memòria històrica

Nazis al Palau? Sí, però convidats per Franco

La institució cultural va ser escenari de celebracions feixistes durant la dictadura espanyola, amb celebracions de l'aniversari de Hitler o festes de la Falange

per Victor Rodrigo , 27 de desembre de 2019 a les 18:25 |
Celebració del Dia de la Collita per les Joventuts Hitlerianes, el 1943 al Palau de la Música Catalana | Ajuntament de Barcelona / Pérez de Rozas (ANC)
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de desembre de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"El Palau de la Música Catalana es trobava decorat amb infinitat de banderes alemanyes, espanyoles i plantes, figurant al fons un grandiós retrat del Führer". Aquesta és la crònica de La Vanguardia dels fets ocorreguts el 20 d'abril de 1943 al Palau de la Música de Barcelona. El motiu: la celebració de l'aniversari d'Adolf Hitler. Les esvàstiques i els símbols nazis, feixistes i franquistes inundaven l'edifici modernista dissenyat per l'arquitecte barceloní Lluís Domenech i Montaner, en una estampa imposada deliberadament sobre la veritable memòria de la institució musical.

Una "imposició" i "l'avantsala d'un règim totalitari". Així ha qualificat Societat Civil Catalana la interpretació d'Els Segadors durant el concert de Sant Esteve d'aquest passat 26 de desembre, que va estar acompanyada de crits per la llibertat dels presos polítics i l'exhibició d'una bandera de Tsunami Democràtic. Un fet davant del qual fins i tot han arribat a cridar a "mobilitzar-se", en una piulada a Twitter.

  Un regidor del PSC al govern de Sant Joan de Vilatorrada (Bages), Àngel Sáez Marcos, ha anat encara més enllà i ha equiparat el concert de Sant Esteve amb l'Alemanya nazi al seu compte de Twitter.

  Encara més enllà apuntava el periodista d'El Español, Cristian Campos, publicant les imatges del Palau plenes d'esvàstiques al seu compte de Twitter, en el marc de les crítiques contra el concert de Sant Esteve de l'Orfeó Català. Unes imatges recollides al llibre Nazis a Barcelona: l'esplendor feixista de postguerra (1939-1945) que demostren totalment el contrari de totes aquestes afirmacions.
 

S'hi sumava Ignasi Guardans, exdiputat de Convergència i Unió al Congrés dels Diputats i nét de Francesc Cambó. El qui també va ser diputat del Parlament Europeu, ha ironitzat a través del seu compte de Twitter amb la comparativa entre el nazisme i el concert de l'Orfeó Català.
 
El nazisme i el feixisme han estat presents al Palau de la Música però no com afirmen Sáez Marcos (PSC) o Societat Civil Catalana. Les banderes falangistes, franquistes i les esvàstiques van onejar sobre els murals, les parets i els vitralls modernistes de l'edifici de Barcelona en la imposició dels règims totalitaris dels anys 40 i durant tota la dictadura de Franco. En aquest context, el 13 d'agost de 1940 va ser capturar Lluís Companys a França per les tropes nazis i entregat al règim franquista, sent afusellat a Barcelona, al castell de Montjuïc, el 15 d'octubre.

La veritable imposició d'un règim totalitari al Palau

Sí. Els règims totalitaris van imposar la seva petjada feixista a la institució musical catalana, però no com Societat Civil Catalana assegura. Des de l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona el 26 de gener de 2019, el Palau de la Música es va veure subjugat a unes condicions pejoratives, que van invisibilitzar la seva història, la seva memòria i el seu llegat als gustos i necessitats del règim.
 

Celebració nazi dl 54è aniversari d'Adolf Hitler al Palau de la Música Catalana, el 1940 Foto: Ajuntament de Barcelona / Pérez de Rozas (ANC)


Des de l'abril de 1939, la capital catalana va ser la residència de delegacions de l'Alemanya nazi i la Itàlia feixista de Mussolini, amb un clar protagonisme de les dues ambaixades feixistes a Barcelona. Institucions com les Juventuts Hitlerianes, el Partit Nazi o la colònia alemanya s'apropiaven de grans edificis, monuments i residències barcelonines com ara el cinema Coliseum, el Col·legi d'Advocats, el Palau de la Generalitat o el Teatre Tívoli. 

El Palau va ser escenari de la celebració de l'aniversari de Hitler els anys 1940 i 1943. El 1941 va ser el punt principal de les festes del Dia de Gràcies a Déu per la Collita, amb el cor de les Juventuts Hitlerianes. El trencadís de Mariano Margallo i Lluís Bru, les escultures d'Eusebi Arnau, els vitralls, els busts de grans compositors i l'arquitectura de Domènech i Montaner van quedar totes tapades per esvàstiques, simbologia nazi i imatges de Hitler. L'escenari de l'Orfeó Català, els mateixos que van organitzar i interpretar el concert de Sant Esteve que Societat Civil Catalana titlla de "règim totalitari", va quedar envaït per les dictadures nazi i franquista.
 

Commemoració dels soldats nazis caiguts, al Teatre Tívoli de Barcelona el 1943 Foto: Pérez de Rozas (AFB)


Fins el 1967 no es va poder tornar a interpretar El Cant de la Senyera, set anys després dels Fets del Palau, on el que seria president de la Generalitat, Jordi Pujol, acabaria empresonat. En aquells fets, de 1960, coincidint amb la visita de Franco a Catalunya, es va permetre interpretar la peça de Lluís Millet i Joan Maragall. En últim moment, el govern franquista va prohibir l'actuació i el públic es va acabar posant dempeus per cantar El Cant i llançant fulls contra el dictador. Van haver-hi moltes detencions (entre els detinguts Pujol, que va acabar en un consell de guerra) i conseqüències per la població catalana.

Els crits de "Sieg Heil", "Heil Hitler" o "Arriba España" van ressonar entre les parets del Palau de la Música Catalana durant la dècada dels anys 40. L'edifici va ser objecte de celebracions de la Falange i ja havia estat clausurat per la dictadura de Primo de Rivera el 1925. Lluny queden ja els braços alçats i les proclames feixistes dels veritables règims totalitaris que van posar de genolls el Palau de la Música i la població barcelonina i catalana.

El feixisme, encara present a Madrid


La Falange Española va celebrar un acte feixista l'octubre d'aquest any a l'Ateneu de Madrid, entre proclames franquistes, càntics d'extrema dreta i el Cara al Sol amb els braços alçats. El motiu va ser l'aniversari de la commemoració de la fundació de la Falange Española, el 29 d'octubre de 1933. Es va exaltar la figura de Francisco Franco, Primo de Rivera i es van onejar símbols falangistes.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació