L'acord per la investidura de Sánchez posa al límit la relació entre JxCat i ERC al Govern

El Govern acabarà el 2019 amb mal regust de boca. L'acord per la investidura de Pedro Sánchez al qual han arribat ERC i el PSOE, pendent de ser validat pel consell nacional dels republicans, ha portat al límít -un cop més- la relació entre els socis de l'executiu. Fins al punt que el president Quim Torra i el vicepresident Pere Aragonès s'han citat aquest dijous, 2 de gener, per tractar la nova crisi oberta a Palau. Torra està "molest", segons detalla el seu entorn, perquè el pacte d'ERC amb els socialistes implica el Govern -sense haver estat consultat- malgrat estar signat per grups parlamentaris, i vol conèixer-ne els detalls. El president, de fet, no ha tingut accés a l'acord íntegre.

Aragonès, segons les fonts consultades per NacióDigital, s'hi va posar en contacte a través del mòbil ahir a la tarda, quan l'executiva dels republicans va donar per acabades les negociacions amb el PSOE i va decidir deixar la decisió definitiva en mans del consell nacional. La incomoditat de Torra amb les converses d'ERC i els socialistes no és nova -en més d'una ocasió ha manifestat la desconfiança sobre els fruits que en puguin sortir- i les formes amb les quals s'ha arribat al pacte han acabat d'encendre els ànims. Fonts de Palau asseguren que la conversa que han mantingut el president i el vicepresident ha estat una "crida a l'alto" perquè la situació "no pot quedar així". L'entorn d'Aragonès sosté, en canvi, que la comunicació sempre ha estat "fluïda" i que el vicepresident ha estat curós en les explicacions a Palau.

L'episodi denota la salut dèbil de l'executiu, que ha anat resistint totes les crisis obertes però que afronta ara reptes complexos. El primer d'ells pot arribar aquest mateix divendres, quan la Junta Electoral Central (JEC) té previst decidir sobre una inhabilitació exprés de Torra, ja condemnat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per la pancarta del llaç groc. El president assegura que cap tribunal ni "junta política" poden "suplantar" la sobirania dels catalans, però les implicacions en la legislatura catalana poden ser immediates. L'escenari electoral mai ha marxat del tot.

La investidura a Madrid, en aquest sentit, afecta de ple en la governabilitat de Catalunya, amb acusacions creuades entre socis i un clima de mala maror revifada. Només un cop d'ull a Twitter serveix per observar com ERC defensa un acord que "retorna el conflicte a la via política" i inclou una consulta sobre l'acord al qual s'arribi en la mesa de diàleg institucional i, al mateix temps, JxCat posa l'èmfasi en què tant el PSOE com Unides Podem aposten per una "Espanya forta" en el seu programa de govern. Aquesta és una idea que ha repetit Laura Borràs, cap de files dels nacionalistes a Madrid, en una compareixença a Barcelona trufada de retrets als socis.

Segons Borràs, ERC ha "afeblit" l'independentisme al Congrés arribant a un acord amb el PSOE que no "compromet" ni JxCat ni el Govern, que s'ha vist sacsejat per la dinàmica a Madrid. L'executiu és aquests dies espai de remor profunda sobre canvis en la seva composició pensant en la hipotètica inhabilitació ferma de Torra -es debat si nomenar un conseller en cap o un vicepresident de JxCat-, i les divergències pel pacte d'ERC amb Sánchez no ajuden a rebaixar la tensió. Fonts oficials descarten que Torra mediti fer canvis "ara mateix", però no ho descarten en un futur proper.

Entre la manca de "lleialtat" i el factor Puigdemont

Borràs, que forma part del nucli dur de Torra, ha indicat que ERC ha actuat amb manca de "lleialtat" i "respecte" cap al Govern i cap al president, que en privat ja ha traslladat la seva "incomoditat" per haver de compartir executiu amb els republicans si es concretava l'abstenció a Madrid. JxCat, en tot cas, es manté ferma en el "no" a Sánchez i la vessant més pragmàtica del PDECat -amb quatre representants a Madrid- ha delegat en Borràs qualsevol posicionament públic. En privat, hi ha membres de la direcció que ho consideren un "error", però ningú se salta -per ara- les directrius.

En aquest sentit, dirigents consultats assenyalen que qui comanda l'estratègia de la negativa al líder del PSOE és Carles Puigdemont des de Waterloo. Des del primer moment que va aparèixer el detall del pacte entre els socialistes i Unides Podem -que aposta per la "via política" com a resolució al "conflicte polític"-, l'expresident el critica, de la mateixa manera que han fet Borràs i Torra. El president, de fet, va fer servir el discurs de Cap d'Any per avisar ERC, implícitament, que no torni a caure en el "parany" d'un acord amb una formació com el PSOE, protagonista -amb CiU- de l'Estatut.

El nom de Puigdemont apareix en totes les converses que hi ha aquests dies sobre un avançament electoral en cas de trencadissa. "El botó el té ell", ressalta un dels consultats, per bé que la llei remarca que només Torra -ni tan sols un president en funcions que assumís el seu càrrec per la inhabilitació del dirigent de JxCat- pot signar el decret de convocatòria. La legislatura s'encamina cap al final amb la mala maror generada a Madrid, la remor de canvis imminents a l'executiu i les divergències estratègiques entre socis més airejades que mai en els últims dos anys.