Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Altres barcelones

Les innocentades de la Barcelona preindustrial

«Els ferrers i els manyans tenien el costum d'escalfar una ferradura fins que quedava ben calenta, perquè es cremés qui l'agafava»

per Dani Cortijo , 28 de desembre de 2019 a les 09:00 |
Estàtua de la façana del naixement de la Sagrada Família que al·ludeix a la matança dels Sants Innocents. | ND
La festa dels Sants Innocents té, des que es van santificar totes les festes paganes, un significat religiós. Es celebrava per recordar la innocència dels nens assassinats, segons l'Evangeli de Mateu, pel governador de Judea, Herodes. Aquesta versió diu que, en assabentar-se del naixement de Jesús, i tement que aquest el destronés, va fer degollar tots els menors de dos anys de la ciutat de Betlem. Ara mateix, una de les estàtues de Llorenç Matamala i Piñol de la façana del naixement de la Sagrada família fa referència a aquesta matança.

Malgrat tot, Herodes va morir l'any 4 aC. i, per tant, veracitat d'aquesta història és qüestionable. Sembla ser que, simplement, van triar aquest personatge sinistre, que s'havia destacat pels assassinats de contrincants polítics, per fer-lo passar a la posteritat com a infanticida despietat. Total, ja no li venia d'aquí...


Per recordar aquests fets i exaltar els valors de la innocència infantil, a Barcelona, durant el dia 28 de desembre es triava un bisbetó, un nen que durant aquella jornada tenia autoritat eclesiàstica i també es feia una substitució del clergat regular.

El que ara coneixem con a innocentades però, són elements que procedeixen de l'àmbit secular i pagà. El dia dels Sants Innocents era especialment celebrat en els temps en que Barcelona encara es regia per les organitzacions gremials. En Lluís Almerich va fer-se'n ressò al seu llibre Tradicions, festes i costums populars de Barcelona. En aquella època els membres de cada ofici ideaven les seves innocentades en conjunt i aquell dia sempre intentaven enganyar algú.


Els ferrers i els manyans, per exemple, tenien el costum d'escalfar una ferradura fins que aquesta quedava ben calenta però sense arribar al punt d'estar roent, evitant que la seva elevada temperatura fos detectada a primer cop d'ull. El que la intentava agafar com a auguri de bona sort s'enduia una bona cremada. De vegades també clavaven una moneda de coure a terra, per riure's de tot aquell que s'ajupia dissimuladament per agafar-la.

Els fideuers i semolers del carrer de les Semoleres el que feien era introduir fils dins la pasta, que causaven moltes molèsties als consumidors en passar desapercebuts fins que ja eren a la boca.


Els seus veïns cerers del carrer de les Candeles, a l'altra banda de la plaça de la Llana, substituïen el ble de les espelmes per cues de rave, i els pastissers, per la seva banda, farcien els dolços amb espart.

El corporativisme gremial feia que la gent de cada ofici es posés d'acord per adulterar els productes, d'aquesta manera el client era enganyat tant si acudia a un mestre com si anava a comprar a un altre, fet que els evitava perdre clientela.

Per altra banda, dins l'estructura gremial, abans d'arribar a ser mestre calia superar diverses proves iniciàtiques, algunes d'elles de ben pesades. El 28 de desembre era el dia ideal per fer bromes als aprenents. Alguns mestres els feien anar a buscar coses estranyes a la farmàcia com ara "pols de moll de l'os de farmacèutic", o bé simplement "l'unguent", així a seques, sense determinar.

També solien dir-los que anessin a buscar els neulers de fer neules a un local on els donaven un sac carregat de rocs i els deien que sobretot no l'obrissin, ja que es podien escapar.

A alguns els deien que els havien d'operar per treure'ls una membrana en realitat inexistent anomenada pamparruga que es trobava sota els cabells i els impedia aprendre l'ofici. Quan ja havien tret tots els estris punxants i tallants i l'aprenent estava prou espantat li confessaven la broma.

Els aprenents, però, també feien innocentades a la resta de ciutadans. Una de les més comunes era convèncer un dels més petits perquè s'amagués dins d'una cistella tapada amb un drap i després es dedicar-se a anar traginant la cistella amb cara d'extenuació pel carrer. Quan un barceloní s'oferia a ajudar, li donaven les gràcies i li cedien la cistella. Després que el pobre innocent la carregués uns quants metres, el petit aprenent en sortia disparat i se'n burlava fent-li pam i pipa.

Amb l'arribada de la industrialització, aquestes tradicions gremials es van anar perdent i va irrompre la famosa llufa de paper de diari que els nens enganxaven a l'esquena dels adults amb agulles de cap torçades sense que aquests se n'adonessin. Ara aquest costum encara perdura tot i que pocs nens el practiquen i ho fan substituint l'agulla de cap per cinta adhesiva.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació