ANÀLISI

Investidura a l'espera del PSOE i la via «realista» per a la majoria: anatomia del congrés d'ERC

Els republicans surten del conclave amb l'encàrrec d'atorgar més "legitimitat" al projecte independentista i amb la prioritat d'abanderar el diàleg amb l'Estat

per Sara González / Oriol March , 21 de desembre de 2019 a les 15:02 |
Oriol Junqueras, president d'ERC, present en un vídeo al congrés d'ERC | ACN
Dosis d'eufòria per la plantofada europea al Tribunal Suprem i inquietud pel desenllaç i les conseqüències de la investidura. ERC ha begut d'aquest còctel d'emotivitat i racionalitat en el congrés que, amb el seu líder complint condemna de 13 anys de presó, ha consagrat la doctrina del junquerisme: l'aposta per muscular-se per la via de dotar de contingut social la República en detriment dels simbolismes i fer-ho primant el diàleg per sobre de la confrontació.

L'estratègia es basa en cartografiar un camí "realista i realitzable" cap a la independència per consolidar una hegemonia encara no ratificada en unes eleccions catalanes, sender que entenen que ha de començar per esprémer una negociació amb el PSOE concebuda com un pols pel desempat d'un conflicte enquistat. El referèndum, ha deixat clar Oriol Junqueras, "ha d'arribar". 


L'estratègia es basa en cartografiar un camí "realista i realitzable" cap a la independència per consolidar una hegemonia encara no ratificada en unes eleccions catalanes

Guanyar és la paraula que està en boca de tota la cúpula d'ERC i és un repte que es fixen a totes les dimensions. De la interlocució amb el govern espanyol esperen arrencar el compromís definitiu per la desjudicialització i una votació per resoldre el conflicte. Però en l'horitzó també està el d'ostentar la presidència de la Generalitat, objectiu que es va fer miques en el duel amb Carles Puigdemont a les eleccions del 21-D.


A continuació, repassem les cinc claus de la nova carta de navegació dels republicans, que ha estat aprovada per una àmplia majoria de la militància -558 vots a favor, 20 en contra i 19 en blanc- en un congrés sense turbulències i la majoria d'esmenes de la militància transaccionades prèviament. 

- Una investidura vinculada a la desjudicialització


L'arrencada del congrés ha estat marcat pel posicionament sobre les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez, en aquests moments en stand by a l'espera de conèixer el posicionament de l'Advocacia de l'Estat. La prioritat segueix sent que hi hagi una entesa en base a una mesa de negociació entre governs que, de portes endins, admeten que està encarrilada. De fet, veuen viable que la investidura arribi abans de reis perquè les converses, afirmen, estan "madures". El tancament de files amb aquesta opció no vol dir que dins d'ERC no hi hagi diferents sensibilitats i graus de desconfiança en una interlocució d'efecte desconegut en cas que es precipitin uns comicis a Catalunya. 


Així ho han radiografiat dues de les veus amb més ascendència dins del partit, Pere Aragonès i Marta Rovira, que han reclamat la llibertat "immediata" de Junqueras. El coordinador nacional republicà i vicepresident del Govern ha estat l'encarregat de segellar l'aposta per explorar una entesa. ERC, ha dit, ha d'assumir un rol de "trencaglaç" en favor del diàleg i per desbrossar la teranyina de la judicialització.

La via política, ha dit, només és creïble si es desfà la repressió. "S'entén o no s'entén?", ha deixat anar Aragonès en castellà adreçant-se directament al PSOE. La direcció està convençuda que aquesta és la fórmula més ràpida per a l'alliberament dels presos tot i admetre que serà "dur, arriscat i complicat". Per la dificultat i perquè, en la mesura que hi hagi una part de l'independentisme que demonitzi el diàleg amb el PSOE, hi ha qui creu que augmenten els riscos electorals. 

La direcció està convençuda que la via de negociar amb el PSOE és la més ràpida per a l'alliberament dels presos tot i admetre que serà "dur, arriscat i complicat

Precisament per això, ERC necessita exhibir que el compromís arrencat al govern espanyol no té precedents. I és aquí on Rovira ha encarit el preu de l'abstenció condicionant el diàleg a l'amnistia, a més de la mesa de negociació ad hoc per abordar el conflicte. Recollint la desconfiança que els republicans tenen en els compromisos que per superar la investidura verbalitzi el PSOE, ha subratllat que aquests recels que es remunten a les negociacions de l'Estatut no es poden superar "de cop i volta".

Tot plegat, una manera de bressolar l'emotivitat a través dels discursos que ha de servir perquè les bases acabin digerint el pragmatisme de dialogar amb el govern espanyol. Amb aquesta bandera han guanyat les eleccions del 28 d'abril, les municipals del 26 de maig i les del 10-N. ERC, recull el text estratègic aprovat, s'ha de relacionar amb el govern espanyol "des de la bilateralitat i amb mentalitat d'Estat propi". 

- Muscular-se trencant la política de blocs

Que ERC advoqui ara per una fase d'acumulació de forces suposa una rectificació de l'aposta de fa quatre anys. Parteixen de la constatació que va fracassar el full de ruta per aconseguir la independència en 18 mesos i que això va passar perquè, a més de la resposta repressiva per part de l'Estat, una part significativa de la societat catalana no avala el projecte de la República catalana. Acceptar aquesta diagnosi entenen que és el punt de partida per treballar en la consolidació d'una majoria.

Si l'objectiu és tenir "l'hegemonia" de la política catalana, la fita ha de ser seduir a aquells que fins ara no li han dipositat la seva confiança amb un projecte "realista i realitzable". És, de fet, la via defensada per l'exdiputat Joan Tardà, que ha acabat sent l'essència de la ponència política. 

Si fins ara la pauta electoral ha estat marcada per la dicotomia entre independentistes i unionistes, ERC considera que per superar la barrera del 50% a unes eleccions l'eix de tria s'ha de situar entre partidaris i contraris a una via dialogada

Si fins ara la pauta electoral ha estat marcada per la dicotomia entre independentistes i unionistes, ERC considera que per superar la barrera del 50% a unes eleccions l'eix de tria s'ha de situar entre partidaris i contraris a una via dialogada. Onejant el diàleg van aconseguir que a les eleccions del 28-A, segons el CEO, un 33% dels seus votants fossin ciutadans no partidaris de la independència. L'estratègia esbossada passa per dialogar amb el govern espanyol al mateix temps que exploten el fil argumental d'una República com a instrument "per millorar la vida" de la ciutadania. 

Des del punt de vista del partit de Junqueras, que l'independentisme passi a ser majoritari a les urnes només pot venir de la mà d'un Govern presidit per ERC perquè és el partit capaç de "teixir aliances" i interpel·lar a un espectre de la ciutadania "més ampli". De fet, de les dades del darrer CEO es desprèn que ERC és la responsable del 81% de l'augment de vot independentista en els darrers dos anys. Per aquest motiu, a la ponència conclouen que cal dialogar amb "la tradició del socialisme catalanista i l'autodeterminisme no independentista" perquè el mecanisme per desllorigar el conflicte compti amb un "ampli consens". 

- "Forçar" el referèndum com a fita sense descartar la unilateralitat

Amnistia i referèndum són els dos estendards amb els quals els republicans pretenen seure cara a cara en la taula amb el govern espanyol. L'estratègia aprovada recull tres vies per arribar-hi. La primera, la d'un referèndum acordat amb l'Estat, la donen per "impossible" perquè el PSOE ha repetit per activa i per passiva que no l'acceptarà. La segona passa per "forçar-lo" en base a aconseguir una majoria social "incontestable", en paraules de Junqueras, que aboqui l'executiu espanyol a acceptar l'autodeterminació. Una mena de cursa de fons en la qual, mentre s'esgoten totes les possibilitats en una mesa de negociació, es guanya temps per sumar a les urnes per acabar fent el referèndum "inevitable".

"Caldrà estar atents a possibles nous escenaris que ens permetin transitar cap a la independència per qualsevol camí democràtic i pacífic", recull la ponència del congrés

La tercera de les vies és la d'una nova votació sense acord. Aquesta no és la prioritat per a ERC, que considera que s'ha pagat un alt preu per la unilateralitat amb presos i exiliats. Tot i això, la ponència contempla aquest camí en cas que el PSOE s'hi segueixi negant a mig i llarg termini. A diferència del 2017, entenen que aquesta unilateralitat -recollida de forma implícita- es tornaria a excercir després d'un procés d'acumulació de forces i, per tant, de més garanties de reeixir. "No podem descartar mai la via de tornar-lo a fer", resumeixen.

La via unilateral com a darrera de les opcions queda recollida així: "Caldrà estar atents a possibles nous escenaris que ens permetin transitar cap a la independència per qualsevol camí democràtic i pacífic", Un afegitó que s'ha fet, especialment, per desactivar la petició dels crítics aplegats en el Col·lectiu Primer d'Octubre, els membres dels quals han acabat votant en contra de la ponència política amb només una vintena de suports. 

- Missatge als socis: comuns i "oportunistes"

La ponència d'ERC està encaminada a marcar la diferència amb la via de la confrontació que abandera Carles Puigdemont i la CUP. "La construcció de majories més àmplies exigeix un comportament basat en l'assumpció de la realitat i en la responsabilitat", assegura el text.

En el discurs de Marta Rovira no s'han escoltat sigles de cap partit que no fossin les d'ERC. Això no vol dir, però, que no l'hagi salpebrat amb referències a altres formacions. En el cas dels comuns, els ha retret la "tebior" davant la repressió i la manca de contundència a l'hora de fer-se seus posicionaments com el del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de les Nacions Unides o bé el d'Amnistia Internacional sobre l'alliberament dels presos. "Si no defenses els drets humans, ets còmplice", ha ressaltat la secretària general. Tanmateix, en la política d'aliances del futur, els comuns ocupen un lloc primordial: la negociació dels pressupostos està servint per teixir aliances.


La dirigent republicana també ha indicat, al final del discurs, que cal no fer cas als "oportunistes", un adjectiu que alguns dels presents ha interpretat com un missatge cap a Junts per Catalunya (JxCat) i Carles Puigdemont, que aquesta setmana s'ha beneficiat de la sentència del TJUE sobre la immunitat d'Oriol Junqueras i ja s'ha pogut acreditar com a eurodiputat. Rovira ha instat ERC a no tenir "complexos": "No podem perdre més el temps en debats interns que ens debiliten". La convivència amb JxCat, marcada per discrepàncies estratègiques -també per l'escenari a Madrid-, no sempre ha estat senzilla.

- Un relleu encapçalat per Pere Aragonès

El vicepresident representa el lideratge més fort del partit a banda de Junqueras -empresonat- i Rovira -exiliada-, i és el favorit per ser candidat a la Generalitat. En el discurs que ha fet davant dels congressistes, Aragonès ha enarborat la bandera del diàleg amb l'Estat, ha fet servir fins a sis vegades l'expressió "trencaglaç" per referir-se al paper del partit i ha reclamat substituir la repressió per la negociació. Té interlocució amb Pedro Sánchez -que en aquests mesos ha parlat més amb ell que amb Quim Torra- i, en el front parlamentari, espera aprovar els pressupostos amb els comuns.

"Som la força de la República, però també la de la governança", destaca Pere Aragonès, reforçat com a dirigent amb més projecció a banda del tàndem de represaliats format per Junqueras i Rovira

"Som la força de la República, però també de la governança", ha ressaltat Aragonès, que abandera la via més pragmàtica de l'independentisme governamental. "Som aquí per crear les condicions per  guanyar, i això és exercir el lideratge", ha apuntat el vicepresident, referint-se al paper dels republicans com a encarregats de desbrossar la negociació amb l'Estat. Una negociació encarrilada pel que fa a la investidura però que, quan salti a l'espai dels governs, tornarà a presentar un reguitzell de complexitats.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació