03
de gener
del
2020
Actualitzat
a les
18:48h
El periodista Fernando Ónega, molt ben informat de tot el que es mou en el Madrid polític, ho ha escrit fa pocs dies: "La resistència serà descomunal". És una manera molt gràfica de descriure com els poders establerts han rebut l'anunci del nou executiu presidit per Pedro Sánchez i les claus anunciades del seu programa. La nova experiència de govern és, deixant de banda les expectatives o l'escepticisme que pot generar, innovadora i sorprenent.
És la primera coalició de la democràcia a la Moncloa. També és la primera vegada que membres de partits a l'esquerra del PSOE entren a l'executiu espanyol. Hi haurà ministres comunistes per primera vegada des de la Segona República. I Sánchez serà investit després d'un acord amb forces del nacionalisme perifèric: el PNB, amb el seu suport explícit, i l'abstenció d'ERC i Bildu. Enfront d'aquesta nova majoria envoltada d'interrogants, apareix dempeus tot una estructura de poder que no està disposada a facilitar les coses al nou govern. És el deep state, l'estat profund, és a dir, la suma de poders fàctics existents, de la judicatura al món econòmic, que poden marcar de prop el nou govern.
El Poder Judicial, bunqueritzat
La judicialització del procés ha tingut com a efecte directe una sobredimensió del poder judicial, convertit en el veritable guardià de les essències del règim del 78. Les coses han canviat a Espanya, sens dubte. Però el paper de poder fàctic que feien els tinents generals en els inicis de la transició ara el fan jutges i fiscals. Un fet que fa d'Espanya un cas anòmal entre les democràcies europees.
De tot l'entramat de la justícia, la peça determinant és el Consell General del Poder Judicial, l'òrgan de govern dels jutges i el que acaba determinant la línia del Tribunal Suprem, els tribunals superiors de justícia i les audiències provincials, ja que designa els seus presidents i els magistrats del Suprem. Carlos Lesmes, un home de la confiança del PP, presideix el CGPJ i el Suprem. El Consell viu en provisionalitat. Ha de renovar-se des del 4 de desembre del 2018, quan va concloure el mandat de cinc anys d'aquest organisme. Però això no serà possible sense el concurs del PP, ja que calen tres cinquenes parts de les cambres per consensuar un nou Consell.
Un altre poder institucional que ha jugat un paper decisiu els darrers anys ha estat el Tribunal Constitucional (TC), de majoria conservadora. El control d'aquest tribunal per part de la dreta política ha estat cabdal pel paper que ha jugat al llarg del procés, validant sempre les decisions del govern espanyol. Quatre magistrats del TC han de ser també renovats, amb el seu president, Juan José González Rivas, al davant. Per a la renovació calen també 210 vots en el Congrés, una xifra impossible sense l'aval del PP.
Al TC, el CGPJ, el Tribunal Suprem i la pervivència de l'Audiència Nacional, cal ara afegir un òrgan que no havia jugat fins ara cap protagonisme, com és la Junta Electoral Central, que pot acabar determinant una possible inhabilitació del president Torra, que tractarà en la reunió que mantindrà aquest divendres.
El poder econòmic tanca files
El front empresarial ha tancat files per criticar durament el programa de govern anunciat per PSOE i Podem. Aquest cop, no hi ha hagut diferències entre les patronals espanyola i catalana. La CEOE va deixar clar fa pocs dies que considera negatiu el contingut de l'acord, que serà "molt perjudicial per a l'economia". Foment del Treball també ha estat crítica i ha valorat negativament l'anunci d'incrementar la pressió fiscal sobre les rendes altes i la derogació, a la pràctica, de la reforma laboral. La patronal catalana considera el programa anunciat "negatiu per a l'economia productiva".
La CEOE i Foment actuen de manera coordinada, i a això ajuda la bona sintonia entre els dos presidents, Antonio Garamendi i Josep Sánchez Llibre. Amb tot, han evidenciat posicionaments diferents respecte a la formació de nou govern. Mentre la CEOE no ha amagat la seva preferència per un acord entre el PSOE i el PP, a Foment van saludar positivament el preacord després del 10-N com una manera de garantir l'estabilitat.
El "lobby" empresarial madrileny, enfurismat
És en el nucli dur de l'empresariat madrileny on l'oposició al nou govern de coalició és més vehement. Un lobby que crea opinió en sectors del poder econòmic de la capital del regne és el Círculo de Empresarios, que des de les eleccions del 10-N ha pressionat per una aliança PSOE-PP. En el nucli dur del Círculo hi ha velles glòries com Carlos Espinosa de los Monteros, exalt comissionat de la Marca Espanya durant el govern de Mariano Rajoy. El seu fill Iván és un dels dirigents de Vox. També és una figura destacada Javier Vega de Seoane, que en va ser president i va destacar per declaracions intempestives contra el procés.
La Corona, expectant
Quin és el paper que jugarà la monarquia en el nou escenari? Quan el PSOE va guanyar per majoria absoluta les eleccions de 1982, es va dir que això consolidaria una Corona que, hereva de Franco, necessitava conviure amb l'esquerra. I en part així va ser. Una monarquia amb ministres comunistes no deixa de tenir el seu interès. És una incògnita l'actuació de Felip VI davant un mapa polític caracteritzat pel dinamisme i la sorpresa. El seu discurs nadalenc va recordar les limitacions dels moviments que pot fer el rei, tot i insistir en què tot diàleg ha de ser dins de la Constitució. Va parlar amb la bandera europea al darrera. Actualment, però, el monarca sembla "segrestat" pels sectors més conservadors de l'Estat, que l'han fet seu.
La resistència del deep State espanyol serà un dels principals esculls que haurà d'afrontar el nou executiu espanyol. Però l'estat profund ha topat ara amb un obstacle gros que no esperava i que ve de fora. La justícia europea ha irromput amb força en la política espanyola, i no deixa en bona posició Espanya com a estat, amb una imatge cada cop més degradada internacionalment.
És la primera coalició de la democràcia a la Moncloa. També és la primera vegada que membres de partits a l'esquerra del PSOE entren a l'executiu espanyol. Hi haurà ministres comunistes per primera vegada des de la Segona República. I Sánchez serà investit després d'un acord amb forces del nacionalisme perifèric: el PNB, amb el seu suport explícit, i l'abstenció d'ERC i Bildu. Enfront d'aquesta nova majoria envoltada d'interrogants, apareix dempeus tot una estructura de poder que no està disposada a facilitar les coses al nou govern. És el deep state, l'estat profund, és a dir, la suma de poders fàctics existents, de la judicatura al món econòmic, que poden marcar de prop el nou govern.
El Poder Judicial, bunqueritzat
La judicialització del procés ha tingut com a efecte directe una sobredimensió del poder judicial, convertit en el veritable guardià de les essències del règim del 78. Les coses han canviat a Espanya, sens dubte. Però el paper de poder fàctic que feien els tinents generals en els inicis de la transició ara el fan jutges i fiscals. Un fet que fa d'Espanya un cas anòmal entre les democràcies europees.
De tot l'entramat de la justícia, la peça determinant és el Consell General del Poder Judicial, l'òrgan de govern dels jutges i el que acaba determinant la línia del Tribunal Suprem, els tribunals superiors de justícia i les audiències provincials, ja que designa els seus presidents i els magistrats del Suprem. Carlos Lesmes, un home de la confiança del PP, presideix el CGPJ i el Suprem. El Consell viu en provisionalitat. Ha de renovar-se des del 4 de desembre del 2018, quan va concloure el mandat de cinc anys d'aquest organisme. Però això no serà possible sense el concurs del PP, ja que calen tres cinquenes parts de les cambres per consensuar un nou Consell.
El paper de poder fàctic que feien els tinents generals en els inicis de la transició ara el fan jutges i fiscals
Un altre poder institucional que ha jugat un paper decisiu els darrers anys ha estat el Tribunal Constitucional (TC), de majoria conservadora. El control d'aquest tribunal per part de la dreta política ha estat cabdal pel paper que ha jugat al llarg del procés, validant sempre les decisions del govern espanyol. Quatre magistrats del TC han de ser també renovats, amb el seu president, Juan José González Rivas, al davant. Per a la renovació calen també 210 vots en el Congrés, una xifra impossible sense l'aval del PP.
Al TC, el CGPJ, el Tribunal Suprem i la pervivència de l'Audiència Nacional, cal ara afegir un òrgan que no havia jugat fins ara cap protagonisme, com és la Junta Electoral Central, que pot acabar determinant una possible inhabilitació del president Torra, que tractarà en la reunió que mantindrà aquest divendres.
El poder econòmic tanca files
El front empresarial ha tancat files per criticar durament el programa de govern anunciat per PSOE i Podem. Aquest cop, no hi ha hagut diferències entre les patronals espanyola i catalana. La CEOE va deixar clar fa pocs dies que considera negatiu el contingut de l'acord, que serà "molt perjudicial per a l'economia". Foment del Treball també ha estat crítica i ha valorat negativament l'anunci d'incrementar la pressió fiscal sobre les rendes altes i la derogació, a la pràctica, de la reforma laboral. La patronal catalana considera el programa anunciat "negatiu per a l'economia productiva".
La CEOE i Foment actuen de manera coordinada, i a això ajuda la bona sintonia entre els dos presidents, Antonio Garamendi i Josep Sánchez Llibre. Amb tot, han evidenciat posicionaments diferents respecte a la formació de nou govern. Mentre la CEOE no ha amagat la seva preferència per un acord entre el PSOE i el PP, a Foment van saludar positivament el preacord després del 10-N com una manera de garantir l'estabilitat.
El "lobby" empresarial madrileny, enfurismat
És en el nucli dur de l'empresariat madrileny on l'oposició al nou govern de coalició és més vehement. Un lobby que crea opinió en sectors del poder econòmic de la capital del regne és el Círculo de Empresarios, que des de les eleccions del 10-N ha pressionat per una aliança PSOE-PP. En el nucli dur del Círculo hi ha velles glòries com Carlos Espinosa de los Monteros, exalt comissionat de la Marca Espanya durant el govern de Mariano Rajoy. El seu fill Iván és un dels dirigents de Vox. També és una figura destacada Javier Vega de Seoane, que en va ser president i va destacar per declaracions intempestives contra el procés.
La Corona, expectant
Quin és el paper que jugarà la monarquia en el nou escenari? Quan el PSOE va guanyar per majoria absoluta les eleccions de 1982, es va dir que això consolidaria una Corona que, hereva de Franco, necessitava conviure amb l'esquerra. I en part així va ser. Una monarquia amb ministres comunistes no deixa de tenir el seu interès. És una incògnita l'actuació de Felip VI davant un mapa polític caracteritzat pel dinamisme i la sorpresa. El seu discurs nadalenc va recordar les limitacions dels moviments que pot fer el rei, tot i insistir en què tot diàleg ha de ser dins de la Constitució. Va parlar amb la bandera europea al darrera. Actualment, però, el monarca sembla "segrestat" pels sectors més conservadors de l'Estat, que l'han fet seu.
A l'estat profund li ha sorgit un obstacle amb el qual no comptava: la justícia europea
La resistència del deep State espanyol serà un dels principals esculls que haurà d'afrontar el nou executiu espanyol. Però l'estat profund ha topat ara amb un obstacle gros que no esperava i que ve de fora. La justícia europea ha irromput amb força en la política espanyola, i no deixa en bona posició Espanya com a estat, amb una imatge cada cop més degradada internacionalment.