20
de desembre
del
2019
Actualitzat
a les
12:08h
ERC s'imposaria en unes eventuals eleccions al Parlament si se celebressin ara. Així ho assenyala el tercer baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), fet públic aquest divendres i segons el qual els republicans obtindrien 38-39 escons -ara en té 32-. En segon lloc, se situaria JxCat, amb 29-31 -ara en té 34- i, com que la CUP pujaria de 4 fins a 9-10, l'independentisme sumaria en el seu conjunt entre 76 i 80 escons -ara en té 70.
De fet, aquestes tres forces podrien aconseguirien per primer cop més del 50% dels vots, ja que ERC n'obtindria el 25,4%, JxCat el 19% i la CUP un 7,3% més, en total. Per tant, entre els tres assolirien el 51,3% dels sufragis. En canvi, les forces contràries a l'autodeterminació es quedarien amb entre 42 i 48 escons -i el 36,3% de vot-, ja que el PSC passaria de 17 a 24-25 diputats, Cs cauria dels 36 a 14-16, el PP mantindria els 4 o en sumaria un més i Vox podria entrar amb 2 o quedar fora. Finalment, els comuns creixerien dels 8 als 11-13 escons.
Unes dades que contrasten amb el suport a l'independentisme, ja que els contraris a aquesta opció superen els seus partidaris. El director del CEO, Jordi Argelaguet, ho explica pel fet que "l'independentisme està bastant més mobilitzat que la resta de sectors", un fet que ja ocorria en menys mesura en comicis anteriors, així com afegeix que els unionistes no tenen tanta necessitat d'anar a votar perquè la seva opció s'imposi.
En cas de repetir-se les eleccions al Congrés, els resultats no serien massa diferents dels que van tenir lloc el 10-N. Tot i això, ERC creixeria de 13 a 14, el PSC en perdria un fins als 11, el PP en guanyaria un fins als 3 i un també el perdria Cs, que es quedaria amb 1 sol escó català al Congrés. JxCat retindria els 8 que va obtenir, la CUP podria repetir els 2 o pujar fins a 3 i, per contra, els comuns podrien perdre un dels 7 assolits llavors.
Sigui com sigui, els catalans estan relativament satisfets amb l'acord de govern entre PSOE i comuns. La nota mitjana que li posen és un 5, però un 61,6% dels enquestats l'aproven i tan sols un 31,6% el suspenen. Els nivells d'aprovació més elevats són entre els electorats dels comuns (94,9%) i del PSC (74%), però també són elevats entre els d'ERC (71,5%), JxCat (66,6%) i la CUP (58,1%). En canvi, el suspens és nítid en els votants del PP (86,6%), Cs (79,6%) i Vox (75%).
Pel que fa a la valoració de líders, el president d'ERC, Oriol Junqueras, és de nou el més puntuat, amb un 6,03, i l'únic amb més d'un 50% d'aprovats entre les respostes -un 66%, en concret-. El segueix el cap de files a Madrid dels comuns, Jaume Asens, amb un 5,1, per bé que, en el seu cas, el coneixement és força inferior, del 53,8% dels enquestats. Gairebé aprova també la secretària general d'ERC, Marta Rovira, amb un 4,98 i un coneixement del 84%.
Entre els dirigents amb un coneixement superior al 50%, el diputat de la CUP Carles Riera assoleix un 4,73 i per darrere se situa la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, amb un 4,44. Tots dos superen Carles Puigdemont, que es queda amb un 4,26, i Quim Torra, amb un 3,95. Per darrere, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, obté un 3,77, i la nova líder de Cs a nivell estatal suma un 2.12. La president dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach, aconsegueix un 4,56, però només la coneix un 32,2% dels enquestats, el líder del PP a Catalunya, Alejandro Fernández té un 2,19 -coneixement del 35,7%- i la líder parlamentària de Cs, Lorena Roldán, un 2,01 -coneixement del 49,5%.
La primera enquesta post sentència
Aquest és el primer baròmetre fet amb un treball de camp posterior a la sentència de l'1-O i les eleccions del 10-N, ja que les enquestes es van fer entre el 14 de novembre i el 5 de desembre. Per tant, no recull l'impacte del veredicte del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre Oriol Junqueras ni la inhabilitació de Quim Torra -que precisament podria precipitar els nous comicis-, aspectes que tot just van transcendir dijous.
En l'anterior baròmetre del CEO, del juliol, ERC obtenia 38-40 diputats, mentre que pugnaven pel segon lloc JxCat (25-27), PSC (25) i Cs (23-24). Per darrere, Catalunya en Comú-Podem també assolia un lleuger increment fins a 11-12 escons i la CUP creixia fins als 6-7. El PP, en canvi, queia fins als 3 i Vox no aconseguia representació.
De fet, aquestes tres forces podrien aconseguirien per primer cop més del 50% dels vots, ja que ERC n'obtindria el 25,4%, JxCat el 19% i la CUP un 7,3% més, en total. Per tant, entre els tres assolirien el 51,3% dels sufragis. En canvi, les forces contràries a l'autodeterminació es quedarien amb entre 42 i 48 escons -i el 36,3% de vot-, ja que el PSC passaria de 17 a 24-25 diputats, Cs cauria dels 36 a 14-16, el PP mantindria els 4 o en sumaria un més i Vox podria entrar amb 2 o quedar fora. Finalment, els comuns creixerien dels 8 als 11-13 escons.
Unes dades que contrasten amb el suport a l'independentisme, ja que els contraris a aquesta opció superen els seus partidaris. El director del CEO, Jordi Argelaguet, ho explica pel fet que "l'independentisme està bastant més mobilitzat que la resta de sectors", un fet que ja ocorria en menys mesura en comicis anteriors, així com afegeix que els unionistes no tenen tanta necessitat d'anar a votar perquè la seva opció s'imposi.
En cas de repetir-se les eleccions al Congrés, els resultats no serien massa diferents dels que van tenir lloc el 10-N. Tot i això, ERC creixeria de 13 a 14, el PSC en perdria un fins als 11, el PP en guanyaria un fins als 3 i un també el perdria Cs, que es quedaria amb 1 sol escó català al Congrés. JxCat retindria els 8 que va obtenir, la CUP podria repetir els 2 o pujar fins a 3 i, per contra, els comuns podrien perdre un dels 7 assolits llavors.
Sigui com sigui, els catalans estan relativament satisfets amb l'acord de govern entre PSOE i comuns. La nota mitjana que li posen és un 5, però un 61,6% dels enquestats l'aproven i tan sols un 31,6% el suspenen. Els nivells d'aprovació més elevats són entre els electorats dels comuns (94,9%) i del PSC (74%), però també són elevats entre els d'ERC (71,5%), JxCat (66,6%) i la CUP (58,1%). En canvi, el suspens és nítid en els votants del PP (86,6%), Cs (79,6%) i Vox (75%).
Pel que fa a la valoració de líders, el president d'ERC, Oriol Junqueras, és de nou el més puntuat, amb un 6,03, i l'únic amb més d'un 50% d'aprovats entre les respostes -un 66%, en concret-. El segueix el cap de files a Madrid dels comuns, Jaume Asens, amb un 5,1, per bé que, en el seu cas, el coneixement és força inferior, del 53,8% dels enquestats. Gairebé aprova també la secretària general d'ERC, Marta Rovira, amb un 4,98 i un coneixement del 84%.
Entre els dirigents amb un coneixement superior al 50%, el diputat de la CUP Carles Riera assoleix un 4,73 i per darrere se situa la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, amb un 4,44. Tots dos superen Carles Puigdemont, que es queda amb un 4,26, i Quim Torra, amb un 3,95. Per darrere, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, obté un 3,77, i la nova líder de Cs a nivell estatal suma un 2.12. La president dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach, aconsegueix un 4,56, però només la coneix un 32,2% dels enquestats, el líder del PP a Catalunya, Alejandro Fernández té un 2,19 -coneixement del 35,7%- i la líder parlamentària de Cs, Lorena Roldán, un 2,01 -coneixement del 49,5%.
La primera enquesta post sentència
Aquest és el primer baròmetre fet amb un treball de camp posterior a la sentència de l'1-O i les eleccions del 10-N, ja que les enquestes es van fer entre el 14 de novembre i el 5 de desembre. Per tant, no recull l'impacte del veredicte del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre Oriol Junqueras ni la inhabilitació de Quim Torra -que precisament podria precipitar els nous comicis-, aspectes que tot just van transcendir dijous.
En l'anterior baròmetre del CEO, del juliol, ERC obtenia 38-40 diputats, mentre que pugnaven pel segon lloc JxCat (25-27), PSC (25) i Cs (23-24). Per darrere, Catalunya en Comú-Podem també assolia un lleuger increment fins a 11-12 escons i la CUP creixia fins als 6-7. El PP, en canvi, queia fins als 3 i Vox no aconseguia representació.