Una planta de tractament de residus | Cedida
Branded content

Així és la bossa d'escombraries d'un català (i així seria si es reciclés tot)

Catalunya té un índex de recollida selectiva del 42%, encara lluny de l'objectiu que marca la Unió Europea per al 2020

Una planta de tractament de residus | Cedida
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de desembre de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

La gestió dels residus és un dels grans reptes ambientals a Catalunya. En les darreres dècades s'ha avançat notablement però encara hi ha molta feina per fer. De fet, el país està força lluny de complir els objectius de la Unió Europea. El 2018 es va tancar amb un índex de recollida selectiva del 42% mentre que l'any vinent s'hauria d'arribar al 50% de reciclatge.

 

Així separem els residus a casa


Un exercici molt interessant és imaginar com seria la bossa d'escombraries mitjana d'un català. La simple representació en una imatge ens mostra tot el potencial de millora. I és que el 58% dels residus que cada ciutadà genera van a parar al contenidor gris, al de rebuig o resta.

Del conjunt de residus que se separen selectivament, la fracció majoritària és l'orgànica (poc més del 10% del total), seguit del paper i el cartró (7,9%), el vidre (4,8%) i els envasos (4,0%). Les restes de poda representen un 2,6% del total dels residus domèstics mentre que les altres fraccions reciclables –que inclouen voluminosos, fusta, tèxtil, runes, residus electrònics, entre altres- s'enfilen fins al 12%.

 


La fotografia canviaria radicalment si la separació a casa fos exhaustiva. La matèria orgànica representa més d'un terç del que generà cada català. Si hi sumem les restes de poda, el conjunt de bioresidus arriba al 37% del total. El paper i cartró, en pes, suposen l'11,3% de la bossa mentre que els envasos i el vidre són el 9,4 i el 7,7%, respectivament.

El 34% restant dels residus corresponen a altres. Una fracció que, en cap cas, equival al rebuig. I és que la gran majoria correspon a residus reciclables –voluminosos, fusta, tèxtil, runes, residus electrònics, piles, medicaments...- mentre que una part molt petita és la que realment hauria d'anar al contenidor gris. 

De fet, els productes que obligatòriament s'han de tirar al rebuig són pocs i molt específics: bolquers, compreses, tovallolletes humides, tampons, bastonets, maquinetes d'afaitar, raspalls, preservatius, pols d'escombrar, bosses d'aspiradora així com les burilles i les cendres de tabac.

Evolució de la generació total i per càpita de residus sòlids urbans a Catalunya (1995-2018)

Elaboració pròpia a partir de l'Agència de Residus de Catalunya


Però, com de gran és aquesta bossa? Actualment, cada català genera un total d'1,43 kg de residus per dia (523 kg al cap de l'any, poca broma). Una xifra que va tocar sostre el 2004 (1,66) però que, sobretot arran de la crisi, va baixar de manera molt notable. Ara bé, des del 2013 ha tornat a repuntar i cada any creix lleugerament.

Uns objectius molt ambiciosos


El 42% dels residus municipals recollits selectivament l'any 2018 van representar 1.661.077 tones, xifra que va representar un augment respecte l’any anterior del 8,4%. Ara bé, Catalunya està força lluny de l'objectiu fixat per la Unió Europea i que recull la mateixa Agència de Residus (ARC) en el document PRECAT20.

Concretament, les institucions comunitàries reclamen assolir un 50% de reciclatge el 2020; un 55% el 2025; un 60% el 2030 i un 65% el 2035. Ara bé, tenint en compte que als contenidors hi ha impropis i que no tot el que es diposita en un contenidor s'ha separat correctament, per assolir un objectiu de reciclatge del 50%, caldria assolir una recollida selectiva 10 punts superior. Aquest 60%, segons estimacions de l'ARC, equival a 2.386.543 tones.

Josep Maria Tost, director de l'ARC, es mostra relativament optimista. “Crec que ens hi acostarem molt. Entre el 2019 i el que queda del 2020 tindrem salts importants per la tendència que estem observant”. En aquest sentit assenyala que hi hagut una sensibilització molt notable –especialment pels envasos i els plàstic- i que diverses comarques estan experimentant grans creixements en la recollida selectiva.

L'altre gran objectiu europeu fa referència als abocadors. L'any 2035 els estats membres no podran destinar a dipòsit controlat més d'un 10% dels residus municipals. Actualment, Catalunya hi envia el 35%, un percentatge amb una clara tendència a la baixa.

Evolució de la recollida selectiva en xifres absolutes i percentuals a Catalunya (1995-2018)

Elaboració pròpia a partir de l'Agència de Residus de Catalunya


Trencar el sostre de vidre


En general, el percentatge de reciclatge porta una dècada força estancat –el 2010 estava al 40,5%-. “Portem una dècada entre el 38 i el 42%: estem instal·lats en un sostre de vidre”, assegura Tost. Per trencar-ho l'Agència de Residus té molt clar quin és el camí: “El futur passa per la individualització de la taxa: que un ciutadà que recicli pagui menys que el que no ho faci”. L'avantprojecte de llei de prevenció i gestió dels residus, actualment en tramitació, obligarà a tots els municipis del país a fer-ho sigui amb porta a porta amb xip o amb contenidor tancat.

L'altra via és la fiscal: “Es tracta d'augmentar el cànon que es cobra als municipis per tona de brossa  no separada”, explica Josep Maria Tost a NacióDigital. Actualment és de 47 euros però es preveu que es dispari fins als 72 l'any 2024. “Augmentar el cànon ha d'estimular els municipis a fer plans locals de prevenció i gestió de residus així com polítiques exemplificants per als seus ciutadans actuant sobre els grans productors”, afegeix.

Evolució percentual de la recollida de les fraccions resta i reciclables a Catalunya (1995-2018)

Elaboració pròpia a partir de l'Agència de Residus de Catalunya


Les actuals xifres de reciclatge, això sí, contrasten amb les de l'inici del segle quan no s'arribava al 15%, amb una aportació pràcticament nul·la de la fracció matèria orgànica que tot just es va començar a separar en els alguns pocs municipis l'any 1997.

Com ja mostraven les imatges de les bosses d'escombraries, la clau és la matèria orgànica. “Si es fes bé, faríem un gran salt”, assegura Tost. Les últimes dades difoses per l'Agència Catalana de Residus xifren en 1.324.531 tones el potencial de recollida. Un impuls definitiu en la seva separació permetria garantir el compliment dels objectius marcats per la Unió Europea.

Si, en el cas de la matèria orgànica, el percentatge de recollida no arriba a un terç, a la resta de fraccions –amb major tradició de separació al nostre país- són sensiblement superiors: un 39% en envasos lleugers, un 50% en paper i cartró, un 55% en el cas del vidre i un 65% en la poda.

Recollida de cada fracció reciclable (2018) i potencial de recollida a Catalunya

Elaboració pròpia a partir de l'Agència de Residus de Catalunya


“El contenidor dels qui no separen no existeix”


L'Agència de Residus de Catalunya i el Departament de Territori han impulsat recentment una nova campanya per aconseguir millorar la recollida selectiva. Posa èmfasi en aquelles persones que llencen tota la brossa al contenidor de la fracció resta o rebuig i que, per tant, no separen correctament. El conseller Damià Calvet ho va deixar clar: “Avui, reciclar ja no és una opció” ja que “el contenidor dels qui no separen no existeix”.


Una de les idees centrals de la campanya és que “el contenidor gris”, el que hi ha en la major part de municipis que tenen contenidors de superfície situats a la via pública, “no és el contenidor pels que no volen reciclar”. I és que, tal i com mostren les dades, la major part dels residus que els ciutadans llencen al contenidor de la fracció resta no hi ha d’anar. 

Aquest fet ha provocat que el gris hagi anat adquirint un significat al llarg dels anys que la campanya vol treure-li, reposicionant-lo com el que és, un element més de la correcta separació en origen. En aquest sentit es busca difondre una imatge negativa d’aquest contenidor per animar la ciutadania a utilitzar-lo només en casos molt concrets, i a llençar els residus al contenidor de la fracció corresponent.

Cal recordar que només s'ha de tirar al rebuig elements com bolquers, compreses, tovallolletes humides, tampons, bastonets, maquinetes d'afaitar, raspalls, preservatius, pols d'escombrar, bosses d'aspiradora així com les burilles i les cendres de tabac.

“Hem de trencar l'hàbit, superar el sostre de vida i aconseguir minimitzar el contenidor i que deixi de tenir tanta orgànica, vidre, paper i envasos”, explica el director de l'ARC. “Individualitzar la tasca ha de permetre que qui estigui motivat recicli i qui no, que ho faci per motivacions econòmiques”, conclou.

 

Una producció de l'equip de brand
Arnau Urgell (direcció i textos)
Roger Tugas (dades)
Guillem Bellafont (infografies)
Albert Alemany (vídeo)
Amb el suport de

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor