Torra trasllada a Aragonès que el Govern no assumeix l'acord amb el PSOE

La reunió entre Quim Torra i Pere Aragonès per llimar asprors després de l'aval d'ERC a la investidura de Pedro Sánchez ha durat menys d'una hora i ha servit per evidenciar la crisi al Govern. Així ho demostren les valoracions posteriors a la trobada. Les fonts consultades exposen que el president ha deixat "clar" que el pacte l’acord entre republicans i socialistes no té el "vistiplau" del Govern ni l'executiu l'assumeix com a tal. Torra entén que és un acord "entre partits" i ha recordat al vicepresident que qualsevol acord amb l'executiu espanyol ha d'estar gestionat i validat per ell mateix.

Al seu torn, Aragonès ha plantejat al president defensar plegats l'autodeterminació en la mesa de negociació amb l'Estat que els republicans han pactat amb el PSOE. També li ha demanat confiança per sotmetre a consulta de la ciutadania els acords que assoleixi aquest espai de diàleg. El vicepresident ha traslladat a Torra que la mesa de negociació pactada amb el PSOE s'ajusta a l'acord aprovat pel Govern el 22 d'octubre, després de la sentència del Tribunal Suprem, en el qual s'instava l'Estat a iniciar "un diàleg sense condicions".

"No es pot negociar res al marge dels acords de Govern"

El Govern ha començat el 2020 amb mal regust de boca. L'acord per la investidura de Pedro Sánchez, pendent de ser validat pel consell nacional dels republicans aquest mateix dijous, ha portat al límít -un cop més- la relació entre els socis de l'executiu. Així ho demostra el contingut de la reunió a Palau. Torra ha demanat explicacions a Aragonès i ha insistit, segons les fonts consultades, que "no es pot negociar res" amb el govern espanyol al marge dels acords de Govern.

El president ha exposat a Aragonès que, al seu entendre, la "posició comuna consensuada" a l'executiu és l’acord del 14 d’octubre, el comunicat conjunt del president i vicepresident de reacció a la sentència, la Declaració de la Llotja, la declaració de l’Assemblea de Càrrecs Electes i les resolucions del Parlament. "D’aquí no es mourà el president Torra", detallen a Palau, que posen les línies vermelles de l'exercici del dret d’autodeterminació, la fi de la repressió i l'amnistia. Torra considera que les negociacions amb l'Estat han de permetre una "votació clara" sobre la independència. "Ningú s’ha mobilitzat de manera massiva per un nou Estatut ni cap millora d’autogovern que no sigui la independència", diuen a Palau sobre el contingut expressat pel president a la reunió amb el vicepresident.

Torra està "molest" perquè el pacte d'ERC amb els socialistes implica el Govern -sense haver estat consultat- malgrat estar signat per grups parlamentaris. El president, de fet, no ha tingut accés a l'acord de veu d'Aragonès fins aquest dijous. ERC i Aragonès, en canvi, sostenen que el president i Junts per Catalunya (JxCat) han estat informats puntualment del diàleg amb els socialistes.

Aragonès, segons les fonts consultades, s'hi va posar en contacte a través del mòbil el dia 30 de desembre la tarda, quan l'executiva dels republicans va donar per acabades les negociacions amb el PSOE i va decidir deixar la decisió definitiva en mans del consell nacional. La incomoditat de Torra amb les converses d'ERC i els socialistes no és nova -en més d'una ocasió ha manifestat la desconfiança sobre els fruits que en puguin sortir- i les formes amb les quals s'ha arribat al pacte han acabat d'encendre els ànims. Fonts de Palau asseguren que la conversa que van mantenir el president i el vicepresident va ser una "crida a l'alto" perquè la situació "no pot quedar així". L'entorn d'Aragonès sosté, en canvi, que la comunicació sempre ha estat "fluïda" i que el vicepresident ha estat curós en les explicacions a Palau.

L'episodi denota la salut dèbil de l'executiu, que ha anat resistint totes les crisis obertes però que afronta ara reptes complexos. El primer d'ells pot arribar aquest mateix divendres, quan la Junta Electoral Central (JEC) té previst decidir sobre una inhabilitació exprés de Torra, ja condemnat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per la pancarta del llaç groc. El president assegura que cap tribunal ni "junta política" poden "suplantar" la sobirania dels catalans, però les implicacions en la legislatura catalana poden ser immediates. L'escenari electoral mai ha marxat del tot.

La investidura a Madrid, en aquest sentit, afecta de ple en la governabilitat de Catalunya, amb acusacions creuades entre socis i un clima de mala maror revifada. Només un cop d'ull a Twitter serveix per observar com ERC defensa un acord que "retorna el conflicte a la via política" i inclou una consulta sobre l'acord al qual s'arribi en la mesa de diàleg institucional i, al mateix temps, JxCat posa l'èmfasi en què tant el PSOE com Unides Podem aposten per una "Espanya forta" en el seu programa de govern. Aquesta és una idea que ha repetit Laura Borràs, cap de files dels nacionalistes a Madrid, en la seva última compareixença a Barcelona del 2019, trufada de retrets als socis.

Segons Borràs, ERC ha "afeblit" l'independentisme al Congrés arribant a un acord amb el PSOE que no "compromet" ni JxCat ni el Govern, que s'ha vist sacsejat per la dinàmica a Madrid. L'executiu és aquests dies espai de remor profunda sobre canvis en la seva composició pensant en la hipotètica inhabilitació ferma de Torra -es debat si nomenar un conseller en cap o un vicepresident de JxCat-, i les divergències pel pacte d'ERC amb Sánchez no ajuden a rebaixar la tensió. Fonts oficials descarten que Torra mediti fer canvis "ara mateix", però no ho descarten en un futur proper.

Entre la manca de "lleialtat" i el factor Puigdemont

Borràs, que forma part del nucli dur de Torra, va indicar el 31 de desembre que ERC havia actuat amb manca de "lleialtat" i "respecte" cap al Govern i cap al president, que en privat ja ha traslladat la seva "incomoditat" per haver de compartir executiu amb els republicans si es concretava l'abstenció a Madrid. JxCat, en tot cas, es manté ferma en el "no" a Sánchez i la vessant més pragmàtica del PDECat -amb quatre representants a Madrid- ha delegat en Borràs qualsevol posicionament públic. En privat, hi ha membres de la direcció que ho consideren un "error", però ningú se salta -per ara- les directrius.

En aquest sentit, dirigents consultats assenyalen que qui comanda l'estratègia de la negativa al líder del PSOE és Carles Puigdemont des de Waterloo. Des del primer moment que va aparèixer el detall del pacte entre els socialistes i Unides Podem -que aposta per la "via política" com a resolució al "conflicte polític"-, l'expresident el critica, de la mateixa manera que han fet Borràs i Torra. El president, de fet, va fer servir el discurs de Cap d'Any per avisar ERC, implícitament, que no torni a caure en el "parany" d'un acord amb una formació com el PSOE, protagonista -amb CiU- de l'Estatut.

El nom de Puigdemont apareix en totes les converses que hi ha aquests dies sobre un avançament electoral en cas de trencadissa. "El botó el té ell", ressalta un dels consultats, per bé que la llei remarca que només Torra -ni tan sols un president en funcions que assumís el seu càrrec per la inhabilitació del dirigent de JxCat- pot signar el decret de convocatòria. La legislatura s'encamina cap al final amb la mala maror generada a Madrid, la remor de canvis imminents a l'executiu i les divergències estratègiques entre socis més airejades que mai en els últims dos anys.