01
de gener
del
2020
Actualitzat
a les
18:23h
Hem deixat enrere un any que, electoralment, ha estat molt reeixit. Els comicis, se celebrin on se celebrin, ens afecten d'una manera o altra. El 2019 hem tingut dues eleccions al Congrés dels Diputats, les municipals, les europees i les britàniques, i és molt possible que enguany n'hi hagi a Catalunya. El que és segur, en tot cas, és que hi haurà eleccions als Estats Units, la mare de tots els processos electorals, i segur que el resultat tindrà impacte perquè són els comicis amb més repercussió i afecten tot el món.
Aprofitant les festes nadalenques, he tingut l'ocasió de parlar amb amics nord-americans i alguns catalans que viuen als Estats Units, i les eleccions han aparegut en les nostres converses. Els amics votants de Donald Trump tenen clar que el seu candidat guanyarà per dos motius clars: perquè els Estats Units es fan respectar més que mai al món i perquè l'economia va a l'alça com mai abans. Quan parles amb votants demòcrates, però, tenen una percepció absolutament diferent.
Sembla que visquin en dos móns o en dues realitats paralel·les. Ells consideren que el país no es pot permetre seguir tenint un president que els avergonyeix davant del món, i posen objeccions a la bona marxa global de l'economia. Sostenen, en aquest swntit, que la gent és més pobra que fa uns anys enrere, perquè necessiten dues o tres feines per arribar a final de mes i l'habitatge ja és el segon problema més important que tenen els Estats Units després dels salaris baixos en el mercat laboral.
Tot i que encara no sabem qui serà l'oponent -masculí o femení- de Trump, sí que podem escatir que hi haurà un seguit d'estats clau que determinaran el resultat de les eleccions i que tot es basarà en la participació que hi hagi. A banda, serà especialment rellevant conèixer en quins grups de població repercuteix més aquesta dada: homes, dones, classes altes, mitjanes o baixes, afroamericans, hispans, jubilats... No és una qüestió de saber si la participació arriba a un percentatge en concret per saber quin resultat hi haurà. L'important és conèixer si aquests grups de població aniran a votar -o no- i per quina formació -demòcrates o republicans- s'inclinen.
Els estats clau
A Espanya, ara per ara, sabem que quan les eleccions superen el 70% de participació, excepte només en una ocasió, guanya el PSOE. En canvi, quan està per sota, venç el PP. Als Estats Units no podem fer una traslació directa -no es pot determinar que un determinat percentatge afavoreixi els interessos de cada formació, però sí que sabem dues coses. La primera, que perquè els demòcrates puguin tenir opcions de guanyar la participació haurà de créixer perquè els votants de Trump de fa tres anys estan mobilitzats per tornar a les urnes i apostar per reelegir-lo.
En aquest sentit, la participació -si els demòcrates volen tenir opcions de guanyar- hauria d'augmentar en estats clau com Michigan, Pensilvània o Wisconsin, per citar-ne només tres. La segona qüestió que han de tenir en compte és que hauran de vèncer, com a mínim, en 23 estats, és a dir, tres més que en els anteriors comicis. En aquell moment, per exemple, a Michigan -16 vots electorals en joc- Trump hi va va guanyar per només 11.000 sufragis, un 0,2% del total. A Pensilvània, 44.000 vots van separar Hillary Clinton de la victòria, un 0,7% dels emesos en aquell estat.
A Wisconsin, on hi ha en joc 10 sufragis electorals, Trump va aconseguir el triomf per als republicans, que no hi guanyaven des de l'etapa de Ronald Reagan, amb un marge de només 27.000 vots. Si els demòcrates aconsegueixen imposar-se en aquest estat, a Michigan i a Pensilvània -46 vots electorals-, i mantenen els vint territoris on Clinton ja va guanyar el 2016, recuperaran la Casa Blanca.
Aprofitant les festes nadalenques, he tingut l'ocasió de parlar amb amics nord-americans i alguns catalans que viuen als Estats Units, i les eleccions han aparegut en les nostres converses. Els amics votants de Donald Trump tenen clar que el seu candidat guanyarà per dos motius clars: perquè els Estats Units es fan respectar més que mai al món i perquè l'economia va a l'alça com mai abans. Quan parles amb votants demòcrates, però, tenen una percepció absolutament diferent.
Sembla que visquin en dos móns o en dues realitats paralel·les. Ells consideren que el país no es pot permetre seguir tenint un president que els avergonyeix davant del món, i posen objeccions a la bona marxa global de l'economia. Sostenen, en aquest swntit, que la gent és més pobra que fa uns anys enrere, perquè necessiten dues o tres feines per arribar a final de mes i l'habitatge ja és el segon problema més important que tenen els Estats Units després dels salaris baixos en el mercat laboral.
Tot i que encara no sabem qui serà l'oponent -masculí o femení- de Trump, sí que podem escatir que hi haurà un seguit d'estats clau que determinaran el resultat de les eleccions i que tot es basarà en la participació que hi hagi. A banda, serà especialment rellevant conèixer en quins grups de població repercuteix més aquesta dada: homes, dones, classes altes, mitjanes o baixes, afroamericans, hispans, jubilats... No és una qüestió de saber si la participació arriba a un percentatge en concret per saber quin resultat hi haurà. L'important és conèixer si aquests grups de població aniran a votar -o no- i per quina formació -demòcrates o republicans- s'inclinen.
Els estats clau
A Espanya, ara per ara, sabem que quan les eleccions superen el 70% de participació, excepte només en una ocasió, guanya el PSOE. En canvi, quan està per sota, venç el PP. Als Estats Units no podem fer una traslació directa -no es pot determinar que un determinat percentatge afavoreixi els interessos de cada formació, però sí que sabem dues coses. La primera, que perquè els demòcrates puguin tenir opcions de guanyar la participació haurà de créixer perquè els votants de Trump de fa tres anys estan mobilitzats per tornar a les urnes i apostar per reelegir-lo.
En aquest sentit, la participació -si els demòcrates volen tenir opcions de guanyar- hauria d'augmentar en estats clau com Michigan, Pensilvània o Wisconsin, per citar-ne només tres. La segona qüestió que han de tenir en compte és que hauran de vèncer, com a mínim, en 23 estats, és a dir, tres més que en els anteriors comicis. En aquell moment, per exemple, a Michigan -16 vots electorals en joc- Trump hi va va guanyar per només 11.000 sufragis, un 0,2% del total. A Pensilvània, 44.000 vots van separar Hillary Clinton de la victòria, un 0,7% dels emesos en aquell estat.
A Wisconsin, on hi ha en joc 10 sufragis electorals, Trump va aconseguir el triomf per als republicans, que no hi guanyaven des de l'etapa de Ronald Reagan, amb un marge de només 27.000 vots. Si els demòcrates aconsegueixen imposar-se en aquest estat, a Michigan i a Pensilvània -46 vots electorals-, i mantenen els vint territoris on Clinton ja va guanyar el 2016, recuperaran la Casa Blanca.