02
de gener
del
2020
Actualitzat
a les
19:09h
La decisió de la justícia belga de suspendre l'ordre de detenció europea contra Carles Puigdemont i Toni Comín ha caigut de nou sobre la justícia espanyola, que ha tornat a quedar desmentida per una instància europea. El jutge belga que ha actuat d'ofici entén que la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), confirmant la immunitat d'Oriol Junqueras com a eurodiputat, canvia la situació de Puigdemont i Comín. Ara, el Tribunal Suprem haurà d'activar la via del suplicatori al Parlament Europeu si vol actuar penalment contra Puigdemont i Comín per aconseguir l'extradició. Aquí, quatre claus del que suposa aquesta nova garrotada judicial sobre l'estat espanyol.
1. Puigdemont i Comín, blindats
Amb la decisió de la justícia belga, Carles Puigdemont i Toni Comín queden blindats com a eurodiputats elegits. Ells han estat els primers beneficiaris de la decisió del TJUE de reconèixer la immunitat d'Oriol Junqueras. Ja s'especulava amb una decisió en aquesta línia, però no ha calgut esperar fins al 3 de febrer, quan es preveia que es conegués la decisió del jutge belga. D'aquesta manera, Puigdemont i Comín gaudeixen de la mateixa immunitat que Junqueras des del moment de la proclamació de resultats de les eleccions europees. De fet, tots dos van recollir la credencial d'eurodiputats el 20 de desembre, també després de la sentència del TJUE sobre Junqueras.
El 16 de desembre, la justícia belga ja va ajornar decidir si tramitava o no l'euroordre contra Puigdemont i Comín fins al 3 de febrer. La sentència del tribunal europeu sobre Junqueras, no obstant, ha avançat la mesura cautelar de la justícia belga. Ara, el focus se situa en el possible suplicatori del Tribunal Suprem al Parlament Europeu, per revocar la immunitat, pas imprescindible per poder reactivar les ordres de detenció. D'aquesta manera, la immunitat pot ser revocada, però no abans d'un debat al si de l'Eurocambra, amb tot el que suposa d'internacionalització del conflicte en el cor de les institucions comunitàries. Un cost cada cop més feixuc per la imatge de l'estat espanyol.
2. El fracàs de Pablo Llarena
Aquest ha estat un Nadal trist per a Pablo Llarena. Les darreres decisions europees sobre la immunitat de Junqueras, Puigdemont i Comín suposen una plantofada a la justícia espanyola. Però representen, sobretot, el fracàs absolut del jutge Llarena, que es va convertir en el símbol de l'ofensiva de l'Estat contra el sobiranisme. Llarena no fa més que acumular derrotes, una darrera l'altra, en matèria d'euroordres. És l'altra cara de la judicialització del procés.
L'euroordre suspesa avui és la tercera que dicten els tribunals europeus contra Puigdemont. La va activar Llarena el 14 d'octubre, immediatament després de la sentència de l'1-O, pels delictes de sedició i malversació. Prèviament, el jutge espanyol ja havia anul·lat dues euroordres contra Puigdemont. La primera, al desembre del 2017, que havia estat dictada per la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamena. La segona, al juliol del 2018 -dictada per ell mateix-, després que la justícia alemanya no acceptés la seva petició d'extradició. Per ell, ni tan sols el Tribunal Suprem li ha estat un aliat, ja que la sentència de l'1-O va rebutjar el delicte de rebel·lió que ell volia encolomar als dirigents sobiranistes.
3. L'ensulsiada de la diplomàcia espanyola
"L'Estat pagarà el cost de la derrota del sobiranisme", va deixar sentenciat el desaparegut líder socialista Alfredo Pérez Rubalcaba. Passat el temps, cada cop és més clar que el cost pot acabar sent massa costós. La sentència del TJUE i la decisió d'avui de la justícia belga ha deixat en evidència la posició fràgil de l'argumentari de l'Estat contra els polítics independentistes. Però també ha ridiculitzat l'actuació repressora espanyola i l'acció de la seva diplomàcia. Precisament un dels grans derrotats és la diplomàcia espanyola i els seus aliats, que no han sabut jugar les seves cartes a la Unió Europea. El TJUE, aquest desembre, i els tribunals belgues, avui, han posat al seu lloc el Parlament Europeu.
L'abril passat, l'Eurocambra va emetre un dictamen rebutjant la immunitat a Puigdemont si no recollia abans l'acta d'eurodiputat. Aquell document va ser elaborat pel gran aliat de Madrid a Brussel·les, l'italià Antonio Tajani, un membre del Partit Popular Europeu que va créixer políticament a l'escalf de Silvio Berlusconi. Ha estat el nou president de la cambra sorgida de les darrers eleccions europees, el socialista David Sassoli, qui ha hagut de gestionar el fracàs de Tajani exigint a Espanya que compleixi la resolució del TJUE.
4. Més pressió sobre Marchena
Manuel Marchena va elevar qüestions prejudicials al TJUE sobre la immunitat de Junqueras, però, paradoxalment, va emetre sentència sense esperar a rebre la resposta de la justícia europea. Després de conèixer la decisió del TJUE, el Tribunal Suprem va demanar a les parts que presentessin les seves al·legacions. Ara cal esperar a la decisió que prenguin Manuel Marchena i la resta de magistrats. Però la decisió del jutge belga incrementa encara més la pressió sobre Marchena, mentre s'estenen les opinions de juristes qualificats que critiquen de manera severa la posició de l'alt tribunal espanyol. La diferència de situació creada entre Puigdemont i Comín, per una banda, que estan en llibertat de moviments en tant que se'ls ha reconegut la condició d'eurodiputats de ple dret, i un Junqueras a la presó, no pot ser més feridora i deixa, de nou, el Suprem espanyol sota mínims.
1. Puigdemont i Comín, blindats
Amb la decisió de la justícia belga, Carles Puigdemont i Toni Comín queden blindats com a eurodiputats elegits. Ells han estat els primers beneficiaris de la decisió del TJUE de reconèixer la immunitat d'Oriol Junqueras. Ja s'especulava amb una decisió en aquesta línia, però no ha calgut esperar fins al 3 de febrer, quan es preveia que es conegués la decisió del jutge belga. D'aquesta manera, Puigdemont i Comín gaudeixen de la mateixa immunitat que Junqueras des del moment de la proclamació de resultats de les eleccions europees. De fet, tots dos van recollir la credencial d'eurodiputats el 20 de desembre, també després de la sentència del TJUE sobre Junqueras.
El 16 de desembre, la justícia belga ja va ajornar decidir si tramitava o no l'euroordre contra Puigdemont i Comín fins al 3 de febrer. La sentència del tribunal europeu sobre Junqueras, no obstant, ha avançat la mesura cautelar de la justícia belga. Ara, el focus se situa en el possible suplicatori del Tribunal Suprem al Parlament Europeu, per revocar la immunitat, pas imprescindible per poder reactivar les ordres de detenció. D'aquesta manera, la immunitat pot ser revocada, però no abans d'un debat al si de l'Eurocambra, amb tot el que suposa d'internacionalització del conflicte en el cor de les institucions comunitàries. Un cost cada cop més feixuc per la imatge de l'estat espanyol.
2. El fracàs de Pablo Llarena
Aquest ha estat un Nadal trist per a Pablo Llarena. Les darreres decisions europees sobre la immunitat de Junqueras, Puigdemont i Comín suposen una plantofada a la justícia espanyola. Però representen, sobretot, el fracàs absolut del jutge Llarena, que es va convertir en el símbol de l'ofensiva de l'Estat contra el sobiranisme. Llarena no fa més que acumular derrotes, una darrera l'altra, en matèria d'euroordres. És l'altra cara de la judicialització del procés.
L'euroordre suspesa avui és la tercera que dicten els tribunals europeus contra Puigdemont. La va activar Llarena el 14 d'octubre, immediatament després de la sentència de l'1-O, pels delictes de sedició i malversació. Prèviament, el jutge espanyol ja havia anul·lat dues euroordres contra Puigdemont. La primera, al desembre del 2017, que havia estat dictada per la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamena. La segona, al juliol del 2018 -dictada per ell mateix-, després que la justícia alemanya no acceptés la seva petició d'extradició. Per ell, ni tan sols el Tribunal Suprem li ha estat un aliat, ja que la sentència de l'1-O va rebutjar el delicte de rebel·lió que ell volia encolomar als dirigents sobiranistes.
3. L'ensulsiada de la diplomàcia espanyola
"L'Estat pagarà el cost de la derrota del sobiranisme", va deixar sentenciat el desaparegut líder socialista Alfredo Pérez Rubalcaba. Passat el temps, cada cop és més clar que el cost pot acabar sent massa costós. La sentència del TJUE i la decisió d'avui de la justícia belga ha deixat en evidència la posició fràgil de l'argumentari de l'Estat contra els polítics independentistes. Però també ha ridiculitzat l'actuació repressora espanyola i l'acció de la seva diplomàcia. Precisament un dels grans derrotats és la diplomàcia espanyola i els seus aliats, que no han sabut jugar les seves cartes a la Unió Europea. El TJUE, aquest desembre, i els tribunals belgues, avui, han posat al seu lloc el Parlament Europeu.
L'abril passat, l'Eurocambra va emetre un dictamen rebutjant la immunitat a Puigdemont si no recollia abans l'acta d'eurodiputat. Aquell document va ser elaborat pel gran aliat de Madrid a Brussel·les, l'italià Antonio Tajani, un membre del Partit Popular Europeu que va créixer políticament a l'escalf de Silvio Berlusconi. Ha estat el nou president de la cambra sorgida de les darrers eleccions europees, el socialista David Sassoli, qui ha hagut de gestionar el fracàs de Tajani exigint a Espanya que compleixi la resolució del TJUE.
4. Més pressió sobre Marchena
Manuel Marchena va elevar qüestions prejudicials al TJUE sobre la immunitat de Junqueras, però, paradoxalment, va emetre sentència sense esperar a rebre la resposta de la justícia europea. Després de conèixer la decisió del TJUE, el Tribunal Suprem va demanar a les parts que presentessin les seves al·legacions. Ara cal esperar a la decisió que prenguin Manuel Marchena i la resta de magistrats. Però la decisió del jutge belga incrementa encara més la pressió sobre Marchena, mentre s'estenen les opinions de juristes qualificats que critiquen de manera severa la posició de l'alt tribunal espanyol. La diferència de situació creada entre Puigdemont i Comín, per una banda, que estan en llibertat de moviments en tant que se'ls ha reconegut la condició d'eurodiputats de ple dret, i un Junqueras a la presó, no pot ser més feridora i deixa, de nou, el Suprem espanyol sota mínims.