Un Camp Nou per compensar les emissions de cada menjador escolar de Barcelona

La injustícia ambiental més quotidiana: quan els menús de les escoles impacten a l'altra punta del món

per Arnau Urgell i Vidal , Barcelona, 24 de desembre de 2019 a les 10:45 |
Els menjadors escolars també provoquen impacte ambiental | ACN
Un refrany diu –i després la física ho ha demostrat- que el simple aleteig d'una papallona pot canviar el món. Actualment, en plena emergència climàtica i en un context de globalització, és impossible imaginar un procés sense un impacte ambiental molt més enllà de l'entorn immediat.

És el cas de quelcom tan quotidià i aparentment innocu com els menjadors escolars públics de Barcelona. La presència en els menús dels denominats aliments quilomètrics –que es produeixen a l'altra punta del món- provoquen que, per cada centre, calgui una superfície superior al Camp Nou per compensar les seves emissions de gasos d'efecte hivernacle.

Aquest fet –analitzat a partir d'un estudi encarregat per la Direcció de Justícia Global i Cooperació Internacional de l'Ajuntament de Barcelona- és un exemple clar del concepte de justícia ambiental. Com la tria del menús que mengen els infants barcelonins pot provocar impactes globals o en altres punts del planeta. Ara bé, l'estudi també demostra que és possible tenir menús sense aliments quilomètrics i amb un elevat percentatge de producte ecològic i de proximitat. Uns projectes de menjador, en definitiva, molt més responsables i justos ambientalment.

Quins impactes provoquen els aliments quilomètrics?

L'estudi impulsat per Justícia Global va buidar els menús dels menjadors de les 168 escoles públiques de la ciutat. Una de les autores és Neus Martí, doctora en Ciències Ambientals, que explica a NacióDigital que el gran objectiu era detectar la presència dels denominats aliments quilomètrics.

"Vam utilitzar aliments sentinella per cada mes. Són aquells que, en una determinada època de l'any i pel seu circuit de proveïment, tenim clar que s'han produït a milers de quilòmetres", assenyala. El desembre, per exemple, és el cas de les mongetes tendres i els tomàquets procedents d'Almeria o del Marroc. O bé els plàtans que venen de Colòmbia. En el cas del peix, destaca Martí, un dels problemes és que pràcticament cada setmana és lluç i bacallà, espècies que pateixen una gran pressió per les captures.


A vegades, els impactes no són tan evidents. És el cas de la carn que, quan no és ecològica, acostuma a ser de porc. La producció és molt intensiva i provoca la contaminació dels aqüífers en comarques com Osona, pels purins. A més, s'alimenta de soja transgènica, provinent de l'Argentina i el Brasil on genera impactes ambientals i socials severs per la tala i crema de la selva. En definitiva, un aliment indirectament quilomètric i que genera una injustícia ambiental tant a nivell regional com global. Els autors de l'estudi també destaquen el blat de moro, molt habitual a les amanides: majoritàriament és importat i, a més, sense garanties sobre si és transgènic.

La generació d'emissions pel transport o per la mateixa producció contribueixen al canvi climàtic i provoquen un impacte global. En canvi, altres efectes són deslocalitzats i no els patim nosaltres sinó regions molt allunyades: empobriment del sòl, pèrdua de biodiversitat, esgotament recursos pesquers, etc.

Un Camp Nou per cada escola

La petjada ecològica és un dels mètodes que pot servir per quantificar la justícia ambiental. La definició més acceptada consisteix en l'àrea ecològicament productiva que cal per satisfer el nostre estil de vida actual de manera indefinida. Mesura la superfície de terra i mar productiva necessària per generar els recursos que consumeix un determinat país, així com la necessària per absorbir emissions i residus. 

A Catalunya, per exemple, els darrers càlculs situaven la petjada ecològica en una superfície que pràcticament multiplica per vuit la seva extensió. En el cas dels menjadors escolars, malgrat que no s'ha fet un càlcul complet, s'ha estimat que la superfície necessària per assimilar els gasos d'efecte hivernacle del transport supera per, cada centre, la de tot un Camp Nou. Concretament, 7.140 metres quadrats per cada escola on el 50% dels infants es quedin a dinar i que importi el 50% dels aliments.

Ara bé, amb aquestes dades es pot assegurar que els menjadors escolars de Barcelona són insostenibles? La resposta dels autors de l'estudi és matisada. "La situació no és gens homogènia", assegura Neus Martí, que recorda que hi ha una setantena de gestores amb models molt diferents. En general, les que corresponen a grans empreses multiserveis i amb procediments globalitzats tenen menys producte ecològic i, sobretot, de proximitat. En canvi, petites gestores acostumen a tenir un model de menjador molt clar amb un elevat component de responsabilitat ambiental però també social. "També ofereixen una major transparència i informació a les famílies sobre la tipologia i l'origen dels aliments", afegeix.
 

Una nena, en un menjador escolar. Foto: ACN


Neus Martí i la resta d'autors de l'estudi són optimistes. "Està demostrat que és possible. Hi ha escoles amb menús que situen la sostenibilitat al centre al mateix preu que la resta", assenyala. En aquest sentit, destaca gestores de menjadors com Ecomenja i Vatua l'Olla, entre altres. Tenen contacte directe amb proveïdors locals amb qui pacten els preus i planifiquen conjuntament com abastir l'escola tot l'any. "És un relació col·laborativa: el preu és més just per ambdues parts per la manca d'intermediaris", destaca Martí. A més, als productors se'ls visibilitza i, fins i tot, la mainada visita les seves finques.

Ecomenja és una gestora amb la certificació d'Intereco. Actualment treballa en els menjadors de set escoles del Vallès, el Maresme i, a Barcelona, l'Institut Escola Artístic Oriol Martorell. El 95% dels productes dels menús són ecològics i el 70% són de pagesos, ramaders i altres productors i distribuïdors de proximitat. "Aquest fet és important, ja que sovint grans gestores aconsegueixen percentatges notables d'aliments ecològics però que provenen de milers de quilòmetres", explica Neus Martí. De fet, poder veure els productors al web contrasta amb molts menús on, sovint, hi ha conceptes genèrics com fruita o crema de verdura. "L'escassetat d'informació i transparència és una de les mancances que hem detectat amb l'estudi", conclou.

Emergència climàtica i justícia ambiental

Barcelona decretarà formalment l'emergència climàtica el proper mes de gener. Ho farà coincidint amb l'entrada en vigor de la Zona de Baixes Emissions. L'alcaldessa Ada Colau va destacar, en anunciar-ho, la necessitat que "no sigui un gest simbòlic sinó un compromís col·lectiu i amb mesures concretes". De fet, s'aplicaran immediatament una desena d'accions vinculades al transport públic, les superilles, la recollida de residus i les energies renovables, entre altres, amb les que es pretén reduir un 6% de les emissions de CO2 de la ciutat. A més, es desplegaran les mesures del Pla Clima en el període 2020-2025 com a resposta global a la situació d'emergència climàtica.

Ara bé, tindrà en compte la justícia ambiental aquesta declaració? David Llistar, director de Justícia Global de l'Ajuntament, expressa els seus dubtes. "Hi haurà actuacions molt notables, pioneres, però majoritàriament en clau domèstica", explica a NacióDigital. En aquest sentit recorda que es continuen externalitzant els costos ambientals especialment a través del consum de productes que es deslocalitzen en llargues cadenes de producció. "Com hauríem de tenir en compte totes les emissions que es comptabilitzen a la Xina i Bangladesh però que són per a productes que es consumeixen a Barcelona?", es pregunta.


La justícia ambiental és un concepte que apareix als anys 80 del segle passat a Estats Units. També es coneixia com a racisme ambiental, ja que estava vinculat a les protestes per la instal·lació de plantes de gestió de residus contaminants en comunitats negres i desafavorides. Inicialment, justícia ambiental i ecologisme van xocar, però després van convergir i es van estendre al Regne Unit, l'Amèrica Llatina i Sud-àfrica, entre altres punts del món.

Miquel Ortega és un dels màxims especialistes en aquesta qüestió del nostre país i, de fet, va dedicar-hi la tesi doctoral. Destaca que aquestes injustícies no només es produeixen a escala global, sinó també nacional –Catalunya ha viscut les darreres dècades conflictes territorials molt notables en àmbits com l'aigua, l'energia i els residus- i, fins i tot, local.

Les diferències a dins de la ciutat poden ser territorials entre barris però també entre grups socials i generacionals. Ortega considera positiu que el futur Pla Clima tingui en compte els col·lectius més vulnerables en els efectes del canvi climàtic i la contaminació com la gent gran, els infants, les persones amb discapacitat psíquica o els que treballen habitualment al carrer. També la pobresa a la ciutat és un factor d'injustícia ambiental. "Els barris amb construccions menys aïllades patiran més per l'augment de la temperatura", adverteix Ortega.



 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació