Argimiro Ferrero: «Quico Sabaté era un indomable i un referent de la lluita antifeixista»

Cinc anys després que l'anarquista Quico Sabaté fos assassinat a Sant Celoni, naixia a Alemanya qui estiraria del fil de les seves últimes hores de vida: Argimiro Ferrero (1965). Aquest historiador i veí del municipi del Vallès Oriental que treballa de tècnic a l'ajuntament ha batallat durant anys perquè la vida del guerriller antifranquista sortís de dècades d'ostracisme. Tot va començar amb un treball de la universitat que va acabar impregnant la seva pròpia vida.

Quaranta anys va trigar Sant Celoni en fer un acte de reconeixement a Sabaté, cinquanta en dignificar la tomba de l'extramurs del cementiri -el bisbat de Barcelona no va autoritzar enterrar-lo dins- i aquest 5 de gener, el 60è des de la mort de Sabaté, Ferrero avisa que cal seguir posant llum als forats de la memòria. Mentre es desconeixen encara molts dels detalls del que va ser el darrer viatge de "l'enemic número u del règim", com el va batejar la premsa de l'època, qui va prémer el gatell contra ell va viure fins al 2018 a només 100 metres d'on el va matar sense haver estat processat. L'historiador parla d'aquesta ambivalència en aquesta entrevista a NacióDigital.

- Com definiria qui va ser Quico Sabaté?

- Un indomable. Una persona amb les idees molt clares. Impulsava la lluita armada contra el franquisme i es va mantenir sempre fidel als seus ideals. Era impressionant. Quan tothom deixa la lluita armada, ell continua la seva visió, si vols diguem-ne utòpica, de que es pot fer alguna cosa per moure l'estaca. L'últim viatge, el de l'any 60, és el de no retorn, però ell pensa que encara es pot fer alguna cosa encara que la immigració començava a portar diners cap aquí i Espanya es començava a obrir al turisme. 

- Eisenhower just acabava de beneir 20 anys de dictadura de Franco.

- Exactament. Sabaté va ser una persona que va lluitar fins i tot contra les condemnes de l'estat francès i també contra la seva pròpia organització, la CNT, desobeint directrius de la cúpula i Federica Montseny, que li deia que no baixés, que no fes incursions i que, a més, a partir del 49 desautoritzen el combat armat com a estratègia per combatre el franquisme. Però ell volia seguir perquè considerava que havia de fer alguna cosa, que no es podia seguir així. El Quico i persones com Ramon Vila Capdevila, Caracremada, que el maten al 63, pensen que encara es pot fer alguna cosa, eren uns inconformistes.

"No hi ha cap mena de dubte que era un guerriller. La seva família estava a la més absoluta misèria. La seva dona netejava cases i no van veure mai ni un duro"

- En la seva època, per a uns era un "bandoler" i la premsa el titllava de "delinqüent". Per d'altres, era un guerriller. 

- No hi ha cap mena de dubte que era un guerriller. La seva família estava a la més absoluta misèria. La seva dona netejava cases i no van veure mai ni un duro. De tant en tant el Quico venia, els hi deixava algun caleró fruit dels atracaments que feia a Barcelona, però estaven en la més absoluta misèria. Al darrere hi havia una convicció ideològica que li venia d'abans de la Guerra Civil.

- Estava legitimada la lluita armada per combatre el règim franquista?

- Està claríssim que Quico és una persona que ve de la lluita de la Segona República, a la Guerra Civil a la Columna de Los Aguiluchos, que ve d'una època d'una oposició al franquisme de molta ebullició, que és del 48 i el 49. I lluita amb el que té a les mans, que són les armes. No era una persona de grans discursos, sap molt bé qui és l'enemic i com se l'ha de combatre. I si se l'ha de combatre amb octavetes, buscant fons per ajudar a les famílies dels presos que estan a Barcelona. Passen molts diners per les seves mans però es queda el mínim perquè la seva família pugui subsistir. 

"Lluita amb el que té a les mans, que són les armes. No era una persona de grans discursos, sap molt bé qui és l'enemic i com se l'ha de combatre"

- Formalment, per a l'estat espanyol és un terrorista. El guàrdia civil Francisco de Fuentes Fuentes i Castilla Portugal, a qui Sabaté va matar al Mas Clarà, ha estat reconegut com a víctima del terrorisme.

- La llei antiterrorista entra en vigor amb caràcter retroactiu l'1 de gener de 1960 i el Quico va matar aquest guàrdia civil la nit del 4 de gener. Per això està considerat ell i els seus companys, que de maquis en tenien poc, uns terroristes. Alguns dels quatre que l'acompanyaven era la primera incursió que feien i fins i tot tinc els meus dubtes que fossin matat en combat i que no fossin rematats després de rendir-se. És un dels misteris de l'últim viatge, encara falta molt per descobrir. 
 
- És injust que sigui considerat un terrorista?

- Jo penso que sí, ho sento molt. Però en els temps que vivim ara, quan tenim 52 elements subversius al Congrés, si fos per mi, i per molta gent, és un referent del combat antifeixista. 

- Què s'hauria de fer?

- Canviar el concepte que es té d'ell i de molts altres. Els guerrillers antifranquistes no estan considerats com a combatents per la República. Per tant, mai cap d'ells ha pogut assolir una compensació econòmica. No entren dins de les lleis de reconeixement, com entre els exsoldats o els excalcaldes. 

"Moltes vegades pensem que la llei d'amnistia del 77 era per treure els presos de la presó i en realitat era per protegir gent com Billy el Niño i torturadors"

- De fet, van quedar fora de la llei d'amnistia del 77.

- Bé, és que aleshores quedaven molt pocs a la presó. Però, igualment, moltes vegades pensem que la llei d'amnistia era per treure els presos de la presó i en realitat era per protegir gent com Billy el Niño i torturadors. S'ha de fer una lectura profunda. I es parla molt poc dels que van morir després del 77, víctimes de la Guàrdia Civil durant la Transició. Però com a mínim sabem que els comissaris torturadors de Via Laietana i companyia queden protegits amb una carpetada com si no hagués passat res. Per a mi és el sentit que va tenir la llei d'amnistia. 

- Per què va decidir fer el Quico el que va ser el seu darrer viatge?

- Del darrer viatge sorprenen coses perquè encara no tenim molts elements per valorar-ho en tota la seva dimensió. D'entrada, va fer una ruta que feia molt temps que no feia [la de l'actual R2 en direcció a Portbou]. Al Nadal de l'any 56, després de moure's dos anys per Barcelona, Sabaté fa un atracament a l'empresa Cubiertas y Tejados i s'emporta un milió de pessetes. Fuig de Barcelona per l'estació de Sant Andreu i es troba a la Joaquina Dorado -històrica membre de la CNT i col·laboradora de Sabaté que va obtenir l'asil polític a França- i creuen la frontera. Era l'última vegada que havia fet aquesta ruta fins que a l'any 60 la torna a fer. 

- Què feia amb els diners robats?

- Els donava a les famílies dels presos, que a l'any 49 eren molts. Atracaven bancs i donaven diners als advocats per aconseguir commutar penes de mort i aconseguir llibertats provisionals. Darrere portava una aureola mística en el moviment anarquista. 

- Des del 57 no es va moure de França?

- Que sapiguem no torna a baixar. S'instal·la a París camuflat, perquè la policia el busca per un atracament en una fàbrica, i allà la Joaquina li diu que té deutes pendents amb la justícia francesa i que el millor era que s'entregués perquè si el detenien i l'extraditaven, l'afusellaven. Es presenta perquè el jutgin i el condemnen a sis mesos i l'obliguen a estar lluny dels Pirineus i buscar-se feina a Dijon perquè no s'acostés a la frontera. Però a finals del 59, com que res canvia, decideix tornar pel que acaba sent l'últim viatge. 

"Atracaven bancs i donaven diners als advocats per aconseguir commutar penes de mort i aconseguir llibertats provisionals"

- Què anava a fer?

- Hi ha qui especula amb què anava a segrestar els germans Creix, torturadors de Via Laietana especialitzats en anarquistes. L'any 49 havia intentat pelar al comissari Quintela. De totes maneres, hi ha molts misteris al voltant del darrer viatge. I també de les morts dels seus col·laboradors al Mas Clarà, on els van trinxar.

- Ell, però, és l'únic que escapa.

- Sí, perquè no s'arronsava i perquè sempre portava la metralleta sota la gavardina. S'havia fet un nom llegendari dins del moviment guerriller i de la CNT. Quan el Quico apareixia, tothom escoltava. 

- Per què s'atura a Sant Celoni?

- Ell agafa el tren a Fornells, la línia no estava electrificada i a Maçanet es feia el canvi de màquina. Probablement pensava que, com més s'apropés a Barcelona, pitjor, perquè més estacions i més Guàrdia Civil hi hauria. Hi ha gent que diu que va baixar a Sant Celoni perquè aquí hi tenia algun contacte. És possible. De fet, la zona del Montnegre la coneixia bé, hi va fer moltes rutes fins el 48, quan aquesta via va ser descoberta.

"Qui va matar a Quico Sabaté va tenir el reconeixement de l'ajuntament"

- El primer que va fer quan va baixar era buscar un metge.

- Baixa i no podia caminar bé perquè tenia una ferida de bala a la cama. Un pagès el porta en carro fins a casa del metge, però no el troba. Va intentar entrar a una casa i una dona gran malalta no el va deixar entrar i després va intentar entrar en una altra, però es va barallar amb el veí que no el volia deixar entrar. Fins que va arribar el Rocha. 

- Rocha mai es va penedir d'haver matat a Sabaté.

- I a nivell de poble va tenir recompensa. Va passar a ser el gestor de l'ajuntament portant les nòmines. I va tenir reconeixement del consistori. I el Sibina [qui va disparar contra Sabaté ja mort] que treballava a la brigada municipal, va acabar sent policia. 
 
- Va parlar mai amb Rocha?

- Només una vegada quan estava fent un treball per a la universitat l'any 87. Quan li vaig preguntar per Quico Sabaté, em va respondre que em dediqués al cultiu de les mongetes pintes al Montseny perquè seria "més profitós". - En canvi, la història de Sabaté va estar dècades en l'ostracisme al poble. Per què?

- Fins que no es va complir el 40è aniversari de la mort del Quico no es va fer el primer acte de reconeixement de Sant Celoni, que és quan es va penjar la placa. Fins aleshores no s'havia fet res. Cada 5 de gener venia gent de l'Assemblea Llibertària del Vallès Oriental, de la CGT i veïns de l'Hospitalet del barri de la Torrassa a fer el seu homenatge particular i moltes vegades la policia els havia expulsat. La seva filla, la Paquita, havia vingut a veure el seu pare però l'havia fet fora la policia municipal. Fins als anys 90, no s'havia fet res al poble. De fet, fins que ho vam promoure un grup de veïns del poble. 

"Fins als anys 90, no s'havia fet cap acte de reconeixement al poble. De fet, fins que ho vam promoure un grup de veïns"

- A partir d'aquesta iniciativa popular i de la fundació del Casal Quico Sabaté, van impulsar també la dignificació de la tomba. Com estava abans?

- A finals del 2009 vaig redactar un projecte de dignificació de la tomba i una sèrie d'actes i aconsegueixo també el contacte de les filles del Quico. Vaig anar fins a Tolosa a conèixer-les. En realitat, no se sap ben bé en quin punt va ser enterrat, però l'extramurs del cementiri estava ple d'esbarzers. A l'any 90 l'historiador Antonio Téllez Solá, que va escriure un llibre sobre Sabaté, va posar quatre pedres i la A d'anarquista. Després es van col·locar les quatre lloses de pedra, la placa de marbre amb el nom. Les filles, però, no van voler que s'obrís ni s'excavés res. 

- Què queda per fer en memòria de Sabaté?

- Qui parla de Quico Sabaté, ha de parlar de l'oposició al franquisme, d'aquell gran moviment que es deia anarquisme. Quan parlen de comitès de resistència o de caixes de resistència, no estan inventant res. Això ja es feia a la Segona República, època on es parlava del divorci, de l'avortament, de l'amor lliure, del nudisme. Quan es parla ara de desobediència, no es parla de la Canadenca, ni de la jornada de 8 hores que tenim ara. Parlar de Quico Sabaté és parlar de l'anarquisme. Cap sindicat aconseguirà tenir el suport que tenia la CNT, que tenia el poder al carrer. Aquest és un deute que la societat té pendent. Que la Generalitat aixequi fosses és una lliçó que es dona a la resta del país. Sempre parlo dels forats negres de la memòria. Queda per descobrir la veritat i escriure-la. Posar llum i, sobretot, tornar la dignitat als familiars. 

"Sempre parlo dels forats negres de la memòria. Queda per descobrir la veritat i escriure-la. Posar llum i, sobretot, tornar la dignitat als familiars"

- Investigant la vida de Quico Sabaté ha quedat impregnat pel seu anarquisme.

- És que en el moment que tu instaures escoles racionals, que no tenen res a veure amb l'església i que intentes explicar com funcionen les coses a través de la natura i no perquè hi hagi un déu que ho digui. En el moment que comences a burxar en l'escola catòlica, la manipulació i comences a atemptar contra la propietat privada, comences a moure l'estaca de veritat. Recuperar tot això com a moviment polític i cultural, teatral i de literatura, és recuperar tot un bagatge. Deixant de banda la lluita armada, és un tema pendent, un món per descobrir perquè el seu ideari està condemnat a l'ostracisme i del desterrament perquè no interessa.