20
de desembre
del
2019
Actualitzat
el
21
de desembre
a les
8:55h
"L'objectiu és guanyar, guanyar i guanyar". En els darrers mesos, Oriol Junqueras ha parafrasejat des de la presó l'anomenat Sabio de Hortaleza -l'exentrenador Luis Aragonés- per insuflar oxigen a una ERC en alça. D'aquestes tres apel·lacions a "guanyar", se n'han complert dues: la victòria a les eleccions espanyoles i a les municipals. La presidència de la Generalitat, però, segueix sent la gran assignatura pendent. Amb l'objectiu de consolidar-se com a "pal de paller" de la política catalana i amb Junqueras enfortit per la justícia europea, els republicans rubriquen aquest dissabte la seva estratègia enmig del parèntesi en la negociació amb el PSOE.
La diagnosi que fan les enquestes és que ERC està en disposició de guanyar les pròximes eleccions al Parlament. L'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) així ho reitera. Però si una cosa té assumit el partit és que la política catalana viu en una borrasca permanent i que el factor imprevisible fruit, sovint, d'una judicialització que impregna d'emotivitat el vot, és sempre una constant a tenir en compte. De reüll miren com el fet que Carles Puigdemont ja estigui acreditat com a eurodiputat i la inhabilitació de Quim Torra poden sacsejar tots els pronòstics. És, de fet, aquest temor davant d'unes eleccions catalanes que es poden precipitar en els pròxims mesos el que fa que una part de la militància vegi amb recels la interlocució amb el PSOE. "Formalment serà tranquil, però l'ambient serà inquiet", pronostica el corrent més crític.
En tot cas, la ponència política que es votarà dissabte busca consagrar la via amb la qual han guanyat els darrers comicis. Un rumb que pivota en muscular l'independentisme pretesament pragmàtic que beu directament de les tesis propugnades per l'exdiputat Joan Tardà. Assenyalat per una part de l'independentisme, ERC ha assumit aquesta aposta com la més viable. Més encara quan el canal de diàleg amb el PSOE està obert de bat a bat i veuen a tocar la creació d'una mesa de negociació per canalitzar políticament el conflicte i començar a revertir la judicialització. A hores d'ara, els republicans estan a l'espera del pronunciament de l'Advocacia de l'Estat i del PSOE per corroborar que aquest camí és transitable.
Cursa de fons més que cursa llampec; diàleg per davant de la confrontació; i aprofundir en l'argumentari a favor de la República catalana per intentar superar la barrera del 50% en les pròximes eleccions. Aquests són els tres eixos sobre els quals ERC ha teixit la seva carta de navegació. A Calàbria són reticents a parlar d'una "rectificació" respecte l'estratègia de l'independentisme del 2017 i prefereixen parlar d'"actualització", però el nou plantejament no deixa de ser fruit d'haver admès que el full de ruta dels 18 mesos no va reeixir.
La unilateralitat no està descartada, però és la darrera de les opcions
De fet, l'aposta o no per la unilateralitat ha generat debat en els darrers dies. Els republicans no la descarten, però la situen com la darrera de les opcions que contemplen de les tres que posen sobre la taula. Centraran els esforços en "ampliar la base" de l'independentisme per complir amb la premissa de Junqueras de fer "inevitable" el referèndum. En una entrevista a Catalunya Ràdio emesa aquest divendres, Junqueras ha indicat que l'independentisme s'ha "guanyat el dret a tornar-ho a intentar" quan obtingui "majories clares i repetides en el temps".
L'estratègia que es derivarà del conclave planteja tres opcions per materialitzar un nou referèndum, supòsit que implica considerar que de la votació de l'1 d'octubre no se'n va poder desprendre un resultat vinculant. El primer dels escenaris seria el d'un referèndum pactat i negociat amb l'Estat. El consideren, però, "impossible" perquè el govern espanyol ja ha deixat clar que aquest és un mur infranquejable per molt que es creï una mesa per abordar el conflicte. "Mai deixarem d'aixecar la bandera del diàleg i de la negociació i d'assenyalar que és l'estat espanyol, independentment del color del seu govern, que ha deixat la cadira buida per massa anys i no té oferta política a fer a Catalunya", sosté el text.
És, doncs, en la segona via en la qual concentraran en aquests moments els seus esforços: la de "forçar" la convocatòria del referèndum. "Això no és altra cosa que combinar la nostra força i acció per aconseguir que l'estat espanyol no tingui cap altra alternativa que avenir-se a pactar una solució democràtica basada en l'autodeterminació", planteja la ponència. Guanyar terreny a les urnes a partir dels "grans consensos" en paral·lel a accions de mobilització constant i "desobediència civil" és la fórmula que proposen per aconseguir-ho.
La tercera via és, a hores d'ara, la que menys intenció tenen d'impulsar, que és la del referèndum sense acord. "Malgrat que la nostra prioritat és la via acordada, no podem descartar mai la via de tornar-lo a fer, si pot ser acompanyats de complicitats internacional, però independentment de l'existència de l'acord amb l'estat", diu la ponència. Per tant, aquesta seria la darrera de les opcions si les altres dues fracassen.
En els darrers dies, els crítics aglutinats en el Col·lectiu Primer d'Octubre han demanat que aquesta via guanyi protagonisme i estigui explicitada, motiu pel qual la direcció manté negociacions per arribar a un acord pel redactat final. El corrent no demanarà el vot a favor de la nova estratègia perquè considera que "omet el mandat polític de l'1-O". El debat se celebrarà, com és habitual en els congressos, a porta tancada.
Canviar la dicotomia del vot
ERC entén que té encarrilada l'estratègia de muscular l'independentisme i que això passa per carregar-se de raons en paral·lel al diàleg amb l'Estat. Que s'hagin congelat les converses dona un plus de calma al congrés. Hi ha una part de la militància que veu amb preocupació la factura que pot passar en unes catalanes el fet d'estar negociant la investidura amb el PSOE. A la ponència, ERC lamenta la "incomprensió" d'una part de l'independentisme i critica la seva "incapacitat d'interpretar de manera correcta la complexitat i l'heterogeneïtat sociològica de la societat catalana". Tot plegat, un dard a JxCat sense esmentar-los directament.
Per créixer, el que busquen els de Junqueras és que la dicotomia que fins ara ha imperat en la política catalana -independentisme versus unionisme- muti a entre partidaris d'una resolució dialogada al conflicte i defensors de la confrontació. En definitiva, aconseguir trencar els blocs per seduir una part del votant que fins ara no s'ha sentit interpel·lat pel projecte d'una República catalana. A la ponència ho resumeixen així: "La superació del conflicte en clau democràtica només podrà ser realitat si ambdues veuen integrades les seves aspiracions en la solució".
La diagnosi que fan les enquestes és que ERC està en disposició de guanyar les pròximes eleccions al Parlament. L'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) així ho reitera. Però si una cosa té assumit el partit és que la política catalana viu en una borrasca permanent i que el factor imprevisible fruit, sovint, d'una judicialització que impregna d'emotivitat el vot, és sempre una constant a tenir en compte. De reüll miren com el fet que Carles Puigdemont ja estigui acreditat com a eurodiputat i la inhabilitació de Quim Torra poden sacsejar tots els pronòstics. És, de fet, aquest temor davant d'unes eleccions catalanes que es poden precipitar en els pròxims mesos el que fa que una part de la militància vegi amb recels la interlocució amb el PSOE. "Formalment serà tranquil, però l'ambient serà inquiet", pronostica el corrent més crític.
En tot cas, la ponència política que es votarà dissabte busca consagrar la via amb la qual han guanyat els darrers comicis. Un rumb que pivota en muscular l'independentisme pretesament pragmàtic que beu directament de les tesis propugnades per l'exdiputat Joan Tardà. Assenyalat per una part de l'independentisme, ERC ha assumit aquesta aposta com la més viable. Més encara quan el canal de diàleg amb el PSOE està obert de bat a bat i veuen a tocar la creació d'una mesa de negociació per canalitzar políticament el conflicte i començar a revertir la judicialització. A hores d'ara, els republicans estan a l'espera del pronunciament de l'Advocacia de l'Estat i del PSOE per corroborar que aquest camí és transitable.
Cursa de fons més que cursa llampec; diàleg per davant de la confrontació; i aprofundir en l'argumentari a favor de la República catalana per intentar superar la barrera del 50% són els tres eixos sobre els quals pivota l'estratègia
Cursa de fons més que cursa llampec; diàleg per davant de la confrontació; i aprofundir en l'argumentari a favor de la República catalana per intentar superar la barrera del 50% en les pròximes eleccions. Aquests són els tres eixos sobre els quals ERC ha teixit la seva carta de navegació. A Calàbria són reticents a parlar d'una "rectificació" respecte l'estratègia de l'independentisme del 2017 i prefereixen parlar d'"actualització", però el nou plantejament no deixa de ser fruit d'haver admès que el full de ruta dels 18 mesos no va reeixir.
La unilateralitat no està descartada, però és la darrera de les opcions
De fet, l'aposta o no per la unilateralitat ha generat debat en els darrers dies. Els republicans no la descarten, però la situen com la darrera de les opcions que contemplen de les tres que posen sobre la taula. Centraran els esforços en "ampliar la base" de l'independentisme per complir amb la premissa de Junqueras de fer "inevitable" el referèndum. En una entrevista a Catalunya Ràdio emesa aquest divendres, Junqueras ha indicat que l'independentisme s'ha "guanyat el dret a tornar-ho a intentar" quan obtingui "majories clares i repetides en el temps".
L'estratègia que es derivarà del conclave planteja tres opcions per materialitzar un nou referèndum, supòsit que implica considerar que de la votació de l'1 d'octubre no se'n va poder desprendre un resultat vinculant. El primer dels escenaris seria el d'un referèndum pactat i negociat amb l'Estat. El consideren, però, "impossible" perquè el govern espanyol ja ha deixat clar que aquest és un mur infranquejable per molt que es creï una mesa per abordar el conflicte. "Mai deixarem d'aixecar la bandera del diàleg i de la negociació i d'assenyalar que és l'estat espanyol, independentment del color del seu govern, que ha deixat la cadira buida per massa anys i no té oferta política a fer a Catalunya", sosté el text.
És, doncs, en la segona via en la qual concentraran en aquests moments els seus esforços: la de "forçar" la convocatòria del referèndum. "Això no és altra cosa que combinar la nostra força i acció per aconseguir que l'estat espanyol no tingui cap altra alternativa que avenir-se a pactar una solució democràtica basada en l'autodeterminació", planteja la ponència. Guanyar terreny a les urnes a partir dels "grans consensos" en paral·lel a accions de mobilització constant i "desobediència civil" és la fórmula que proposen per aconseguir-ho.
"Mai deixarem d'aixecar la bandera del diàleg i de la negociació i d'assenyalar que és l'estat espanyol, independentment del color del seu govern, que ha deixat la cadira buida per massa anys i no té oferta política a fer a Catalunya", sosté el text
La tercera via és, a hores d'ara, la que menys intenció tenen d'impulsar, que és la del referèndum sense acord. "Malgrat que la nostra prioritat és la via acordada, no podem descartar mai la via de tornar-lo a fer, si pot ser acompanyats de complicitats internacional, però independentment de l'existència de l'acord amb l'estat", diu la ponència. Per tant, aquesta seria la darrera de les opcions si les altres dues fracassen.
En els darrers dies, els crítics aglutinats en el Col·lectiu Primer d'Octubre han demanat que aquesta via guanyi protagonisme i estigui explicitada, motiu pel qual la direcció manté negociacions per arribar a un acord pel redactat final. El corrent no demanarà el vot a favor de la nova estratègia perquè considera que "omet el mandat polític de l'1-O". El debat se celebrarà, com és habitual en els congressos, a porta tancada.
Canviar la dicotomia del vot
ERC entén que té encarrilada l'estratègia de muscular l'independentisme i que això passa per carregar-se de raons en paral·lel al diàleg amb l'Estat. Que s'hagin congelat les converses dona un plus de calma al congrés. Hi ha una part de la militància que veu amb preocupació la factura que pot passar en unes catalanes el fet d'estar negociant la investidura amb el PSOE. A la ponència, ERC lamenta la "incomprensió" d'una part de l'independentisme i critica la seva "incapacitat d'interpretar de manera correcta la complexitat i l'heterogeneïtat sociològica de la societat catalana". Tot plegat, un dard a JxCat sense esmentar-los directament.
Per créixer, el que busquen els de Junqueras és que la dicotomia que fins ara ha imperat en la política catalana -independentisme versus unionisme- muti a entre partidaris d'una resolució dialogada al conflicte i defensors de la confrontació. En definitiva, aconseguir trencar els blocs per seduir una part del votant que fins ara no s'ha sentit interpel·lat pel projecte d'una República catalana. A la ponència ho resumeixen així: "La superació del conflicte en clau democràtica només podrà ser realitat si ambdues veuen integrades les seves aspiracions en la solució".