discurs de nadal

Felip VI desenterra ara el «desig de concòrdia» però s'ancora en la Constitució

Assenyala Catalunya com a preocupació, alerta de caure "en els extrems" i intenta aixecar l'autoestima davant la mala imatge exterior

per Ferran Casas , 24 de desembre de 2019 a les 21:02 |
Felip VI, en el discurs de Nadal de 2019 | Casa Reial
Aquesta informació es va publicar originalment el 24 de desembre de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El 3 d'octubre de 2017 al vespre Felip VI va aparèixer als televisors per avalar la violència policial de l'1-O exigint mantenir "la vigència de l'estat de dret" i situant el Govern "al marge de la democràcia". Un discurs que va alimentar i legitimar un cicle repressiu que encara dura i del que el cap de l'Estat mai s'ha retractat tot i que n'ha ensorrat la popularitat a Catalunya. Avui, amb els actors situats en un nou temps polític, el que marca l'aposta del PSOE per la via política, el monarca ha reivindicat com a vigent el "desig de concòrdia" sense alimentar concessions. Ho ha fet en el tradicional discurs televisat de Nadal, suau en les formes i dur en el fons.

El "desig de concòrdia", sumat a la voluntat "d'entesa i integració" i a la preponderància de la "solidaritat, la igualtat i la llibertat" és el que, segons ell, va permetre ordir i aprovar la Constitució de 1978, a la que ha desitjat anys de vigència. Ha reivindicat aquests valors i la carta magna i, a diferència del que havia arribat a fer el seu pare, Joan Carles I, en els anys de José Luis Rodríguez Zapatero, la voluntat de reformar-la no ha aparegut per enlloc. 


Ha afirmat que els valors que han permès que el marc vigent "integri diferències" s'han de preservar però que ni es poden "donar per suposats" ni se'n pot "oblidar la seva fragilitat". La posada en escena és important, i a banda de les fotos familiars i el pessebre ben visible, al saló d'audiències del Palau de la Zarzuela (altres anys l'havia pronunciat al saló del tron del Palau Reial) hi havia un exemplar de la Constitució, la qual impedeix exercir l'autodeterminació.

Cap petició de reforma, doncs, i immobilisme polític. Segons ell, Espanya ha de resoldre els seus problemes "sense divisions ni enfrontaments que només erosionen la convivència". I quins són aquests problemes? El monarca ha assenyalat els previsibles, com ara l'evolució de l'economia, el canvi climàtic o la revolució tecnològica, però també el "deteriorament de la confiança" en les institucions i "per descomptat que també Catalunya".


Catalunya com un problema que la judicialització i la repressió no han desinflamat i que ara la Moncloa, amb el suport d'ERC com a única via per posar en marxa la legislatura atesa l'actitud de la dreta, intenta gestionar des de la política. El poder executiu assessora els discursos reials i tot indica que aquest dimarts al vespre no ha estat diferent i fins a darrera hora el seu gabinet ha estat pendent de l'evolució de les negociacions per la investidura. El 3 d'octubre del 2017 sí que va ser excpcional i Felip VI va voler-lo fer i va voler ser dur després de mesos de silenci tot i que Mariano Rajoy que no volia més bronca de la necessària. El jove rei va voler legitimar-se amb mà dura amb l'independentisme.

En els darrers dies Felip VI ha permès que es filtri la seva incomoditat pel protagonisme de Podem i ERC en el panorama polític posterior al 10-N, però al seu discurs ha afirmat que la investidura s'ha de resoldre "de la forma que es consideri més convenient a l'interès general". "D'acord amb la nostra Constitució", això sí. Entre línies se li han entès més coses.


Felip VI ha demanat "confiança" en les pròpies forces dels espanyols però ha alertat dels riscos de caure en l'"autocomplaença" i "en els extrems". Aquesta última afirmació és una clara referència a Podem i les forces independentistes que es preparen per fer costat a Pedro Sánchez i negociar-hi durant la legislatura, que podria arrencar amb la formació de govern a principis d'any.

Contra la percepció d'aïllament

Més enllà de la vigència de la "concòrdia" i la Constitució de 1978 -que ara és políticament irreformable- i d'alertar sobre els riscos de "caure en els extrems", el cap de l'Estat ha intentat aixecar una mica l'ànim dels espanyols, que, si més no en l'esfera política, estan tocats pel perenne desacord i patacades internacionals com ara la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea esmenant el Tribunal Suprem sobre Oriol Junqueras.

Per fer-ho s'ha mostrat convençut que Espanya "no està aïllada, sinó molt oberta al món i integrada en una societat global", un estat de dret que "assegura la convivència en llibertat" i que té "una posició privilegiada en les relacions internacionals" d'acord amb "valors i actituds compartides amb altres societats lliures i democràtiques". Per tot plegat, a més de receptar immobilisme i observança estricta d'una Constitució que creu políticament vigent, ha receptat "confiança". Tot plegat abans d'acabar amb el folklòric "bon nadal" en català, gallec i euskera.
 

Missatge de Nadal de Felip VI by naciodigital on Scribd

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació