referèndum

La Fiscalia demana arxivar quasi tota la causa contra la violència policial de l'1-O a Barcelona

Es basa en el Suprem per dir que la Policia Nacional actuar de forma proporcionada davant la inacció dels Mossos, excepte en algun cas

per NacióDigital , 20 de desembre de 2019 a les 13:25 |
Actuació de la Policia Nacional a l'escola Ramon Llull de Barcelona. | Martú Urgell
La fiscalia ha sol·licitat l'arxivament parcial i provisional de la investigació oberta al jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona per les càrregues de la Policia Nacional als centres de votació durant el referèndum de l'1-O, en considerar que els agents es van veure obligats "a fer ús de la força legítima i proporcionada" davant d'una "actitud de resistència i hostilitat de centenars de milers de ciutadans". El text subratlla que no existeix "cap dada o indici que permeti sospitar, després de més dos anys d'investigació, una intervenció policial global desproporcionada, ni en la gestió i direcció de l'operatiu, ni en la seva desenvolupament i evolució". El ministeri públic sustenta part de la seva tesi en la sentència de Tribunal Suprem sobre l'1-O.

En el seu llarg escrit de 62 pàgines, els fiscals també demanen que continuï la investigació judicial per algunes accions "individualitzades" de vuit agents als quals se'ls atribueix delictes de lesions o de maltractament i que se segueixi investigant el llançament d'una pilota de goma per part de la policial que va provocar que Roger Español perdés la visió d'un ull. En concret, demana que s'acusi de lesions lleus per cops de porra per part d'un agent a l'escola Mediterrània de la Barceloneta, a un altre de l'IES Pau Claris per cops de porra a la cara, a un del mateix centre per la puntada de peu saltant des de l'escala, dos agents més del col·legi Àgora per lesions i agressió amb porra i puntades de peu a un votant, i un altre del Dolors Monserdà per cops de porra. També vol que es jutgi per delicte lleu de maltractament d'obra a un agent que va llençar un votant per l'escala de l'IES Pau Claris, a més de continuar la investigació contra l'escopeter que va llençar la pilota de goma contra Roger Español.


El ministeri públic, a més de valorar les proves recopilades, basa parcialment els seus arguments en la sentència del Suprem i la seva projecció en la investigació sobre les càrregues policials. Per argumentar aquesta connexió, detallen una sentència del Tribunal Constitucional que al·ludeix al fet que els tribunals "han d'ajustar-se a allò jutjat en un procés anterior" quan hagin de decidir sobre una situació amb "estreta connexió". A partir d'aquesta premissa, els fiscals arriben a la conclusió que la decisió del Suprem "guarda íntima" relació amb l'objecte de la investigació de les càrregues i reforcen la seva tesi sobre "l'adequació legal" de la intervenció de la Policia Nacional.

Així, els fiscals precisen que l'actuació de la policia va ser motivada, com recull el Suprem, per la suposada "ineficàcia i passivitat" dels Mossos, i afegeixen que l'acció no anava dirigida cap als ciutadans que van anar a votar, sinó davant d'aquells "que van obstaculitzar, van impedir i van entorpir --amb agressions físiques, en alguns casos, i verbals, en molts-- la intervenció policial" ordenada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).


El text sosté que després de verificar-se a primera hora del l'1-O la "insuficiència, inadequació i ineficàcia" de l'actuació dels Mossos, "es va fer necessari activar" a la Policia Nacional per evitar el referèndum. Els comandaments van focalitzar la intervenció, incideix, en els centres de votació "de l'obertura dels quals es tenia coneixement fefaent", buscant "exclusivament" accedir a l'interior per a la retirada de material de votació. Quan es van trobar amb una "actitud subversiva" de nombrosos grups de persones, els agents, afirmen els fiscals, es van veure obligats "a fer ús de la força legítima". Admeten que els antiavalots van utilitzar les porres, però seguint el protocol, a excepció d'algun cas "aïllat", i relaten que els agents van usar megàfons per informar.

Sobre l'ús de la força per part de la policia, els fiscals tornen a recordar la sentència del Suprem que relata que a primera hora de la tarda de l'1-O, "atès que l'ús de la força podria esdevenir desproporcionat", els agents "van rebre ordres i es van veure irremeiablement" forçats a "declinar el seu propòsit inicial". Segons la fiscalia, l'alt tribunal espanyol "dóna per fet" que l'ús de la força policial, per tant, no va ser desproporcionat al matí.


Els fiscals rebutgen els arguments que va donar l'Audiència de Barcelona per investigar els comandaments policials, així com la seva consideració que els ciutadans l'1-O en els centres estaven emparats per la llibertat de reunió. També responen al magistrat instructor, que ha qualificat la situació en les escoles de "conflicte de legitimitats" entre votants i agents. "El comportament dels ciutadans que es van congregar davant les portes dels centres amb l'única i exclusiva finalitat d'avortar un mandat judicial no estava emparat en les llibertats d'expressió, reunió i manifestació, tal com ha manifestat el Tribunal Suprem", diu l'escrit.

La fiscalia també descarta els delictes de danys comesos per policies a les instal·lacions dels centres escolars, ja que aquests s'haurien causat per poder entrar a les escoles, i també els delictes contra els danys morals.

La Fiscalia demana arxivar la causa de l'1-O al jutjat 7 by edicio naciodigital on Scribd

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació