Mitjans

La CCMA no es rendeix i continuarà insistint per ser reconeguda com a sòcia a Europa

Llorach considera "febles" els arguments de la Unió Europea de Radiodifusió i obre la porta a explorar la via de la FORTA

per Sergi Ambudio , 20 de desembre de 2019 a les 13:56 |
Càmera de televisió.
Aquesta informació es va publicar originalment el 20 de desembre de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

La presidenta accidental de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Núria Llorach, considera que els arguments de la Unió Europea de Radiodifusió (UER) per tancar la porta a TV3 i Catalunya Ràdio -analitzats amb detall en aquest altre article de NacióDigital- són "febles". Així s'ha expressat aquest divendres en l'última sessió de control del 2019 al Parlament, on també ha assegurat que aquest revés no farà desistir a la Corpo en el seu anhel de formar part de l'aliança de mitjans públics més gran del món.

Llorach ha obert la porta a explorar la via de la FORTA, la federació que uneix les televisions autonòmiques de l'Estat -de la qual n'és actualment presidenta. Ara bé, aquest camí no és senzill: hauria de sumar esforços amb cadenes de la resta de la península, dirigides per partits unionistes, els quals, difícilment, estarien disposats a facilitar que els mitjans públics catalans tinguessin veu i vot a Europa.



Una cadena "regional"

L'assemblea de la UER va tancar la porta a la CCMA aquest estiu en considerar-la una cadena "regional" d'Espanya i amb insuficient "caràcter i importància nacional". L'altra argument, que la institució europea considera definitiu, és que Catalunya no és un país membres ni de la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT) ni del Consell d'Europa.



Gal·les o Flandes, per exemple, tampoc són països que formin part ni de l'ITU ni del Consell d'Europa i, en canvi, la televisió gal·lesa S4C o l'RTFB belga sí que són membres de la UER. També ho són la corporació regional ARD d'Alemanya o la societat suïssa de ràdios i televisions SRG SSR, on s'inclouen quatre cadenes de caràcter regional.


Totes aquestes corporacions i cadenes reuneixen punts comuns amb la CCMA o bé, en particular, amb TV3. I, de fet, l'equip de Llorach va acreditar-ho en la seva petició d'ingrés. La televisió pública catalana és líder a Catalunya i el català és una llengua que també es parla a les Illes Balears, el País Valencià i l'Aragó. Per això mateix, la Corpo defensa que TV3 i Catalunya Ràdio tenen una importància "lingüística, cultural i institucional" suficient com per a formar part de l'organització. La UER, però, no ho ha considerat així.

Calia una interpretació flexible dels estatuts, però no hi va haver voluntat política entre els socis -tampoc va batallar-se des de l'equip de Llorach-. Els arguments dels membres s'han emmotllat interessadament més d'una vegada, com amb l'ingrés de la SER, empresa privada espanyola, en un club pensat per a empreses públiques. Si les vies d'accés ja són, de per si, prou enrevessades, sense aliats polítics entre aquells que ocupen una cadira a l'assemblea, el procés pot ser etern.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació