20
de desembre
del
2019
Actualitzat
a les
14:24h
El ple de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat una declaració institucional impulsada per Barcelona en Comú, ERC i JxCat per exigir l'alliberament d'Oriol Junqueras i rebutjar la sentència d'inhabilitació del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra Quim Torra. El PSC, Ciutadans, PP i Barcelona pel Canvi han votat en contra.
La declaració demana a l'Estat i al Tribunal Suprem que apliqui la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), declari nul·la la sentència del judici de l'1-O i alliberi Junqueras.
També rebutja la via penal i la sentència del TSJC contra Torra. "Cal tornar el conflicte entre Catalunya i Espanya al terreny de la política i el diàleg, fugint de la judicialització que s'ha demostrat inútil per resoldre'l".
La declaració, a més, condemna la "vulneració dels drets" de Junqueras, Carles Puigdemont i Toni Comín. Aquests dos últims han recollit aquest divendres al Parlament europeu la seva acreditació com a diputats.
Un cop aprovat el text, l'Ajuntament de Barcelona demanarà al president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, que actuï per garantir el compliment de la sentència del TJUE.
Contra la "judicialització"
Des de Barcelona en Comú, el regidor Jordi Martí ha assegurat que la sentència del TJUE obre "una nova etapa". "Per primera vegada la justícia europea es pronuncia de manera molt contundent", ha valorat.
Martí ha expressat que la sentència fa evident que la justícia espanyola té els "peus de fang" i l'alcaldessa, Ada Colau, s'ha expressat en termes similars: "La judicialització està esgotada i ha estat un error".
El portaveu d'ERC, Ernest Maragall, ha qualificat d'"atac directe a la llibertat d'expressió" la sentència del TSJC contra Torra i ha posat l'accent en la situació de Junqueras. "Hauria de ser al carrer ja", ha afirmat.
Per la regidora de JxCat Elsa Artadi, el fet que les dues sentències s'hagin publicat al mateix temps demostra un "abús" de la justícia espanyola. Artadi també ha considerat "clau" la internacionalització del conflicte polític català.
Pel que fa als grups que s'han oposat a la declaració, Ciutadans, PP i Barcelona pel Canvi han fet servir la mateixa expressió per justificar el seu vot negatiu. "Immunitat no és impunitat", han insistit. "La immunitat de Junqueras no afecta la seva culpabilitat", ha assegurat la regidora del partit taronja María Luz Guilarte, que ha acusat els comuns i els independentistes de "manipulació sectària".
Des del PP, Josep Bou ha insistit en la idea que els independentistes van fer un "cop d'Estat" i ha defensat que ningú està pers sobre de la llei, alhora que qualificava Junqueras de "delinqüent condemnat" i Puigdemont de "pròfug".
Manuel Valls ha acusat els independentistes de manipular el contingut de la sentència del TJUE i ha considerat que aquesta no qüestiona la condemna a Junqueras.
Pel que fa al PSC, la tinent d'alcaldia Laia Bonet, s'ha limitat a manifestar el "respecte" del seu grup per les sentències i ha demanat acatar-les.
Aprovat el reglament de la ZBE
El ple de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat aquest divendres el reglament de la Zona de Baixes Emissions (ZBE), que a partir de l'1 de gener prohibirà la circulació de vehicles contaminants a l'espai comprès entre la Ronda de Dalt i la Ronda Litoral.
La mesura afecta cinc municipis –Barcelona, l'Hospitalet, Sant Adrià, Cornellà i Esplugues- i un total de 95 km2.
Finalment, els conductors que no disposin del distintiu ambiental de la DGT també podran demanar fins a deu autoritzacions esporàdiques per entrar a la ZBE amb el seus vehicles. Cada permís costarà dos euros.
La normativa aprovada de la ZBE permetrà que camions, furgonetes i autobusos de grans dimensions tinguin un any més per adaptar-se a la regulació i no seran multats fins a l'1 de gener del 2021.
També s'ha aprovat que les famílies amb ingressos inferiors als 8.000 euros anuals puguin anar en cotxe per la ZBE tot i no tenir distintiu ambiental de la DGT.
La normativa ha estat aprovada amb els grups de Barcelona en Comú, el PSC, ERC i Junts per Catalunya i l'abstenció de Ciutadans, Barcelona pel Canvi i el PP.
Tot i l'ampli suport, la votació no ha estat exempta de retrets. El regidor d'Emergència Climàtica, Eloi Badia, ha defensat que la ZBE no pot ser l'única mesura contra la contaminació però ha assegurat que és "la més important que s'ha presentat mai".
Des d'ERC, el regidor Max Zañartu ha negat que la ZBE suposi un "canvi de paradigma" i ha valorat que la mesura promou que la gent canviï de cotxe, a més de deixar fora de la zona de restriccions el port i l'aeroport.
La portaveu de JxCAT, Elsa Atadi, ha demanat al govern no treballar amb apriorismes sinó amb estudis i dades, mentre que la regidora de Barcelona pel Canvi, Eva Parera, considera que la ZBE afecta els ciutadans amb rendes més baixes sense oferir-los alternatives.
Aprovades les ordenances fiscals
El govern d'Ada Colau ha tirat endavant la seva proposta d'ordenances fiscals per al 2020, que segons l'executiu permetran l'aprovació d'un pressupost "expansiu". Les principals novetats són l'increment de l'IBI i dels impostos de vehicles, construccions i obres, de la taxa de terrasses i del clavegueram, així com la supressió de la taxa per nova activitat econòmica.
ERC ha votat a favor de la proposta de Barcelona en Comú i el PSC, mentre que Junts per Catalunya s'ha abstingut. Ciutadans, Barcelona pel Canvi i el PP s'han abstingut.
Els comuns celebren l'entesa amb ERC
El regidor de Pressupostos, Jordi Martí (Barcelona en Comú) ha reivindicat l'entesa amb ERC i la seva "estratègia global" tant a Barcelona com a Catalunya. El regidor ha celebrat haver recuperat "l'espai de confiança" amb els republicans, que ha vaticinat que serà important en un futur. Martí també ha argumentat que el principal objectiu de les ordenances és combatre la desigualtat i l'emergència climàtica.
Des d'ERC, Jordi Castellana, ha defensat que els acords s'aconsegueixen negociant. Una negociació, que segons ha recordat Castellana, ha permès rebaixar un 33% l'increment de l'impost de terrasses previst inicialment.
La portaveu de JxCat, Elsa Artadi, ha reivindicat que l'acord representa una "majoria àmplia" de la ciutadania de Barcelona i ha expressat que la principal discrepància del seu grup amb el govern municipal és l'increment de l'ordenança de terrasses.
En conjunt, l'increment d'ingressos que provocaran les noves ordenances fiscals per al 2020 serà de 66 milions d'euros.
L'IBI s'adequa als nous valors cadastrals del 2017 i tots els veïns pagaran en relació a aquests valors. el tipus bàsic es rebaixarà –del 0,75% al 0,66%– i s'eliminarà el topall per dalt. L'increment mitjà serà del 5,46%. També es preveu un recàrrec del 50% de la quota als pisos permanentment buits.
Pel que fa a l'impost de vehicles, incrementa el coeficient a través del qual es calcula i s'instauren bonificacions per als menys contaminants.
Increment del 66% en la taxa de terrasses
La negociació de les ordenances ha acabat amb una rebaixa del 33% de l'increment de la taxa de terrasses respecte del previst inicialment. Així doncs, l'increment serà finalment del 66%.
El govern municipal argumenta que la proliferació de terrasses ha anat en detriment de l'espai públic dedicat als vianants.
La proposta deivideix la ciutat en cinc zones. Ciutat Vella, l'Eixample i Gràcia serà on més import s'haurà de pagar en concepte de taxa de terrasses.
https://www.youtube.com/watch?v=x4l9ZUi9WaY
La declaració demana a l'Estat i al Tribunal Suprem que apliqui la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), declari nul·la la sentència del judici de l'1-O i alliberi Junqueras.
També rebutja la via penal i la sentència del TSJC contra Torra. "Cal tornar el conflicte entre Catalunya i Espanya al terreny de la política i el diàleg, fugint de la judicialització que s'ha demostrat inútil per resoldre'l".
La declaració, a més, condemna la "vulneració dels drets" de Junqueras, Carles Puigdemont i Toni Comín. Aquests dos últims han recollit aquest divendres al Parlament europeu la seva acreditació com a diputats.
Un cop aprovat el text, l'Ajuntament de Barcelona demanarà al president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, que actuï per garantir el compliment de la sentència del TJUE.
Contra la "judicialització"
Des de Barcelona en Comú, el regidor Jordi Martí ha assegurat que la sentència del TJUE obre "una nova etapa". "Per primera vegada la justícia europea es pronuncia de manera molt contundent", ha valorat.
Martí ha expressat que la sentència fa evident que la justícia espanyola té els "peus de fang" i l'alcaldessa, Ada Colau, s'ha expressat en termes similars: "La judicialització està esgotada i ha estat un error".
El portaveu d'ERC, Ernest Maragall, ha qualificat d'"atac directe a la llibertat d'expressió" la sentència del TSJC contra Torra i ha posat l'accent en la situació de Junqueras. "Hauria de ser al carrer ja", ha afirmat.
Per la regidora de JxCat Elsa Artadi, el fet que les dues sentències s'hagin publicat al mateix temps demostra un "abús" de la justícia espanyola. Artadi també ha considerat "clau" la internacionalització del conflicte polític català.
Pel que fa als grups que s'han oposat a la declaració, Ciutadans, PP i Barcelona pel Canvi han fet servir la mateixa expressió per justificar el seu vot negatiu. "Immunitat no és impunitat", han insistit. "La immunitat de Junqueras no afecta la seva culpabilitat", ha assegurat la regidora del partit taronja María Luz Guilarte, que ha acusat els comuns i els independentistes de "manipulació sectària".
Des del PP, Josep Bou ha insistit en la idea que els independentistes van fer un "cop d'Estat" i ha defensat que ningú està pers sobre de la llei, alhora que qualificava Junqueras de "delinqüent condemnat" i Puigdemont de "pròfug".
Manuel Valls ha acusat els independentistes de manipular el contingut de la sentència del TJUE i ha considerat que aquesta no qüestiona la condemna a Junqueras.
Pel que fa al PSC, la tinent d'alcaldia Laia Bonet, s'ha limitat a manifestar el "respecte" del seu grup per les sentències i ha demanat acatar-les.
Aprovat el reglament de la ZBE
El ple de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat aquest divendres el reglament de la Zona de Baixes Emissions (ZBE), que a partir de l'1 de gener prohibirà la circulació de vehicles contaminants a l'espai comprès entre la Ronda de Dalt i la Ronda Litoral.
La mesura afecta cinc municipis –Barcelona, l'Hospitalet, Sant Adrià, Cornellà i Esplugues- i un total de 95 km2.
Finalment, els conductors que no disposin del distintiu ambiental de la DGT també podran demanar fins a deu autoritzacions esporàdiques per entrar a la ZBE amb el seus vehicles. Cada permís costarà dos euros.
La normativa aprovada de la ZBE permetrà que camions, furgonetes i autobusos de grans dimensions tinguin un any més per adaptar-se a la regulació i no seran multats fins a l'1 de gener del 2021.
També s'ha aprovat que les famílies amb ingressos inferiors als 8.000 euros anuals puguin anar en cotxe per la ZBE tot i no tenir distintiu ambiental de la DGT.
La normativa ha estat aprovada amb els grups de Barcelona en Comú, el PSC, ERC i Junts per Catalunya i l'abstenció de Ciutadans, Barcelona pel Canvi i el PP.
Tot i l'ampli suport, la votació no ha estat exempta de retrets. El regidor d'Emergència Climàtica, Eloi Badia, ha defensat que la ZBE no pot ser l'única mesura contra la contaminació però ha assegurat que és "la més important que s'ha presentat mai".
Des d'ERC, el regidor Max Zañartu ha negat que la ZBE suposi un "canvi de paradigma" i ha valorat que la mesura promou que la gent canviï de cotxe, a més de deixar fora de la zona de restriccions el port i l'aeroport.
La portaveu de JxCAT, Elsa Atadi, ha demanat al govern no treballar amb apriorismes sinó amb estudis i dades, mentre que la regidora de Barcelona pel Canvi, Eva Parera, considera que la ZBE afecta els ciutadans amb rendes més baixes sense oferir-los alternatives.
Aprovades les ordenances fiscals
El govern d'Ada Colau ha tirat endavant la seva proposta d'ordenances fiscals per al 2020, que segons l'executiu permetran l'aprovació d'un pressupost "expansiu". Les principals novetats són l'increment de l'IBI i dels impostos de vehicles, construccions i obres, de la taxa de terrasses i del clavegueram, així com la supressió de la taxa per nova activitat econòmica.
ERC ha votat a favor de la proposta de Barcelona en Comú i el PSC, mentre que Junts per Catalunya s'ha abstingut. Ciutadans, Barcelona pel Canvi i el PP s'han abstingut.
Els comuns celebren l'entesa amb ERC
El regidor de Pressupostos, Jordi Martí (Barcelona en Comú) ha reivindicat l'entesa amb ERC i la seva "estratègia global" tant a Barcelona com a Catalunya. El regidor ha celebrat haver recuperat "l'espai de confiança" amb els republicans, que ha vaticinat que serà important en un futur. Martí també ha argumentat que el principal objectiu de les ordenances és combatre la desigualtat i l'emergència climàtica.
Des d'ERC, Jordi Castellana, ha defensat que els acords s'aconsegueixen negociant. Una negociació, que segons ha recordat Castellana, ha permès rebaixar un 33% l'increment de l'impost de terrasses previst inicialment.
La portaveu de JxCat, Elsa Artadi, ha reivindicat que l'acord representa una "majoria àmplia" de la ciutadania de Barcelona i ha expressat que la principal discrepància del seu grup amb el govern municipal és l'increment de l'ordenança de terrasses.
En conjunt, l'increment d'ingressos que provocaran les noves ordenances fiscals per al 2020 serà de 66 milions d'euros.
L'IBI s'adequa als nous valors cadastrals del 2017 i tots els veïns pagaran en relació a aquests valors. el tipus bàsic es rebaixarà –del 0,75% al 0,66%– i s'eliminarà el topall per dalt. L'increment mitjà serà del 5,46%. També es preveu un recàrrec del 50% de la quota als pisos permanentment buits.
Pel que fa a l'impost de vehicles, incrementa el coeficient a través del qual es calcula i s'instauren bonificacions per als menys contaminants.
Increment del 66% en la taxa de terrasses
La negociació de les ordenances ha acabat amb una rebaixa del 33% de l'increment de la taxa de terrasses respecte del previst inicialment. Així doncs, l'increment serà finalment del 66%.
El govern municipal argumenta que la proliferació de terrasses ha anat en detriment de l'espai públic dedicat als vianants.
La proposta deivideix la ciutat en cinc zones. Ciutat Vella, l'Eixample i Gràcia serà on més import s'haurà de pagar en concepte de taxa de terrasses.
https://www.youtube.com/watch?v=x4l9ZUi9WaY