27
de desembre
del
2019
Actualitzat
a la
13:57h
Pedro Sánchez no apujarà ni les pensions ni el salari mínim fins que no hi hagi investidura. Ho ha explicat aquest divendres la ministra d'Educació, Isabel Celaá, que ha exposat diverses mesures compreses en un reial decret llei de mesures econòmiques en pròrroga pressupostària, en les quals s'hi inclou que les pensions s'apugin un 0,9% amb caràcter retroactiu a 1 de gener, però un cop es conformi nou govern.
Pel que fa al salari mínim interprofessional, ha assegurat que es fixarà en base al diàleg social entre sindicats i patronals, malgrat que l'increment de fa un any als 900 euros es va aprovar amb l'oposició de les organitzacions empresarials i que PSOE i Podem havien acordat apujar aquesta quantitat fins als 1.000 euros. L'executiu central es basa en informes de l'Advocacia General de l'Estat, que recomana no condicionari futurs despeses estant en funcions, però també és una forma de pressió per a ERC i les altres formacions que dubten si votar Sánchez.
Tot i això, Celaá ha assegurat que segueixen "treballant per fer polítiques socials" i per millores per a les persones més necessitades. "Esperem que [l'acord per aplicar aquestes mesures] arribi molt aviat", ha afegit, i ha reiterat el compromís de fer créixer les pensions en funció de l'IPC i de fer créixer el salari mínim fins a l'equivalent al 60% del salari mitjà com indica la Carta Social Europea, però ha matisat que això segon s'assolirà al llarg de tota la legislatura.
En relació a la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) relativa a la immunitat d'Oriol Junqueras com a eurodiputat, que condiciona precisament la investidura, la ministra ha negat que sigui un cop per a la justícia espanyola. "Les decisions [del tribunal de Luxemburg] no poden ser considerades com una garrotada per a la justícia espanyol, sinó que és una confirmació de la seva naturalesa garantista", ha asseverat.
La també portaveu de l'executiu central ha reclamat deixar treballar els tribunals en relació a l'àmbit judicial i negociar la investidura sense tenir en compte aquest àmbit. "Ara el Suprem ha de fer el seu treball, aplicar la llei amb proporcionalitat, i els polítics hem de fer la nostra feina", ha exposat, després de reclamar: "Deixem que en l'àmbit judicial els tribunals actuïn en base al principi de legalitat".
Celaá intenta així treure pressió al treball de l'Advocació General de l'Estat, que ha de pronunciar-se sobre com creu que hauria d'actuar el Suprem després del veredicte del TJUE, un pas essencial perquè ERC cedeixi la seva abstenció per facilitar la investidura de Sánchez. En tot cas, no s'ha mostrat preocupada per quan arribi aquest pronunciament i ha recordat que "té temps fins al 2 de gener" i és una institució "autònoma per gestionar el termini com millor li sembli", així com ha afirmat que la sentència "és novedosa i canvia la doctrina", motiu pel qual es podria trigar més de l'esperat.
Ha assegurat igualment que no sap en quina sentit es pronunciarà l'advocada, però ha defensat que "té una avalada trajectòria de solvència" reconeguda durant el temps que ha estat en el càrrec. La ministre ha defensat, en tot cas, el tribunal de Luxemburg, el qual "és l'intèrpret suprem de la legislació europea, no és una institució estrangera, ja que Espanya és membre plena de les institucions europees" i ha afegit: "Els jutges europeus són tan nostres com els nacionals".
"Intentar devaluar la justícia europea és trencar la nostra principal fortalesa, la unió", ha insistit, responent als sectors de l'espanyolisme que han criticat les institucions comunitàries arran del veredicte. Celaá ha defensat en aquest sentit la separació de poders i s'ha centrat en desitjar que la investidura avanci per "obrir una etapa en què, com va dir el rei, es consolidi el diàleg, la voluntat d'entesa i la integració de les diferències com a principals valors".
Convivència dins la pluralitat
Un acord que, segons ha concretat, ha de permetre la "convivència dins la pluralitat territorial i diversitat ideològica del país", però dins el "marc de l'estat social i democràtic de dret" actual. En aquest sentit, ha tornat a demanar suport per "sortir de les incerteses socials, polítiques i econòmiques que amenacen" i ha avisat als altres partits: "L'obstrucció per l'obstrucció són pròpies de forces antisistema, més que de partits amb vocació de govern".
Pel que fa al salari mínim interprofessional, ha assegurat que es fixarà en base al diàleg social entre sindicats i patronals, malgrat que l'increment de fa un any als 900 euros es va aprovar amb l'oposició de les organitzacions empresarials i que PSOE i Podem havien acordat apujar aquesta quantitat fins als 1.000 euros. L'executiu central es basa en informes de l'Advocacia General de l'Estat, que recomana no condicionari futurs despeses estant en funcions, però també és una forma de pressió per a ERC i les altres formacions que dubten si votar Sánchez.
Tot i això, Celaá ha assegurat que segueixen "treballant per fer polítiques socials" i per millores per a les persones més necessitades. "Esperem que [l'acord per aplicar aquestes mesures] arribi molt aviat", ha afegit, i ha reiterat el compromís de fer créixer les pensions en funció de l'IPC i de fer créixer el salari mínim fins a l'equivalent al 60% del salari mitjà com indica la Carta Social Europea, però ha matisat que això segon s'assolirà al llarg de tota la legislatura.
En relació a la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) relativa a la immunitat d'Oriol Junqueras com a eurodiputat, que condiciona precisament la investidura, la ministra ha negat que sigui un cop per a la justícia espanyola. "Les decisions [del tribunal de Luxemburg] no poden ser considerades com una garrotada per a la justícia espanyol, sinó que és una confirmació de la seva naturalesa garantista", ha asseverat.
La també portaveu de l'executiu central ha reclamat deixar treballar els tribunals en relació a l'àmbit judicial i negociar la investidura sense tenir en compte aquest àmbit. "Ara el Suprem ha de fer el seu treball, aplicar la llei amb proporcionalitat, i els polítics hem de fer la nostra feina", ha exposat, després de reclamar: "Deixem que en l'àmbit judicial els tribunals actuïn en base al principi de legalitat".
Celaá intenta així treure pressió al treball de l'Advocació General de l'Estat, que ha de pronunciar-se sobre com creu que hauria d'actuar el Suprem després del veredicte del TJUE, un pas essencial perquè ERC cedeixi la seva abstenció per facilitar la investidura de Sánchez. En tot cas, no s'ha mostrat preocupada per quan arribi aquest pronunciament i ha recordat que "té temps fins al 2 de gener" i és una institució "autònoma per gestionar el termini com millor li sembli", així com ha afirmat que la sentència "és novedosa i canvia la doctrina", motiu pel qual es podria trigar més de l'esperat.
Ha assegurat igualment que no sap en quina sentit es pronunciarà l'advocada, però ha defensat que "té una avalada trajectòria de solvència" reconeguda durant el temps que ha estat en el càrrec. La ministre ha defensat, en tot cas, el tribunal de Luxemburg, el qual "és l'intèrpret suprem de la legislació europea, no és una institució estrangera, ja que Espanya és membre plena de les institucions europees" i ha afegit: "Els jutges europeus són tan nostres com els nacionals".
"Intentar devaluar la justícia europea és trencar la nostra principal fortalesa, la unió", ha insistit, responent als sectors de l'espanyolisme que han criticat les institucions comunitàries arran del veredicte. Celaá ha defensat en aquest sentit la separació de poders i s'ha centrat en desitjar que la investidura avanci per "obrir una etapa en què, com va dir el rei, es consolidi el diàleg, la voluntat d'entesa i la integració de les diferències com a principals valors".
Convivència dins la pluralitat
Un acord que, segons ha concretat, ha de permetre la "convivència dins la pluralitat territorial i diversitat ideològica del país", però dins el "marc de l'estat social i democràtic de dret" actual. En aquest sentit, ha tornat a demanar suport per "sortir de les incerteses socials, polítiques i econòmiques que amenacen" i ha avisat als altres partits: "L'obstrucció per l'obstrucció són pròpies de forces antisistema, més que de partits amb vocació de govern".