31
de desembre
del
2020
Actualitzat
a les
17:02h
Fa temps que Carles Puigdemont i Oriol Junqueras barrinen estratègies polítiques per separat. Ho evidencien les decisions preses i les posicions públiques, cap de més clara que el tuit de l'expresident després de conèixer el programa de govern de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias. Puigdemont transmet distància amb el futur executiu espanyol, malgrat la relació cordial que sempre ha mantingut amb Iglesias, mentre Junqueras ha orientat ERC cap al camí pragmàtic de treure suc d'enteses a Madrid, ni que sigui per carregar de raons l'independentisme. La prioritat, esgotar totes les vies de diàleg possibles.
L'aval d'ERC a la investidura de Sánchez, que haurà de rebre l'assentiment del consell nacional, és un exercici polític arriscat. Encara que sigui per necessitat, el PSOE ja s'ha mogut cap a la ribera de la negociació -aquesta és la primera victòria independentista-, però l'acord teixit és prou obert i l'objectiu tan complex que ERC assumeix la possibilitat de fagocitar-se en l'intent de trobar una solució al conflicte. Només cal veure la primera reacció de l'ANC.
Entre foc enemic -i amic-, els republicans recorden que la mesa de negociació entre governs i la consulta per validar els pactes que s'hi assoleixin és la concreció política del sit and talk. I es remeten a l'acord de Govern del 22 d'octubre, posterior a la sentència del Tribunal Suprem. L'executiu de JxCat i ERC es comprometia a instar l'Estat a iniciar "un diàleg sense condicions". A la mesa de negociació s'hi portarà l'amnistia i l'autodeterminació, sosté qui ha segellat el pacte amb el PSOE. Com deia el document l'acord validat per Palau a l'octubre, insisteixen les mateixes veus.
L'estratègia possibilista, però, tindrà conseqüències immediates. La primera ja s'ha vist a Madrid. L'últim dia del 2019 s'ha encetat amb portades bel·ligerants de la dreta mediàtica contra el pacte entre PSOE i Unides Podem. La necessària aliança amb ERC s'utilitza com a element de desgast, perquè el que inquieta més és que Sánchez vagi de bracet amb Iglesias en lloc d'abraçar-se amb PP i Ciutadans. Al poder reaccionari espanyol no li preocupen tant els desafiaments d'Espanya com en mans de qui està Espanya. La dreta prepara una legislatura impracticable, al Congrés i als jutjats.
El segon efecte de l'abstenció d'ERC a la investidura de Sánchez és com tot plegat pot fer trontollar el Govern de la Generalitat. Que ERC tenia coll avall que buscaria la via explorable del PSOE ho demostra que validarà amb la militància l'abstenció a la investidura abans que la Junta Electoral Central es pugui pronunciar sobre la immunitat de Junqueras o la inhabilitació de Quim Torra. El president, sensiblement molest en les últimes dates fins i tot en els xats de JxCat, va enviar el primer dard als republicans en el missatge de Cap d'Any. "No podem tornar a caure al parany d'enganyar‑nos a nosaltres mateixos", va afirmar Torra. A la mesa de negociació s'hi compta el president, tot i l'escepticisme manifestat en discursos institucionals. De fet, a JxCat se sosté que els acords d'ERC amb el PSOE no comprometen el Govern.
Conflicte entre socis
Era previsible que JxCat no rebria el moviment d'ERC amb cofoisme. El seu "no" a Sánchez, argumentat i també estratègic, ja s'ha començat a empeltar d'asseveracions dures al soci del Govern, cada cop més tocat per les divergències de rumb. Fa dies que es palpa la tensió a l'executiu per si cal moure cadires en cas d'inhabilitació exprés de Torra o es veu inajornable un avançament electoral.
Els negociadors d'ERC amb el PSOE asseguren que han estat en contacte amb JxCat per relatar-los els progressos del diàleg -contactes entre dirigents amb pes al Congrés i el Parlament-, per bé que la reacció pública dels postconvergents hagi estat bastida amb acusacions de deslleialtat al Govern i Torra. A Palau diuen haver pres la iniciativa per aclarir a què s'ha compromès ERC. A l'entorn del vicepresident Aragonès, en canvi, recalquen que la relació amb el president és fluïda i que Torra ha estat informat en les últimes hores dels compromisos amb els socialistes. Aragonès, però, va posar primer al corrent Junqueras -a Lledoners, durant el cap de setmana- de com es segellaria el pacte previ a la investidura.
El Govern no sembla tenir recorregut, encara que s'esforci a tenir pressupostos. Sense convergir en l'estratègia a Madrid, sense horitzó compartit en el curt i mig termini, la de JxCat i ERC és la història d'un executiu a la deriva. Que l'aigua que entra per les fissures de la nau no hagi enfonsat la legislatura compartida potser només s'explica per la dificultat de relatar, en plena presó i exili, que l'aliança ha naufragat.
L'aval d'ERC a la investidura de Sánchez, que haurà de rebre l'assentiment del consell nacional, és un exercici polític arriscat. Encara que sigui per necessitat, el PSOE ja s'ha mogut cap a la ribera de la negociació -aquesta és la primera victòria independentista-, però l'acord teixit és prou obert i l'objectiu tan complex que ERC assumeix la possibilitat de fagocitar-se en l'intent de trobar una solució al conflicte. Només cal veure la primera reacció de l'ANC.
Entre foc enemic -i amic-, els republicans recorden que la mesa de negociació entre governs i la consulta per validar els pactes que s'hi assoleixin és la concreció política del sit and talk. I es remeten a l'acord de Govern del 22 d'octubre, posterior a la sentència del Tribunal Suprem. L'executiu de JxCat i ERC es comprometia a instar l'Estat a iniciar "un diàleg sense condicions". A la mesa de negociació s'hi portarà l'amnistia i l'autodeterminació, sosté qui ha segellat el pacte amb el PSOE. Com deia el document l'acord validat per Palau a l'octubre, insisteixen les mateixes veus.
L'estratègia possibilista, però, tindrà conseqüències immediates. La primera ja s'ha vist a Madrid. L'últim dia del 2019 s'ha encetat amb portades bel·ligerants de la dreta mediàtica contra el pacte entre PSOE i Unides Podem. La necessària aliança amb ERC s'utilitza com a element de desgast, perquè el que inquieta més és que Sánchez vagi de bracet amb Iglesias en lloc d'abraçar-se amb PP i Ciutadans. Al poder reaccionari espanyol no li preocupen tant els desafiaments d'Espanya com en mans de qui està Espanya. La dreta prepara una legislatura impracticable, al Congrés i als jutjats.
El segon efecte de l'abstenció d'ERC a la investidura de Sánchez és com tot plegat pot fer trontollar el Govern de la Generalitat. Que ERC tenia coll avall que buscaria la via explorable del PSOE ho demostra que validarà amb la militància l'abstenció a la investidura abans que la Junta Electoral Central es pugui pronunciar sobre la immunitat de Junqueras o la inhabilitació de Quim Torra. El president, sensiblement molest en les últimes dates fins i tot en els xats de JxCat, va enviar el primer dard als republicans en el missatge de Cap d'Any. "No podem tornar a caure al parany d'enganyar‑nos a nosaltres mateixos", va afirmar Torra. A la mesa de negociació s'hi compta el president, tot i l'escepticisme manifestat en discursos institucionals. De fet, a JxCat se sosté que els acords d'ERC amb el PSOE no comprometen el Govern.
Conflicte entre socis
Era previsible que JxCat no rebria el moviment d'ERC amb cofoisme. El seu "no" a Sánchez, argumentat i també estratègic, ja s'ha començat a empeltar d'asseveracions dures al soci del Govern, cada cop més tocat per les divergències de rumb. Fa dies que es palpa la tensió a l'executiu per si cal moure cadires en cas d'inhabilitació exprés de Torra o es veu inajornable un avançament electoral.
Els negociadors d'ERC amb el PSOE asseguren que han estat en contacte amb JxCat per relatar-los els progressos del diàleg -contactes entre dirigents amb pes al Congrés i el Parlament-, per bé que la reacció pública dels postconvergents hagi estat bastida amb acusacions de deslleialtat al Govern i Torra. A Palau diuen haver pres la iniciativa per aclarir a què s'ha compromès ERC. A l'entorn del vicepresident Aragonès, en canvi, recalquen que la relació amb el president és fluïda i que Torra ha estat informat en les últimes hores dels compromisos amb els socialistes. Aragonès, però, va posar primer al corrent Junqueras -a Lledoners, durant el cap de setmana- de com es segellaria el pacte previ a la investidura.
El Govern no sembla tenir recorregut, encara que s'esforci a tenir pressupostos. Sense convergir en l'estratègia a Madrid, sense horitzó compartit en el curt i mig termini, la de JxCat i ERC és la història d'un executiu a la deriva. Que l'aigua que entra per les fissures de la nau no hagi enfonsat la legislatura compartida potser només s'explica per la dificultat de relatar, en plena presó i exili, que l'aliança ha naufragat.