun moment algú prendrà la paraula i els etzibarà alguna cosa així com: "Mirin, perdonin, ja n'hi ha prou de la fal·làcia segons la qual totes les opinions i ideologies són respectables. Les vostres opinions són una merda i la vostra ideologia no pot ser més putrefacta. I encara diria més, als vostres votants tampoc els tinc cap mena de respecte ni consideració". Qui ho faci pot comptar amb el meu vot a les següents eleccions. M'agradaria que fos Aitor Esteban. Jo no el podria votar. Però llavors em podria passar pel cap la descabellada però molt atractiva idea d'empadronar-me a Euskadi ni que fos per una temporada.