04
de gener
del
2020
Actualitzat
a les
16:58h
Entren fumejant. Una platerada immensa, amb el punt just de daurat i deixant una flaire interessant. A les onze ben tocades, mentre els diputats es desitgen un bon 2020 pels passadissos entapissats i fan veredictes d'urgència del discurs del candidat Pedro Sánchez, un carretó de porres acabades de fregir pugen a l'ascensor del palau del Congrés dels Diputats. Per ser justos, no van soles. L'acompanyen una safata de xurros que, per mida, no llueixen tant. Però en definitiva, porres i xurros que s'enfilen fins al bar de l'hemicicle poca estona abans de la intervenció del PP i de Vox. Un preludi del que vindrà, i sense sucre.
Pablo Casado s'enfila amb una mala digestió de les referències a la ressuscitada Espanya plurinacional de Zapatero i el diàleg amb Catalunya. Amb recargolament de ventre després d'haver escoltat com Sánchez parla dels "greuges" que sent una part de la societat catalana i quasi amb basques quan, l'enèsima versió del líder del PSOE, ha promès actuar amb paciència, constància, temprança, responsabilitat, generositat i empatia. "Què ben ordenat el discurs del president", es vantaven dirigents socialistes després d'escoltar Sánchez. També els de Podem, que no poden amagar inquietud: "Perquè ERC mantindrà l'abstenció, oi?".
El govern anti-sistema
Porra acabada de sortir de la paella en mà, Casado diagnostica que Sánchez està dissenyant "un govern contra l'Estat" i que es tracta d'un president sense "dignitat ni decència". Dit d'una altra manera, un govern anti-sistema o contra el que ell considera el sistema, format, diu, per comunistes, per separatistes, "blanquejadors de batasunos" i "assessors de dictadors bananers". Els ariets de l'statu quo. Pim pam pum. "Si és que estan nerviosos no pels independentistes, sinó perquè Iglesias sigui vicepresident", diuen dirigents sobiranistes. "Jo no he menjat porres, he preferit entrepà de formatge", diu entre rialles un altre diputat.
Més enllà dels ganxos de dreta -o d'ultradreta- en el ring de boxa en què ha convertit l'hemicicle, les propostes en el terreny constructiu brillen per la seva absència i les respostes sobre les contradiccions d'hemeroteca per part de Sánchez, també. Sí que té idees Casado en la vessant dels tribunals. Si Torra no deixa ja el càrrec, reclama per enèsima vegada l'activació del 155. Si Sánchez no aparta Torra, querella per prevaricació contra el president. I si se li acut negociar un nou Estatut amb Catalunya, avisa, acabarà de nou al peu dels cavalls del Tribunal Constitucional.
Lliçons de corrupció, ni una
Casado també tira de xurros. Com quan a l'hora d'assumir el risc de parlar de corrupció deixa anar: "A mi i al PP, lliçons de corrupció, ni una". Hàbil, Sánchez respon ràpid: "Estic d'acord amb vostè, lliçons de corrupció, al seu partit, ni una". La cort popular intenta tapar la pífia repetint: "ERE, ERE, ERE, ERE". L'expresidenta andalusa Susana Díaz corre avui precisament pel Congrés abrigada de blanc.
"Vuit nacions diu Miquel Iceta que hi ha. Les ha comptat entre ball i ball", segueix Casado. Els diputats del PP creuen que l'ocurrència mereix posar-se drets i aplaudir. Més tard és la diputada popular Teresa Jiménez-Becerril qui es posa dempeus desafiant quan Sánchez reivindica que Zapatero va acabar amb ETA. "Allà, els té allà!", crida assenyalant Bildu. Més porres i més pim pam pum. El líder del PSOE recomana a Casado tornar a retallar-se la barba -per si torna la versió en què volia recuperar el centre-, però el líder del PP, mirant de reüll Santiago Abascal, li deixa clar que no, que és temps de barbuts.
Abascal versus "el brètol de còmic"
"Torra ha de ser detingut", ressona des del faristol encara calent dels escarafalls i els improperis llançats per Casado i les fletxes embolicades d'irreconciliable ironia de Sánchez. No hi ha hagut treva entre el PP i el PSOE i ara Santiago Abascal resulta que ha de redoblar l'aposta. Fan també de les porres, parla de "traïció nadalenca" -que sona més tràgic- i defineix el líder del PSOE com un "estafador", un "xarlatà" les paraules del qual tenen "el valor d'un timador".
Però encara se li acut una definició que considera més cinematogràfica: "Un brètol de còmic". Una mena de Lex Luthor envoltat del que considera els "vertaders capos" del nou govern: els comunistes -Podem- i els "colpistes" -els independentistes-. A Torra el defineix directament com un "nazi". Sense cap titubeig acusa de "racistes" els altres mentre demana que es "retornin" els menors no acompanyats als seus pares i sense cap escrúpol nega de nou l'existència de la violència masclista. "Senyor Abascal, miri'm, defensarem la democràcia", li replica Sánchez després de repassar les dades que acrediten la violència contra les dones i la desigualtat.
El combat amb Casado ha estat tan cru, que Sánchez ha arribat a dir que el líder de Vox li ha semblat "més moderat". Li ha demanat, de fet, que deixés "les trompetes de l'apocalipsi" a la ultradreta. Però PP i Vox s'han abonat indistintament als dolços fumejant del bar dels diputats que han acabat servits al faristol de l'hemicicle. Una platerada immensa de porres de l'apocalipsi.
Pablo Casado s'enfila amb una mala digestió de les referències a la ressuscitada Espanya plurinacional de Zapatero i el diàleg amb Catalunya. Amb recargolament de ventre després d'haver escoltat com Sánchez parla dels "greuges" que sent una part de la societat catalana i quasi amb basques quan, l'enèsima versió del líder del PSOE, ha promès actuar amb paciència, constància, temprança, responsabilitat, generositat i empatia. "Què ben ordenat el discurs del president", es vantaven dirigents socialistes després d'escoltar Sánchez. També els de Podem, que no poden amagar inquietud: "Perquè ERC mantindrà l'abstenció, oi?".
El govern anti-sistema
Porra acabada de sortir de la paella en mà, Casado diagnostica que Sánchez està dissenyant "un govern contra l'Estat" i que es tracta d'un president sense "dignitat ni decència". Dit d'una altra manera, un govern anti-sistema o contra el que ell considera el sistema, format, diu, per comunistes, per separatistes, "blanquejadors de batasunos" i "assessors de dictadors bananers". Els ariets de l'statu quo. Pim pam pum. "Si és que estan nerviosos no pels independentistes, sinó perquè Iglesias sigui vicepresident", diuen dirigents sobiranistes. "Jo no he menjat porres, he preferit entrepà de formatge", diu entre rialles un altre diputat.
Més enllà dels ganxos de dreta -o d'ultradreta- en el ring de boxa en què ha convertit l'hemicicle, les propostes en el terreny constructiu brillen per la seva absència i les respostes sobre les contradiccions d'hemeroteca per part de Sánchez, també. Sí que té idees Casado en la vessant dels tribunals. Si Torra no deixa ja el càrrec, reclama per enèsima vegada l'activació del 155. Si Sánchez no aparta Torra, querella per prevaricació contra el president. I si se li acut negociar un nou Estatut amb Catalunya, avisa, acabarà de nou al peu dels cavalls del Tribunal Constitucional.
Lliçons de corrupció, ni una
Casado també tira de xurros. Com quan a l'hora d'assumir el risc de parlar de corrupció deixa anar: "A mi i al PP, lliçons de corrupció, ni una". Hàbil, Sánchez respon ràpid: "Estic d'acord amb vostè, lliçons de corrupció, al seu partit, ni una". La cort popular intenta tapar la pífia repetint: "ERE, ERE, ERE, ERE". L'expresidenta andalusa Susana Díaz corre avui precisament pel Congrés abrigada de blanc.
"Vuit nacions diu Miquel Iceta que hi ha. Les ha comptat entre ball i ball", segueix Casado. Els diputats del PP creuen que l'ocurrència mereix posar-se drets i aplaudir. Més tard és la diputada popular Teresa Jiménez-Becerril qui es posa dempeus desafiant quan Sánchez reivindica que Zapatero va acabar amb ETA. "Allà, els té allà!", crida assenyalant Bildu. Més porres i més pim pam pum. El líder del PSOE recomana a Casado tornar a retallar-se la barba -per si torna la versió en què volia recuperar el centre-, però el líder del PP, mirant de reüll Santiago Abascal, li deixa clar que no, que és temps de barbuts.
Abascal versus "el brètol de còmic"
"Torra ha de ser detingut", ressona des del faristol encara calent dels escarafalls i els improperis llançats per Casado i les fletxes embolicades d'irreconciliable ironia de Sánchez. No hi ha hagut treva entre el PP i el PSOE i ara Santiago Abascal resulta que ha de redoblar l'aposta. Fan també de les porres, parla de "traïció nadalenca" -que sona més tràgic- i defineix el líder del PSOE com un "estafador", un "xarlatà" les paraules del qual tenen "el valor d'un timador".
Però encara se li acut una definició que considera més cinematogràfica: "Un brètol de còmic". Una mena de Lex Luthor envoltat del que considera els "vertaders capos" del nou govern: els comunistes -Podem- i els "colpistes" -els independentistes-. A Torra el defineix directament com un "nazi". Sense cap titubeig acusa de "racistes" els altres mentre demana que es "retornin" els menors no acompanyats als seus pares i sense cap escrúpol nega de nou l'existència de la violència masclista. "Senyor Abascal, miri'm, defensarem la democràcia", li replica Sánchez després de repassar les dades que acrediten la violència contra les dones i la desigualtat.
El combat amb Casado ha estat tan cru, que Sánchez ha arribat a dir que el líder de Vox li ha semblat "més moderat". Li ha demanat, de fet, que deixés "les trompetes de l'apocalipsi" a la ultradreta. Però PP i Vox s'han abonat indistintament als dolços fumejant del bar dels diputats que han acabat servits al faristol de l'hemicicle. Una platerada immensa de porres de l'apocalipsi.