Primícia

El Govern desoeix el Parlament i no es persona en el cas 3% ni elimina els aforaments

L'oposició en ple va reclamar que l'executiu s'impliqués en el judici de les comissions il·legals de CDC però aquest replica que no consta "que la Generalitat hagi patit un perjudici concret"

per Roger Tugas Vilardell , 2 de gener de 2020 a les 07:40 |
Membres del Govern, en primer pla, en un ple recent del Parlament. | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 2 de gener de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La minoria parlamentària va jugar una mala passada a JxCat i ERC el passat juliol, quan tota l'oposició es va unir per aprovar diversos punts d'una moció de Cs contra la corrupció, entre els quals dos que instaven el Govern a personar-se en la causa judicial del 3% -de presumpte finançament irregular de CDC a través de comissions il·legal per obra pública- i a iniciar reformes per acabar amb els aforaments dels polítics. Però l'executiu, malgrat que les mocions són d'obligat compliment, ha reconegut que ha desoït aquestes dues qüestions.

Ho va acceptar el conseller d'Acció Exterior, Alfred Bosch, responsable de les relacions amb el Parlament, en l'informe relatiu al compliment de la moció, publicat en el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya del dia 19 de desembre. Allí subratlla en relació al presumpte cas de corrupció a la Generalitat en època de CiU que el Govern "només pot exercitar accions penals o judicials contra els responsables de l'assumpte del 3% [...] en la mesura que aquesta administració sigui identificada com a perjudicada o ofesa pel delicte, atès que, d'altra manera, no s'admetria la compareixença per manca de legitimació".


En aquesta línia, afegeix que "no es té coneixement que la Generalitat hagi patit un perjudici concret per aquests fets", ja que, si fos així, "el Jutjat ha hauria tramitat el corresponent oferiment d'accions, tràmit que fins al moment present, no consta que s'hagi complimentat per part del Jutjat".

En concret, la moció aprovada amb els vots de Cs, PSC, comuns, CUP i PP instava el Govern a "exercir totes les accions judicials disponibles contra els eventuals responsables de les accions perjudicials per al patrimoni públic de la Generalitat que s'estan coneixent arran de la instrucció de la causa del 3% en el Jutjat Central d'Instrucció número 5 de l'Audiència Nacional".


El cas del 3%, que va esclatar el 2005 i, tot i que va ser inicialment arxivat, es va reobrir el 2015 i pels quals estan imputats tant CDC com el PDECat, investiga presumptes comissions a les empreses constructores a canvi de l'adjudicació d'obra pública. De fet, la Generalitat ja es va personar contra l'exdirector d'Infraestructures.cat Josep Antoni Rossell, investigat per aquest cas, anunci que va fer el 2016 Oriol Junqueras quan era vicepresident del Govern i que ara queda en entredit arran d'aquesta nova resposta parlamentària.

Durant el debat parlamentari, JxCat va obviar aquest punt en la seva justificació del vot contrari, mentre que la portaveu d'ERC, Marta Viltalta, que també s'hi va oposar, va assegurar que "les reparacions del perjudici econòmic que afecten algunes sentències que surten anomenades en la moció s'estan tramitant per la via judicial i la Generalitat, quan s'ha de personar en aquelles causes que creu convenient que s'ha de personar, ja ho fa".


Un altre punt de la moció que es va aprovar malgrat el rebuig d'aquests dos partits exigia al Govern "adoptar totes les mesures polítiques i, si escau, normatives necessàries per a eliminar els privilegis injustificats dels alts càrrecs i les persones d'especial responsabilitat pública de l'àmbit de la Generalitat de Catalunya, com els aforaments polítics".

L'aforament respecta la llei

En l'informe de compliment, però, Alfred Bosch justifica que no es faci cas d'aquest assumpte -aprovat també amb el vot de Cs, PSC, comuns, CUP i PP- apel·lant al fet que el "dret al jutge ordinari predeterminat per la llei és una manifestació del dret a la tutela judicial efectiva" . "L'aforament respecta plenament aquest dret i en cap cas pot ser considerat un privilegi", justifica.

El text recorda també que l'aforament "és una prerrogativa parlamentària per la qual els diputats del Parlament només poden ser inculpats, processats i jutjats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, si se'ls acusa d'un delicte comès al territori de Catalunya, i pel Tribunal Suprem, si se'ls acusa d'un delicte comès fora d'aquest territori". Finalment, assenyala que "l'aforament és aplicable també als membres del Govern" i que tot això respon al "que s'estableix a la Constitució espanyola, l'Estatut d'Autonomia i les lleis".

Múrcia sí que ho va aplicar

Malgrat tot, més enllà de recordar l'ordenament actual, no justifica els motius pels quals la Generalitat desobeeix el mandat del Parlament i no actua per canviar-lo. De fet, la Regió de Múrcia va aprovar el 2017 una reforma del seu Estatut per unanimitat per retirar els aforaments dels seus polítics, per bé que aquesta encara està encallada al Congrés, a l'espera que la cambra baixa li doni llum verda definitiva.

L'informe de compliment de la moció es refereix també al cas Palau, on la Generalitat sí que es va personar, i apunta que falten per ingressar encara 1.231.709,28 euros dels 3.537.290,81 que la sentència els va atorgar. La quantitat restant està pendent de l'autorització judicial per vendre finques per aconseguir-la. Igualment, la Generalitat ha presentat una altra demanda al Tribunal de Comptes per tal que Fèlix Millet i Jordi Montull reintegrin 4,5 milions més.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació