El Govern constata l'allunyament de la justícia espanyola respecte a l'europea

L'executiu reclama la sortida immediata de la presó de Junqueras i la nul·litat del judici després de la sentència del TJUE

Quim Torra es dirigeix a la reunió del Govern del 23 de desembre del 2019
Quim Torra es dirigeix a la reunió del Govern del 23 de desembre del 2019 | Govern
23 de desembre del 2019
Actualitzat a la 13:13h
L'última reunió del Govern del 2020 s'ha celebrat encara sota l'influx del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i la seva decisió sobre la immunitat d'Oriol Junqueras com a eurodiputat, que va tenir conseqüències immediates sobre Carles Puigdemont i Toni Comín, ja acreditats provisionalment al Parlament Europeu. Malgrat això, la Fiscalia demana mantenir les euroordres sobre els dos eurodiputats de Junts per Catalunya (JxCat), la qual cosa porta l'executiu a denunciar que la justícia espanyola pateix un "allunyament cada vegada més clar i notori" respecte de l'europea.

"El que demanem al Suprem és que obeeixi la sentència, que no ho dilatin més. Que Junqueras pugui estar amb la seva família, perquè així ho reconeix la sentència. S'hauria de declarar nul el judici i que totes les preses i presos siguin alliberats", ha ressaltat la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, que un cop més no s'ha volgut pronunciar sobre les negociacions entre ERC i el PSOE per la investidura de Pedro Sánchez.

Pròrroga pressupostària

El Govern ha aprovat aquest dilluns els criteris d'aplicació per a la pròrroga dels pressupostos de la Generalitat del 2017 -els del 2018 i 2019 no van entrar en vigor- per al 2020. Aquests criteris d'aplicació seran vigents des de l'1 de gener de l'any vinent fins a l'aprovaci i publicació dels comptes per al 2020. El decret de pròrroga permet "garantir el funcionament de l'administració i la prestació dels serveis públics a la ciutadania" mentre no s'aprovin els nous comptes, en mans de la negociació amb els comuns.

La setmana passada, l'executiu va tancar un acord amb el grup parlamentari de Catalunya en Comú Podem pel capítol dels ingressos -542 milions d'euros més a través d'una reforma fiscal centrada en IRPF, successions i fiscalitat verda-, però encara cal tancar el vessant de les despeses. En tot cas, la negociació també està pendent de la investidura de Pedro Sánchez a Madrid, tenint en compte que ERC està en converses amb el PSOE, que al seu torn té tancat un executiu de coalició amb Podem. L'Ajuntament de Barcelona i els seus comptes són la tercera pota de l'equació.

L'executiu, en la roda de premsa posterior al consell executiu del 3 de desembre, es va comprometre a presentar els comptes abans que acabés l'any. En tot cas, però, la reunió d'aquest dilluns és l'última de l'any, de manera que tot fa indicar que els comptes no es presentaran fins el 2020. De la negociació se n'ha encarregat el vicepresident Pere Aragonès, que també és el conseller d'Economia.
 
FGC al Prat

La Generalitat ha declarat el nou servei ferroviari d'accés a l'Aeroport del Prat com a servei de rodalies de Catalunya, l'ha declarat servei públic i n'ha atribuït la prestació a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Es tracta del primer pas, segons ha explicat el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, per tal que aquesta línia entri en funcionament un cop estigui enllestit el ramal, a partir del 2022.

Aquesta nova línia de rodalies -operada per FGC- prestarà servei a totes dues terminals de l'aeroport -actualment s'atura només a la T2- i tindrà el doble de freqüència, amb un tren cada 15 minuts, en lloc dels 30 actuals. Aquesta freqüència, a banda, es podrà millorar en funció de les necessitats futures. L'actuació que està duent a terme el ministeri de Foment inclou noves estacions a les dues terminals.

Emergència habitacional

L'última reunió del consell executiu del 2019 també ha servit per aprovar un decret de mesures urgents per "millorar" l'accés a l'habitatge. La norma, segons ha explicat Cavet, pretén "donar resposta a les situacions d'emergència residencial" i crea mesures per incrementar el parc d'habitatge protegit de lloguer i per moderar els preus del mercat. A banda, s'obliga els grans tenidors a oferir arrendament social a les famílies que acreditin vulnerabilitat abans d'interposar una demanda judicial. Aquest lloguer social serà obligatori per set anys.

El nou decret serà vàlid, en aquest sentit, per a famílies vulnerables que es trobin afectades per processos de desnonament o bé portin més de sis mesos ocupant un habitatge sense títol habilitant. L'amplicació del contracte de lloguer social obligatori passa de tres fins a cinc o set anys, en funció de si l'habitatge és d'una persona física o jurídica. La norma, segons Calvet, incorpora més facilitats per construir allotjaments en equipaments comunitaris per tal d'incrementar l'oferta destinada a famílies amb risc d'exclusió social i la resolució de necessitats temporals.

L'anterior decret no es va poder convalidar al Parlament, com ha recordat el conseller, que ara aspira a aprovar-lo a la cambra catalana. "Ja vam dir que tornaríem a plantejar el decret, parlant amb tots els agents", ha indicat Calvet. Una de les parts del text inclou que es donarà rang i efectes legals a l'índex de referència dels preus del lloguer desenvolupat per la Generalitat. La consignació serà obligatòria en tots els anuncis de publicitat i en els contractes de lloguer. L'objectiu és que el PSC i els comuns l'aprovin.