Comença el ball

El nou temps necessita determinació i canvis urgents a la vista de la deriva autoritària de les tres dretes i la robustesa del dret a decidir. Avui són notícia Sánchez president, el debat electoral al Govern, les notícies del Parlament Europeu, els Franco que no paguen a la Moncloa, l'atemptat contra "Charlie Hebdo" i Nicolas Cage

07 de gener del 2020
Actualitzat a la 13:52h

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Bon any! Espero que el tió i els Reis d'Orient s'hagin comportat com cal i hàgiu passat uns bons dies amb la família i els amics. Si no hi ha sorpresa de darrera hora en forma de trànsfugues a les files de l'esquerra (ho atia Ciutadans però Bildu està disposada a compensar-ho per impedir que fracassi la investidura) Pedro Sánchez serà votat president del govern espanyol després d'una complicada negociació. Ràpidament anunciarà els seus ministres (per ara destaca el nom de Manuel Castells) i es posarà mans a l'obra. El nou temps polític necessita determinació i canvis urgents a la vista de la deriva autoritària i bel·ligerant de les tres dretes així com de la robustesa de reclamacions com la del dret a decidir.

Sánchez serà a la Moncloa gràcies als vots afirmatius o les abstencions de les esquerres independentistes. El BNG votarà a favor i ERC i Bildu s'abstindran. Amb condicionants diferents, les tres forces consideren que el govern Sánchez-Iglesias és el menys advers dels escenaris i que, per tant, cal facilitar-lo i explorar el marge que dona. També ho pensa una bona part de JxCat, tot i que el grup de Laura Borràs ha preferit el confort ideològic i que siguin els seus socis al Govern els que assumeixin, com a primer grup català, el desgast de la negociació i la votació. És la torna que us vaig explicar en aquest article sobre la posició dels republicans. La CUP ha aterrat a Madrid amb prudència i negant-se a formar part del que veuen només com un blanqueig del règim del 78.

La carpeta catalana és una de les principals. La mesa de diàleg que ha negociat ERC és, per a Sánchez, una ocasió de desescalar el conflicte i posar al dia el marc autonòmic, però ERC s'aferra a l'ambigu redactat del pacte -que no cita la Constitució- per afirmar que la consulta a l'acord obtingut pot ser d'independència. JxCat i Quim Torra, que inicialment es van desentendre de l'acord i el van titllar de "deslleialtat", afirmen ara que hi volen ser, que també volen negociar i encapçalar la delegació catalana.
 
Era previsible que passés. Entre altres coses perquè el marc negociador que ha aconseguit ERC és ara l'única via que pot explorar l'independentisme a les institucions si no vol quedar paralitzat. Puigdemont va dir l'octubre del 17 que tirar pel dret implicava violència, que ell no volia ser qui portés "morts al carrer" ni ser el president de Freedònia. I Marta Rovira va parlar d'un context "de sang i morts". El PP de Rajoy ja no governa, però el PSOE tampoc es deixarà desbordar per la via unilateral i és evident que ara el moviment no té més fortalesa que aleshores.

De la mesa de diàleg és difícil que en surti, si més no a mitjà termini, un resultat que complagui als independentistes. El PSOE, que tindrà pressions de tota mena, no ho posarà fàcil i les estructures de poder judicial i funcionarial de l'Estat menys. La contundència i rapidesa a l'hora de desactivar-les ens donarà pistes. Si la mesa fracassa, si la nova aposta i mà estesa tampoc funciona, l'independentisme seguirà sumant voluntats de molts catalans (partidaris del "sí" o que encara han de fer el pas) que pensen que cal provar-ho abans del proper embat. 

Tot plegat, però, s'ha de fer en un context enverinat. Al Govern, malgrat la ratificació formal del president Quim Torra al Parlament després de l'abús de la Junta Electoral Central -en vam fer aquesta editorial-, estan a l'espera que el president sigui definitivament remogut del càrrec i entre els consellers es parla obertament del moment per anar a eleccions. Per contra, a Europa segueixen regalant victòries a l'independentisme. Ahir el Parlament Europeu va anunciar la condició de diputats, amb efectes des de juliol, de Carles Puigdemont i Toni Comín però també la d'Oriol Junqueras malgrat la JEC i a l'espera del que digui el Suprem sobre com aplica la sentència del TJUE. El líder d'ERC hauria de ser lliure però encara dorm a Lledoners. L'any comença mogut. Benvinguts de nou!
 

Avui no et perdis

»La factura de la investidura de Sánchez: diàleg, competències, finançament i peatges; per Sara González.

»Anàlisi: PSOE‑ERC, un acord per superar l'hemeroteca; per Joan Serra Carné.

»La Veu de Nació: «L'abraçada del púgil»; per Germà Capdevila.

»Opinió: «El diàleg de l'statu quo»; per Maria Vila.

»Opinió: «Conflicte polític i oportunitat»; per Jaume Barberà.

»
El debat electoral s'accentua al Govern després de la inhabilitació de Torra; per Oriol March.

»
#els50noms: Vidal‑Quadras, banca, esclavisme i política; per Miquel Macià i Pep Martí.

»Tots els interrogants de la Zona de Baixes Emissions, el mur als cotxes més contaminants; per Albert Cadanet.

»
Benvinguts al no-canvi de dècada; per Irene Ramentol.

»
Trencar el tabú de la masturbació als 70 anys: «Utilitzo el Satisfyer»; per Antònia Crespí.
 

 El passadís

Fa quatre mesos que els empleats del restaurant i la cafeteria dels treballadors del Palau de la Moncloa no cobren. Això ha fet que els funcionaris i alts càrrecs que treballen al complex governamental a Madrid hagin decidit aquest Nadal constituir un fons de solidaritat per ajudar els cuiners i cambrers afectats per aquesta situació, que ja els ha dut a convocar vagues i ha fet que el ministeri de la Presidència afirmi que es replanteja resoldre la concessió.

I qui té la concessió del servei? Doncs des de 2017 està en mans de l'empresa Dulcinea Nutrición, que la va guanyar per 1,9 milions durant quatre anys. Una de les propietàries de l'empresa de càtering és María de la O. Martínez Bordiú Franco, coneguda com a Mariola i neta del dictador. És allò del franquisme que no marxa... i que tampoc paga el que deu.

Vist i llegit

Els suports, actius o passius, que té el govern de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, majoritàriament provinents de les esquerres perifèriques, tenen en peu de guerra la premsa conservadora de Madrid. I la màquina del fang ja funciona a tota potència. Un dels objectius és el diputat de Terol Existeix, Tomás Guitarte. El cap de files de la plataforma ciutadana contra l'oblit de la seva província és a l'ull de l'huracà d'una campanya de desqualificacions i insults per votar "sí" a Sánchez.

Ahir a El Mundo, una "investigació" del tot "oportuna" que signava Marta Ley denunciava que la seva empresa havia "disparat" la facturació als governs de l'Aragó i el País Valencià, socialistes tots dos. Ho va fer, però, el 2018, molt abans que es formés la plataforma d'electors i ell fes el pas a la política. Poc els importa, però. Es tracta d'aconseguir, al preu que sigui, una nova oportunitat pel tripartit de dretes. Terol és, com moltes altres regions espanyoles, víctima d'un sistema radial i centralista que ha fiat el seu futur al gran Madrid buidant-les de gent i d'oportunitats.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 2015, ara fa cinc anys, es cometia un atemptat que va impactar la societat francesa i l'europea en el seu conjunt. Dos terroristes islamistes van entrar armats a la redacció de la revista satírica Charlie Hebdo i van matar 12 persones i ferir-ne 11 més. L'atemptat va crear una forta onada de rebuig i va fer que el govern francès (el que comandava Valls, per cert) extremés les mesures de seguretat, recorrent fins i tot a desplegar l'exèrcit pels carrers. D'atemptats, però, en vindrien més i més greus encara, com els de novembre d'aquell any a la sala Bataclan i a l'Stade de France a Saint-Denis.

 L'aniversari

El 7 de gener de l'any 1964, avui fa 56 anys, va néixer a Long Beach, a Califòrnia, el popular actor Nicolas Cage, que també ha fet de productor cinematogràfic i que ha guanyat Oscars i Globus d'Or per interpretacions tan celebrades com ara la que va tenir a Leaving las Vegas. Aquí podeu veure el tràiler original de la pel·lícula. L'actor és conegut per les seves excentricitats.

 
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per rebre'l