23
de desembre
del
2019
L'associació El País de Demà, que aplega figures del món acadèmic i dirigents provinents del PDECat i del PSC, entre d'altres, ha decidit crear una comissió per estudiar la creació d'una "opció electoral" que faci seves les propostes recollides en el document de treball que es va començar a treballar en una primera reunió al monestir de Poblet el 21 de setembre. Així es va decidir en una reunió recent de l'associació i ara s'ha posat fil a l'agulla, segons ha pogut saber NacióDigital.
El País de Demà va aplegar més de 200 persones en una trobada a Poblet que va ser una posada en comú de persones de diverses sensibilitats catalanistes crítiques amb l'estratègia seguida pels màxims dirigents del procés. En la trobada hi eren presents acadèmics de prestigi, com l'exlletrat major del Parlament, Antoni Bayona, el filòsof Josep Maria Lozano, l'economista Carme Casablanca o l'economista Antoni Garrell. També van participar dirigents rellevants del sector moderat del PDECat, com Jordi Xuclà, Carles Campuzano i Marta Pascal, així com d'altres procedents del PSC, com l'exdiputada Esperança Esteve.
Per un referèndum a la canadenca
Els impulsors de l'associació van elaborar el document Mirada al 2030. Anàlisi de futur i propostes, en què proposaven una nova visió estratègica que pensés en el futur del país més enllà del curt termini polític. Per això el document s'endinsa especialment en aspectes econòmics, advertint sobre la petita dimensió del teixit empresarial català i la feblesa de l'estructura de balanços de les pimes.
El grup inclou persones de posicions independentistes, però crítiques amb la unilateralitat. La seva aposta és intentar anar a una reforma de la Constitució que pogués incloure un referèndum sobre la independència. Una via que ells veuen similar a la canadenca.
Contactes intensos
Els darrers mesos, El País de Demà ha mantingut un seguit de contactes intensos amb els principals partits polítics i amb agents econòmics. En un primer moment, la voluntat de l'entitat era, més que crear una nova força política, influir transversalment en el carril central de la política catalana.
En totes les reunions dutes a terme hi ha hagut bona entesa sobre la solidesa de la proposta d'El País de Demà i "coincidència estratègica", però amb diferències quant a matisos i ritmes. Ara, El País de Demà ja no tanca cap porta.
El País de Demà va aplegar més de 200 persones en una trobada a Poblet que va ser una posada en comú de persones de diverses sensibilitats catalanistes crítiques amb l'estratègia seguida pels màxims dirigents del procés. En la trobada hi eren presents acadèmics de prestigi, com l'exlletrat major del Parlament, Antoni Bayona, el filòsof Josep Maria Lozano, l'economista Carme Casablanca o l'economista Antoni Garrell. També van participar dirigents rellevants del sector moderat del PDECat, com Jordi Xuclà, Carles Campuzano i Marta Pascal, així com d'altres procedents del PSC, com l'exdiputada Esperança Esteve.
Per un referèndum a la canadenca
Els impulsors de l'associació van elaborar el document Mirada al 2030. Anàlisi de futur i propostes, en què proposaven una nova visió estratègica que pensés en el futur del país més enllà del curt termini polític. Per això el document s'endinsa especialment en aspectes econòmics, advertint sobre la petita dimensió del teixit empresarial català i la feblesa de l'estructura de balanços de les pimes.
El grup inclou persones de posicions independentistes, però crítiques amb la unilateralitat. La seva aposta és intentar anar a una reforma de la Constitució que pogués incloure un referèndum sobre la independència. Una via que ells veuen similar a la canadenca.
Contactes intensos
Els darrers mesos, El País de Demà ha mantingut un seguit de contactes intensos amb els principals partits polítics i amb agents econòmics. En un primer moment, la voluntat de l'entitat era, més que crear una nova força política, influir transversalment en el carril central de la política catalana.
En totes les reunions dutes a terme hi ha hagut bona entesa sobre la solidesa de la proposta d'El País de Demà i "coincidència estratègica", però amb diferències quant a matisos i ritmes. Ara, El País de Demà ja no tanca cap porta.