06
de gener
del
2020
Actualitzat
el
08
de gener
a les
17:50h
La presidència de Quim Torra ha estat sotmesa, des de l'inici, a grans pressions. Externes, protagonitzades per l'acció de l'Estat i la judicialització del procés, però també internes, marcades en aquest cas per les desavinences constants en el camp independentista. La inhabilitació exprés ordenada per la Junta Electoral Central (JEC) divendres passat, derivada de la condemna per desobediència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), situen Torra i el Govern en una cruïlla que ha accentuat el debat a l'executiu sobre la possibilitat d'avançar les eleccions a Catalunya.
Segons relaten diverses fonts governamentals consultades per NacióDigital, tant de Junts per Catalunya (JxCat) com d'ERC, la convocatòria de nous comicis sense esgotar la legislatura -que en teoria hauria d'acabar el desembre del 2021- ja ha estat debatuda dins l'executiu. En concret, aquesta anàlisi sobre la conveniència d'avançar les eleccions es va produir abans de la inhabilitació exprés de la JEC, que ha provocat una reacció ràpida de l'independentisme -ratificació de Torra al Parlament a través d'una proposta de resolució-, però que manté la legislatura penjant del fil de la justícia. Fonts oficials de Presidència asseguren que dins del consell executiu "mai" s'ha produït aquest debat. Si es convoquen eleccions en els propers dies, podrien ser abans de Setmana Santa.
El procediment marca ara que el Tribunal Suprem s'ha de pronunciar sobre les mesures cautelaríssimes contra la decisió de la Junta Electoral reclamades per l'equip de defensa de Torra, que ha insistit que només deixarà d'exercir el càrrec si així li ho demana el Parlament. En tot cas, fonts de JxCat assenyalen que hi ha sectors de la formació que aposten per convocar ja eleccions "ara que la inhabilitació encara no és ferma" i en un context en què els socis de Govern han airejat -un cop més- les discrepàncies arran de la investidura de Pedro Sánchez a Madrid, en la qual han votat diferent.
"Les eleccions hi seran aquest any, això ja es pot donar per fet", assegura un alt dirigent governamental. "Si el Suprem segueix el seu camí i la condemna en ferm arriba al juny, per exemple, el més probable és que els comicis fossin a l'octubre", remarca un altre dels consultats. "Sí, com a molt tard, les eleccions serien a la tardor", referma una tercera veu coneixedora dels contactes dels últims dies. En tot cas, però, l'executiu no és monolític sobre la qüestió, i de fet hi ha consellers que pressionen per aprovar els pressupostos i allargar tant com es pugui la legislatura, opció que defensa públicament Carles Puigdemont, que tindrà veu i vot -com és habitual- en tot aquest debat.
No van faltar veus dins de JxCat que van apostar, immediatament després de veure's reconeguda la immunitat de Puigdemont després de la sentència europea favorable a Oriol Junqueras, per una convocatòria electoral ràpida -primer trimestre del 2020- sota el lideratge -possiblement com a candidat- de l'expresident de la Generalitat. "Formalment, qui ha de convocar les eleccions és Torra [ni tan sols ho pot fer un president en funcions], però qui té la clau és Puigdemont", assenyala un membre de la direcció de JxCat. Altres fonts governamentals, en tot cas, asseguren que encara no hi ha una estratègia definida i que el panorama a Madrid serà decisiu.
Incomoditats creuades, Lledoners a l'aguait
Torra ha manifestat en privat la seva incomoditat per les negociacions d'ERC amb el PSOE al marge del Govern, i ja ha traslladat al vicepresident Pere Aragonès que l'acord d'investidura no compta amb el suport de l'executiu. Els republicans, que no sempre han compartit l'estratègia del president i han calibrat els perills d'aparèixer com a culpables d'un avançament electoral -després de la sentència i del termini fixat per Torra per exercir l'autodeterminació es van avaluar tots els escenaris-, aposten ara perquè el dirigent de JxCat lideri la mesa de diàleg institucional negociada amb Sánchez. El president ja està convençut d'anar-hi per parlar de referèndum i d'amnistia.
El vot diferenciat a Madrid evidencia les discrepàncies estratègiques entre les dues formacions de Govern, entre l'anomenada via pragmàtica o "realista" -consagrada en l'últim congrés d'ERC- i els partidaris de la confrontació. Una de les opcions que hi ha hagut damunt la taula de Torra en les últimes setmanes ha estat la de remodelar el Govern per "accelerar cap a l'autodeterminació", però el moviment hauria d'haver comptat amb el vistiplau d'ERC i el de tots els sectors de JxCat. Dirigents consultats recorden, en aquest sentit, les dificultats que es va trobar el president quan va voler cessar Miquel Buch com a conseller d'Interior durant els aldarulls per la sentència.
Una sentència que és la punta de l'iceberg de la judicialització que, al seu torn ha portat Torra a ser condemnat i inhabilitat. Des de la presó de Lledoners se segueixen amb atenció tots els esdeveniments, amb Junqueras com a gran avalador del pacte amb el PSOE i amb Jordi Sànchez, de JxCat, més prudent que altres companys del seu partit pel que fa a l'avançament electoral. La data és encara una incògnita, i dependrà de molts factors -tant polítics com judicials-, però els comicis al Parlament són més a prop que mai. La lluita per l'hegemonia es farà més crua a mesura que s'acostin.