El despertador: 23 de desembre

ERC decideix (i s'arrisca)

La papereta amb Sánchez no és gens fàcil i, d'entrada, hi tenen més a perdre que a guanyar mentre Puigdemont ja prepara la batalla a les urnes. Avui també són notícia l'advocacia de l'Estat i el TJUE, els militants d'Esquerra i Miquel Buch, Ildefons Cerdà i el Consell de les Forces Polítiques de Catalunya

per Ferran Casas, 23 de desembre de 2019 a les 06:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 23 de desembre de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Rep El Despertador cada matí al teu correu

ERC és a les portes d'una decisió històrica. Després del seu congrés d'aquest cap de setmana (plàcid gràcies al treball previ de la direcció per garantir-se la imatge d'unitat i exhibir bona forma) els republicans, amb el seu president empresonat i condemnat 13 anys pel Tribunal Suprem espanyol i la seva secretària general a l'exili, han de decidir en les pròximes hores si permeten o no que Pedro Sánchez sigui investit i es formi un govern PSOE-Podem amb ells com a tercer element. La papereta no és gens fàcil i, d'entrada i si fan un càlcul partidista, hi tenen més a perdre que a guanyar.

Investir-lo suposa sortir del confort i rebaixar plantejaments. Però també constituir una taula de negociació que encara que tingui, d'entrada, objectius discrets -l'amnistia i l'autodeterminació no seran ara assumits per l'altra part- sí situa el "conflicte polític" (una terminologia que el PSOE ja admet) en el terreny de la negociació i no dels tribunals. A partir d'aquí, i sigui de forma acordada o unilateral en els pròxims anys, només una potent acumulació de forces, sumada a mantenir la tensió, la vigència dels objectius i l'assumpció d'incomoditats, pot acabar amb el vaixell al port on l'independentisme no va saber arribar el 27-O malgrat l'impuls de l'1-O.

No donar suport a Sánchez implica deixar el govern espanyol en mans del PP o Cs o anar a unes terceres eleccions consecutives de resultat incert i segur que dolent per als socialistes (d'aquí l'interès sobtat per entendre's amb ERC). Si del que es tracta és de fer política a Madrid i negociar, el context només pot ser encara més advers si no hi ha pacte en hores o dies.

La interlocució entre el mateix Sánchez i Pere Aragonès és constant malgrat les fotos que s'han fet els equips negociadors on ells no hi són i la teòrica aturada és pur formalisme. Aquest cap de setmana s'han intercanviat esborranys i trucades. Resoldre assumptes pendents a Catalunya (com ara les inversions) i també al conjunt de l'Estat (derogar una reforma laboral lesiva pels treballadors o l'abusiva llei mordassa) és damunt la taula. Però el resultat també ha d'incorporar un compromís de no seguir judicialitzant el conflicte i com es blinda -si convé amb aval parlamentari- el nou instrument de diàleg sense limitacions. Concretar-ho sense que ningú prengui mal és difícil.

Tant com ho és d'aplicar la sentència del Tribunal de Justícia de la UE, que no qüestiona la condemna a Junqueras però sí que aquesta es dictés al Suprem sense esperar al pronunciament sobre la seva immunitat. Avui l'advocacia de l'Estat, que Sánchez controla, es pronunciarà i s'espera un gest clar, a l'alçada del clatellot rebut per Manuel Marchena, el magistrat que ens presentaven com a "tècnicament excel·lent" per disculpar-ne el biaix conservador. Però per més que l'advocacia s'hi posi bé, aplicar la sentència del TJUE dependrà d'un Suprem enfurismat i on altres parts, com ara la Fiscalia, no volen revisar res. Sánchez no té el control.

El que decideixi ERC tindrà incidència electoral. Carles Puigdemont està obligat a ser candidat i a anar a totes per allunyar el risc de quedar arraconat dins i fora de l'espai postconvergent, que té en ell el seu principal actiu malgrat que tingui pendent actualitzar l'estratègia cap a la república. El president a l'exili es prepara (entre altres coses amb un llibre amb Xevi Xirgo que s'espera que passi alguna factura pendent amb Oriol Junqueras) mentre Quim Torra somia encara amb el seu momentum tot i que el seu càrrec és ja en mans del Suprem i que, quan quadri a Waterloo, haurà de convocar eleccions.

De moment, avui Torra reuneix el seu Govern -s'especula amb algun canvi de peces en clau electoral- i a la tarda entrega unes merescudes medalles d'or de la Generalitat a la geògrafa Anna Maria Cabré i a l'escriptor Josep Vallverdú. Sobre Puigdemont i la batalla electoral que ve pel timó del moviment independentista n'he escrit aquest article

Espero que ahir a vosaltres o a algun familiar o conegut us toqués algun pessic de la rifa de Nadal, que va deixar molts premis a Catalunya. Podeu comprovar aquí si heu estat de sort. En cas contrari, encara ho podeu provar amb la Grossa o amb el sorteig de reis si us agrada l'atzar.

Som ja en dates festives, que només la investidura ens pot destorbar. A la redacció de NacióDigital seguirem pendents de l'actualitat i també acostant-vos històries i tradicions nadalenques, també les més recents. El Despertador tornarà el 7 de gener, l'endemà de reis. Gràcies per haver-lo llegit i fet confiança aquest 2019. Bones Festes i bona entrada d'any, que esperem de més llibertat i justícia!
 

Avui no et perdis

» Torra aspira a accelerar el procés mentre Puigdemont calibra l'avançament electoral; per Oriol March.

» August Gil Matamala: «La decisió del TJUE anul·la la sentència del Suprem»; per Pep Martí.

» Joaquín Giménez, exjutge del Suprem: «Puigdemont no podrà ser detingut a Espanya»; per Bernat Surroca.

»
Els afusellaments de 1975, l'altre xoc de la justícia espanyola amb Europa; per Pep Martí.

» La Veu de Nació: «Junqueras lliure»; per Germà Capdevila.

»
Opinió: «Som Europa»; per Montserrat Tura.

» Dades: Els catalans avalen que s'apugin impostos per millorar els serveis públics; per Roger Tugas.

» #els50noms: Els Feliu, l'electricitat que ve d'Olot; per Miquel Macià i Pep Martí.

» Entrevista a Anna Gener: «Madrid té el sector financer, però nosaltres el tecnològic, que és el futur»; per Pep Martí.

» Opinió: «La davallada de Catalunya i la falta de coratge»; per Xavier Roig.

» Angoixa, maletes i trucades perdudes: 14 hores en un desnonament; per Andreu Merino i Albert Alemany.

» La lluita de 45 famílies contra el malson que els tanquin l'escola bressol a mig curs; per Sergi Ambudio.

» La Pocmoderna surt de mare: Què menja el vostre tió?; per Elisenda Soriguera.
 

 El passadís

La unitat de l'independentisme és fràgil. I el conseller de l'Interior, Miquel Buch, s'ha convertit en l'objectiu de moltes crítiques per les actuacions desproporcionades dels Mossos, que alguns sectors atribueixen al control que, disfressat de coordinació, n'exerceix el ministeri de l'Interior. Dissabte Clara Ponsatí, que serà eurodiputada de JxCat quan s'executi el Brexit, en demanava la dimissió, però també va passar al congrés d'ERC. Es debatia a porta tancada sobre les polítiques públiques del Govern i va sortir la gestió de la policia. Esquerra comparteix govern amb els postconvergents, però la major part dels presents al plenari dels republicans no es va poder estar de cridar "Buch dimissió!".

Vist i llegit

Madrid ja pesa més que Catalunya en el PIB espanyol. Això vol dir que Catalunya ha reculat? No. Vol dir que en els darrers anys Madrid ha crescut molt en importància econòmica bàsicament a costa de les Castelles i el que s'ha batejat com "l'Espanya buida". No és una tendència nova, és d'anys però aquests dies ha aflorat l'oportunisme polític per vincular l'assumpte al procés. El subdirector d'economia de La Vanguardia, Manel Pérez, explica en aquest article perquè la capital espanyola ha prosperat i el que hi han tingut a veure les polítiques econòmiques i d'infraestructures del govern espanyol, que no és poc.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1975, setmanes després de la mort del dictador Francisco Franco, es forma a Barcelona el Consell de les Forces Polítiques de Catalunya, que aplega gairebé totes les formacions del país que coincidien en les peticions de democràcia, amnistia i autogovern. En formaven part el Partit Carlí, Unió, Front Nacional de Catalunya, ERC, Partit Popular de Catalunya (res a veure amb l'actual PP), Convergència Socialista de Catalunya, PSUC, Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans, Esquerra Democràtica, CDC, i Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya. Demanaven restituir la Generalitat i garantir els drets universals i es van dissoldre com a Consell arran de les primeres eleccions lliures, les de 1977. 

 L'aniversari

El 23 de desembre de l'any 1815 va néixer a Centelles, a la comarca d'Osona, l'enginyer i urbanista Ildefons Cerdà, que va morir a Cantàbria el 1876. Va estudiar al seminari de Vic però distanciat de la família es va traslladar primer a Barcelona i després a Madrid. Va provar de ser arquitecte però va acabar optant per l'enginyeria de ponts i camins. De tendència progressista va ser regidor a Barcelona, diputat a Madrid i president de la Diputació de Barcelona.

La seva gran obra és, sens dubte, la urbanització de l'Eixample, que va expandir Barcelona amb la seva singular forma de rajola de xocolata i els xamfrans i interiors d'illa, que ell hauria volgut totalment enjardinats i més oberts. El pla Cerdà es va posar en marxa el 1859 en contra de la burgesia local i per imposició del govern espanyol. El reconeixement a la seva obra li arribaria amb molta posterioritat a la seva mort. En vida va ser molt criticat i va afrontar problemes econòmics. Aquest documental del Canal 33 amb Lluís Permanyer us explica bé la seva figura i obra.    

 
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per rebre'l

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
El despertador
Participació