Anàlisi

PSOE-ERC, un acord per superar l'hemeroteca

És tan argumentada la manifesta desconfiança de l'independentisme en el PSOE com la reflexió que, només fent política, hi ha possibilitat d'avançar

per Joan Serra Carné , 6 de gener de 2020 a les 09:15 |
Pedro Sánchez observa Gabriel Rufián al debat d'investidura al Congrés | @Congreso_Es
A Gabriel Rufián li acostumen a retreure l'hemeroteca. L'estil directe del qual va fer gala en els seus primers passos al Congrés -a la bancada PSOE es va guanyar nombroses antipaties- i la irreverència a l'escó i les xarxes socials van conformar-li un perfil de polític ocurrent. Resulta que Rufián, d'acord amb el trànsit d'ERC a la via pragmàtica i obligat a assumir el lideratge per Joan Tardà al Congrés, va veure's obligat a transformar-se a velocitat vertiginosa. I l'hemeroteca té memòria. Potser pensant en la seva pròpia figura, va ser Rufián qui va recuperar els vells discursos contra l'independentisme de Pedro Sánchez en la primera sessió del debat d'investidura.

Situada en la centralitat del tauler, ERC està decidida a desplegar el pacte amb el PSOE -mesa de diàleg entre governs i consulta sobre els acords assolits- per buscar sortida al conflicte català. I els republicans ho faran en un context excepcional i extremadament incòmode, encara més després de la inhabilitació exprés del president de la Generalitat, Quim Torra, dictada per la Junta Electoral Central (JEC), que condicionarà el calendari electoral a Catalunya.


La convicció d'ERC de fer viable el diàleg amb l'Estat és ferma, tal com insisteixen els interlocutors republicans, però l'escenari l'obligarà a efectuar equilibris en la gesticulació mentre hi hagi presos, exiliats i inhabilitats. El primer exemple es va veure en el suport explícit a Torra, a Palau i el Parlament. I no és estrany tampoc que Rufián recorregués a l'hemeroteca de Sánchez per recalcar-li que el seu suport no és acrític. "Sense mesa de diàleg, no hi ha legislatura", va afegir-hi el diputat per deixar clar que ERC està determinada, però que només ha garantit la investidura, en cap cas la governabilitat a Espanya.


I farà bé ERC de ser exigent amb els socialistes, arriscada com és l'aposta pel diàleg amb un Sánchez que insisteix a resoldre el conflicte "dins de la Constitució", com va expressar dissabte al Congrés. Sánchez ha fet mil giragonses i ara es mostra receptiu, sobretot, perquè li fan falta els vots. Els socialistes acumulen incompliments a Catalunya -el més sonat, el de Zapatero amb l'Estatut- i la legislatura es preveu bronca, com s'ha demostrat els dos darrers dies viscuts a la cambra baixa. Sánchez i Iglesias notaran l'alè de la dreta i l'extrema dreta, i el deep state ja li ha fet saber que està disposat a tot per boicotejar un govern sense precedents en els últims 40 anys a Espanya. L'últim exemple, el de la Junta Electoral.

ERC i el PSOE inicien, doncs, una flirteig obligat. En política i quan pertoca resoldre conflictes, les negociacions es fan entre diferents que estan necessitats d'un acord. És lògic, atesos els precedents, que l'independentisme mostri escepticisme. Així ho ha verbalitzat Junts per Catalunya (JxCat) i també la CUP. Hi ha també escèptics entre les bases d'ERC. Però és tan argumentada aquesta manifesta desconfiança com l'anàlisi que, fent política, hi ha possibilitat d'avançar. A ERC entenen que potser és l'única.


Els partidaris de forçar el bloqueig han de detallar què ha canviat des del 2017 per poder aplicar la República de forma unilateral i si ho tenen tot a punt, des dels suports internacionals fins a les estructures d'estat

Els partidaris de forçar el bloqueig han de detallar què ha canviat des del 2017 per poder aplicar la República de forma unilateral i si ho tenen tot a punt, des dels suports internacionals fins a les estructures d'estat. També, quins beneficis s'acumularien amb una altra configuració al govern espanyol. Sánchez aprofita que la crisi de convivència és més profunda al Congrés que al Parlament per situar-se al centre. La descripció de la "coalició de l'apocalipsi" -en referència a PP, Ciutadans i Vox- ha fet fortuna i reforça la idea que és l'únic negociador possible ara mateix per a les forces catalanes.

Per la seva part, l'independentisme pragmàtic hauria de preocupar-se de sumar a la tasca institucional la de la mobilització social. Negociar exercint tota la influència -el PSOE i Unides Podem necessitaran els vots d'ERC per als pressupostos- sense renunciar als objectius de màxims. Republicans i socialistes hauran de treballar per superar l'hemeroteca. Només així el resultat de la negociació serà un èxit.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació