08
de gener
del
2020
Actualitzat
el
09
de gener
a les
21:03h
La investidura de Pedro Sánchez ja és un fet. Ara falta la composició de l'executiu de coalició del PSOE i Unides Podem. Poques hores abans de l'inici del debat al Congrés, la Junta Electoral Central (JEC) trasbalsava la política espanyola amb la decisió insòlita d'inhabilitar el president Torra. Les turbulències no van moure ERC, que va mantenir una abstenció necessària per conduir Sánchez a la Moncloa.
S'obre, doncs, un escenari nou, inèdit fins ara, ja que a Espanya no hi ha hagut un govern de coalició des dels anys de la Segona República. També és inèdita una experiència d'aliança de forces d'esquerra en el Consell de Ministres. Serà tan sols l'inici d'una fase política nova plena d'interrogants, i crispada pel paper que han decidit jugar les formacions de dreta i extrema dreta.
NacióDigital ha demanat a cinc personalitats de la societat civil que analitzin com veuen el moment. Responen l'advocada Magda Oranich, l'exconsellera d'Interior Montserrat Tura, l'escriptor i analista Francesc-Marc Álvaro, l'exdiputada i exmembre del secretariat nacional de la CUP Mireia Boya i el catedràtic de Filosofia Política de la Universitat del País Basc Daniel Innerarity.
1.- Com valora la decisió de la JEC contra el president Torra en vigílies de la investidura?
2.- Quin recorregut preveu per al nou govern espanyol?
3.- Creu que el nou executiu pot suposar un canvi important?
Magda Oranich: "No hi ha cap garantia que Sánchez complirà la seva paraula"
1.- Fets com el que acabem de veure amb la decisió de la Junta Electoral Central inhabilitant el president Torra, que és un escàndol, no fan més que incrementar l'escepticisme envers l'acord que ha fet possible la investidura. El debiliten i el poden fer trontollar.
2.- El govern Sánchez pot tirar endavant perquè els dos principals actors polítics, PSOE i Podem, tenen moltes ganes de governar.
3.- Dependrà de si el nou govern compleix els seus compromisos. Pel que fa a Catalunya, l'acord entre ERC i PSOE per facilitar la investidura grinyola pel fet que dona d'entrada el govern a un candidat sense tenir cap garantia que complirà la seva paraula. Entenc els pactes, molt més per la meva feina. Però en aquest cas mai s'ha de normalitzar una situació que és excepcional, amb presos polítics i decisions com la de la JEC. Dit això, n'espero molt poc d'aquest govern, però aprofitem el moment. Si hi ha algun canvi, ho veurem aviat en dues proves de foc: una, el canvi que s'imposa a la fiscalia general de l'Estat, on l'actual titular no s'ha fet amb el control. I l'altra, amb els pressupostos, que han de respondre als nombrosos dèficits i incompliments acumulats per l'Estat.
Montserrat Tura: "L'acord serveix per a la investidura, però no per governar"
1.- Els partits de la dreta espanyola utilitzaran tots els camins que puguin torpedinar la constitució d’un govern progressista a Espanya. Seguiran utilitzant tribunals de justícia, en el debat d’investidura han amenaçat de presentar una querella per prevaricació davant les propostes de solució dialogada del conflicte català. Amb una interpretació expansiva d’un precepte de la LOREG, han obtingut una resolució que desestabilitza, novament, la política catalana, desatenent el que diu l’Estatut sobre “sentència ferma”. A més de declaracions en el Parlament, Catalunya hauria de mirar de dotar-se d’una llei electoral perquè les eleccions que escullen diputats i aquests el president, no estiguin sotmeses a la LOREG. El filibusterisme de tota mena intentarà bloquejar solucions negociades. La dreta espanyola mostra un grau d’enverinament que els ha allunyat d’un centre que podien haver intentat conquerir. Ja hem vist que prefereixen la bronca.
2.- L'acord que s'ha signat entre el PSOE i ERC serveix per a la investidura, però no per governar, i cal pensar que les lleis orgàniques requereixen una majoria absoluta. El govern tindrà dificultats per tirar endavant algunes iniciatives legislatives si vol modificar aspectes importants sobre el preu del sòl, l'habitatge o el dret penal.
3.- És important que s'hagi reconegut l'existència d'un conflicte polític a Catalunya, el que representa recuperar de manera més extensa el que va suposar el document de Pedralbes. Personalment, lluny d'escandalitzar-me per un acord, crec que és una oportunitat perquè hi hagi una mirada nova sobre Catalunya i sobre aspectes socials per evitar un enquistament de la pobresa fruit d'unes polítiques conservadores. L'èxit de la nova legislatura dependrà de la capacitat de legislar sobre temes essencials com el model energètic o la nova fiscalitat. En un moment en què el vell model socialdemòcrata està en qüestió: el sistema fiscal basat en la tributació de la producció ja no és tan vigent des del moment que la producció ja no es fa a l'estat nació.
Francesc-Marc Álvaro: "No espero miracles, però sí un cert canvi de llenguatge"
1.- La decisió arbitrària de la JEC sobre el president Torra i Oriol Junqueras és un atac frontal dels poders fàctics de l’Estat contra el govern de coalició PSOE-Podem, contra el paper d’ERC, contra el diàleg i contra una sortida política al conflicte. És un escàndol democràtic de proporcions indigeribles. Caldrà cap fred i unitat per respondre-hi.
2.- Sí, més del que sembla si es té en compte el soroll de la dreta política, mediàtica i econòmica. Aquest govern durarà perquè tots els seus actors són conscients del repte històric i del fet que no es poden permetre un fracàs, que donaria ales als adversaris. A més, el setge salvatge de la dreta cohesionarà aquest projecte. Les xarxes i els diaris de Madrid donen una sobrerepresentació a la dreta, però cal tenir en compte que també hi ha molta gent a favor d’aquest executiu. Em sembla que a Catalunya entrarem -en pocs mesos- en una nova fase, més pragmàtica i gradualista, que ajudarà a consolidar el govern Sánchez-Iglesias. A més, és un gabinet que calcularà bé els fronts de xoc, per no cremar-se.
3.- El nou govern espanyol intentarà un cert reformisme sobre algunes àrees, però no és un projecte revolucionari, òbviament. Hi ha un cert desig de recuperació socialdemòcrata i una agenda de nous drets i contra la crisi climàtica. L’abast de l’agenda de canvi territorial la marcarà la negociació amb l’independentisme realista, ara encarnat per ERC, i el pes del PNB com a soci influent. No espero miracles, però sí un cert canvi de llenguatge i un nou enfocament, que posi el conflicte català en primer terme del debat institucional. El diàleg serà llarg i difícil, però cal que sigui irreversible pel que fa al canvi conceptual que assumeixi el PSOE.
Mireia Boya: "Cal bastir una estratègia rupturista col·lectiva i massiva"
1.- No es tracta d’una ingerència relacionada amb el pacte d’investidura, sinó més aviat l’ús continuat del dret penal de l’enemic contra l’independentisme per part de la judicatura espanyola. No és un fet aïllat, sinó una dinàmica constant dels poders de l’Estat que, en aquest cas, ha coincidit amb el calendari fixat pel PSOE, Podemos i ERC per la investidura. És a dir, s’hauria donat igualment perquè la persecució és habitual.
2.- S’està produint un tancament per dalt, una segona Transició, en la que partits independentistes estan erròniament participant amb l’argument de fer front a l’extrema dreta. S’ha demostrat abastament que el PSOE, quan li interessa, no té cap pudor en estar al costat de la repressió, el 155 i la violència d’Estat, forma part del règim del 78. La taula de negociació acordada acabarà potser en uns mesos, en el moment en que es presenti una proposta d’amnistia de tots els presos, exiliats i encausats del procés i d’exercici del dret a l’autodeterminació, doncs el PSOE no l’acceptarà mai. Aleshores, caldrà haver bastit una estratègia rupturista col·lectiva i massiva, més enllà dels despatxos. Entretant, fiscalització, crítica constructiva i preparació de la desobediència institucional i civil.
3.- Des del punt de vista dels drets i l’autodeterminació el PSOE no és diferent al PP. L’acord amb UP pot suposar millores superficials, simbòliques, en alguns aspectes socials, però en cap cas es pot adjectivar com a reformista o revolucionari, doncs l’IBEX, la Troika i els poders fàctics limiten enormement l’acció de govern i en dicten les polítiques. Sense trencar el règim no hi ha reformes socials ni dret a l’autodeterminació possible. Serà com l’acció de govern a Barcelona d’Ada Colau, sense grans canvis tot i les promeses.
Daniel Innerarity: "La por a l'abisme pot servir de cohesió"
1.- Em crida molt l'atenció, més enllà de les consideracions jurídiques que faran altres més especialitzats en aquest àmbit, que hi hagi qui està més interessat en enfortir la versió més radical de l'altre costat que a trobar una solució al conflicte.
2.- Aquesta pregunta té molt de futurologia. Dependrà molt del fet que el conflicte català es canalitzi, s'estableixi una mecànica, una agenda i uns interlocutors. No serà fàcil. Dos anys, mitja legislatura, pot ser poc per un procés que s'ha endut per davant molts dirigents. I s'ha de tenir en compte que els dos actors principals de l'acord a Madrid, el PSOE i Podem, també han tingut seriosos enfrontaments. Però en aquest cas, la por a l'abisme i del que pot succeir si això no tira endavant pot servir d'element de cohesió, potser més que els acords positius que se signin entre els socis. A vegades, a un projecte polític el consolida més que una alternativa sigui pitjor que no pas la mateixa solidesa del projecte. Aquesta fórmula de govern és complicada, però no n'hi d'altra de més fàcil. Als qui no estiguin prou satisfets amb aquesta composició del govern, cal preguntar-los si en troben alguna de millor.
3.- Pot ser la fórmula més transformadora en un sentit positiu. Sabem que la política no és l'art d'aconseguir tot el que un vol, sinó a vegades elegir entre una cosa dolenta i una altra que és pitjor. Quan hi ha un acord, vol dir que totes les parts han cedit. Des del sobiranisme s'ha aconseguit que el conflicte polític es posi a l'agenda. I ha assolit que del que resulti de tot això, sigui el poble de Catalunya qui decideixi. A canvi, no posa com a qüestió prèvia que aquesta ratificació sigui sobre la qüestió de la independència sí o no.
S'obre, doncs, un escenari nou, inèdit fins ara, ja que a Espanya no hi ha hagut un govern de coalició des dels anys de la Segona República. També és inèdita una experiència d'aliança de forces d'esquerra en el Consell de Ministres. Serà tan sols l'inici d'una fase política nova plena d'interrogants, i crispada pel paper que han decidit jugar les formacions de dreta i extrema dreta.
NacióDigital ha demanat a cinc personalitats de la societat civil que analitzin com veuen el moment. Responen l'advocada Magda Oranich, l'exconsellera d'Interior Montserrat Tura, l'escriptor i analista Francesc-Marc Álvaro, l'exdiputada i exmembre del secretariat nacional de la CUP Mireia Boya i el catedràtic de Filosofia Política de la Universitat del País Basc Daniel Innerarity.
1.- Com valora la decisió de la JEC contra el president Torra en vigílies de la investidura?
2.- Quin recorregut preveu per al nou govern espanyol?
3.- Creu que el nou executiu pot suposar un canvi important?
Magda Oranich Foto: Adrià Costa
Magda Oranich: "No hi ha cap garantia que Sánchez complirà la seva paraula"
1.- Fets com el que acabem de veure amb la decisió de la Junta Electoral Central inhabilitant el president Torra, que és un escàndol, no fan més que incrementar l'escepticisme envers l'acord que ha fet possible la investidura. El debiliten i el poden fer trontollar.
2.- El govern Sánchez pot tirar endavant perquè els dos principals actors polítics, PSOE i Podem, tenen moltes ganes de governar.
"El nou govern tindrà dues proves de foc: un canvi a la fiscalia general i uns pressupostos que han de respondre als dèficits i incompliments acumulats per l'Estat"
3.- Dependrà de si el nou govern compleix els seus compromisos. Pel que fa a Catalunya, l'acord entre ERC i PSOE per facilitar la investidura grinyola pel fet que dona d'entrada el govern a un candidat sense tenir cap garantia que complirà la seva paraula. Entenc els pactes, molt més per la meva feina. Però en aquest cas mai s'ha de normalitzar una situació que és excepcional, amb presos polítics i decisions com la de la JEC. Dit això, n'espero molt poc d'aquest govern, però aprofitem el moment. Si hi ha algun canvi, ho veurem aviat en dues proves de foc: una, el canvi que s'imposa a la fiscalia general de l'Estat, on l'actual titular no s'ha fet amb el control. I l'altra, amb els pressupostos, que han de respondre als nombrosos dèficits i incompliments acumulats per l'Estat.
Montserrat Tura i Camafreita Foto: Josep M Montaner
Montserrat Tura: "L'acord serveix per a la investidura, però no per governar"
1.- Els partits de la dreta espanyola utilitzaran tots els camins que puguin torpedinar la constitució d’un govern progressista a Espanya. Seguiran utilitzant tribunals de justícia, en el debat d’investidura han amenaçat de presentar una querella per prevaricació davant les propostes de solució dialogada del conflicte català. Amb una interpretació expansiva d’un precepte de la LOREG, han obtingut una resolució que desestabilitza, novament, la política catalana, desatenent el que diu l’Estatut sobre “sentència ferma”. A més de declaracions en el Parlament, Catalunya hauria de mirar de dotar-se d’una llei electoral perquè les eleccions que escullen diputats i aquests el president, no estiguin sotmeses a la LOREG. El filibusterisme de tota mena intentarà bloquejar solucions negociades. La dreta espanyola mostra un grau d’enverinament que els ha allunyat d’un centre que podien haver intentat conquerir. Ja hem vist que prefereixen la bronca.
2.- L'acord que s'ha signat entre el PSOE i ERC serveix per a la investidura, però no per governar, i cal pensar que les lleis orgàniques requereixen una majoria absoluta. El govern tindrà dificultats per tirar endavant algunes iniciatives legislatives si vol modificar aspectes importants sobre el preu del sòl, l'habitatge o el dret penal.
"Crec que és una oportunitat perquè hi hagi una mirada nova sobre Catalunya"
3.- És important que s'hagi reconegut l'existència d'un conflicte polític a Catalunya, el que representa recuperar de manera més extensa el que va suposar el document de Pedralbes. Personalment, lluny d'escandalitzar-me per un acord, crec que és una oportunitat perquè hi hagi una mirada nova sobre Catalunya i sobre aspectes socials per evitar un enquistament de la pobresa fruit d'unes polítiques conservadores. L'èxit de la nova legislatura dependrà de la capacitat de legislar sobre temes essencials com el model energètic o la nova fiscalitat. En un moment en què el vell model socialdemòcrata està en qüestió: el sistema fiscal basat en la tributació de la producció ja no és tan vigent des del moment que la producció ja no es fa a l'estat nació.
Francesc-Marc Àlvaro Foto: Adrià Costa
Francesc-Marc Álvaro: "No espero miracles, però sí un cert canvi de llenguatge"
1.- La decisió arbitrària de la JEC sobre el president Torra i Oriol Junqueras és un atac frontal dels poders fàctics de l’Estat contra el govern de coalició PSOE-Podem, contra el paper d’ERC, contra el diàleg i contra una sortida política al conflicte. És un escàndol democràtic de proporcions indigeribles. Caldrà cap fred i unitat per respondre-hi.
2.- Sí, més del que sembla si es té en compte el soroll de la dreta política, mediàtica i econòmica. Aquest govern durarà perquè tots els seus actors són conscients del repte històric i del fet que no es poden permetre un fracàs, que donaria ales als adversaris. A més, el setge salvatge de la dreta cohesionarà aquest projecte. Les xarxes i els diaris de Madrid donen una sobrerepresentació a la dreta, però cal tenir en compte que també hi ha molta gent a favor d’aquest executiu. Em sembla que a Catalunya entrarem -en pocs mesos- en una nova fase, més pragmàtica i gradualista, que ajudarà a consolidar el govern Sánchez-Iglesias. A més, és un gabinet que calcularà bé els fronts de xoc, per no cremar-se.
"El diàleg serà llarg i difícil, però cal que sigui irreversible pel que fa al canvi conceptual que assumeixi el PSOE"
3.- El nou govern espanyol intentarà un cert reformisme sobre algunes àrees, però no és un projecte revolucionari, òbviament. Hi ha un cert desig de recuperació socialdemòcrata i una agenda de nous drets i contra la crisi climàtica. L’abast de l’agenda de canvi territorial la marcarà la negociació amb l’independentisme realista, ara encarnat per ERC, i el pes del PNB com a soci influent. No espero miracles, però sí un cert canvi de llenguatge i un nou enfocament, que posi el conflicte català en primer terme del debat institucional. El diàleg serà llarg i difícil, però cal que sigui irreversible pel que fa al canvi conceptual que assumeixi el PSOE.
Mireia Boya Foto: Adrià Costa
Mireia Boya: "Cal bastir una estratègia rupturista col·lectiva i massiva"
1.- No es tracta d’una ingerència relacionada amb el pacte d’investidura, sinó més aviat l’ús continuat del dret penal de l’enemic contra l’independentisme per part de la judicatura espanyola. No és un fet aïllat, sinó una dinàmica constant dels poders de l’Estat que, en aquest cas, ha coincidit amb el calendari fixat pel PSOE, Podemos i ERC per la investidura. És a dir, s’hauria donat igualment perquè la persecució és habitual.
2.- S’està produint un tancament per dalt, una segona Transició, en la que partits independentistes estan erròniament participant amb l’argument de fer front a l’extrema dreta. S’ha demostrat abastament que el PSOE, quan li interessa, no té cap pudor en estar al costat de la repressió, el 155 i la violència d’Estat, forma part del règim del 78. La taula de negociació acordada acabarà potser en uns mesos, en el moment en que es presenti una proposta d’amnistia de tots els presos, exiliats i encausats del procés i d’exercici del dret a l’autodeterminació, doncs el PSOE no l’acceptarà mai. Aleshores, caldrà haver bastit una estratègia rupturista col·lectiva i massiva, més enllà dels despatxos. Entretant, fiscalització, crítica constructiva i preparació de la desobediència institucional i civil.
"Aquest govern serà com l'acció d'Ada Colau a Barcelona, sense grans canvis tot i les promeses"
3.- Des del punt de vista dels drets i l’autodeterminació el PSOE no és diferent al PP. L’acord amb UP pot suposar millores superficials, simbòliques, en alguns aspectes socials, però en cap cas es pot adjectivar com a reformista o revolucionari, doncs l’IBEX, la Troika i els poders fàctics limiten enormement l’acció de govern i en dicten les polítiques. Sense trencar el règim no hi ha reformes socials ni dret a l’autodeterminació possible. Serà com l’acció de govern a Barcelona d’Ada Colau, sense grans canvis tot i les promeses.
Daniel Innerarity Foto: Albert Alcaide
Daniel Innerarity: "La por a l'abisme pot servir de cohesió"
1.- Em crida molt l'atenció, més enllà de les consideracions jurídiques que faran altres més especialitzats en aquest àmbit, que hi hagi qui està més interessat en enfortir la versió més radical de l'altre costat que a trobar una solució al conflicte.
2.- Aquesta pregunta té molt de futurologia. Dependrà molt del fet que el conflicte català es canalitzi, s'estableixi una mecànica, una agenda i uns interlocutors. No serà fàcil. Dos anys, mitja legislatura, pot ser poc per un procés que s'ha endut per davant molts dirigents. I s'ha de tenir en compte que els dos actors principals de l'acord a Madrid, el PSOE i Podem, també han tingut seriosos enfrontaments. Però en aquest cas, la por a l'abisme i del que pot succeir si això no tira endavant pot servir d'element de cohesió, potser més que els acords positius que se signin entre els socis. A vegades, a un projecte polític el consolida més que una alternativa sigui pitjor que no pas la mateixa solidesa del projecte. Aquesta fórmula de govern és complicada, però no n'hi d'altra de més fàcil. Als qui no estiguin prou satisfets amb aquesta composició del govern, cal preguntar-los si en troben alguna de millor.
"Crida l'atenció que hi hagi qui està més interessat en enfortir la versió més radical de l'altre costat que de trobar una solució"
3.- Pot ser la fórmula més transformadora en un sentit positiu. Sabem que la política no és l'art d'aconseguir tot el que un vol, sinó a vegades elegir entre una cosa dolenta i una altra que és pitjor. Quan hi ha un acord, vol dir que totes les parts han cedit. Des del sobiranisme s'ha aconseguit que el conflicte polític es posi a l'agenda. I ha assolit que del que resulti de tot això, sigui el poble de Catalunya qui decideixi. A canvi, no posa com a qüestió prèvia que aquesta ratificació sigui sobre la qüestió de la independència sí o no.