Crònica

Europa rehabilita Junqueras i acosta Puigdemont a Catalunya

L'independentisme obté un triomf al TJUE que tindrà múltiples derivades: qüestiona el judici al Suprem, impacta en la negociació ERC-PSOE i l'expresident planeja trepitjar divendres el Parlament Europeu

per Oriol March , 19 de desembre de 2019 a les 21:20 |

Oriol Junqueras i Carles Puigdemont han estat -i són- els grans capitans del procés independentista. Van comandar el Govern que va portar el país al referèndum de l'1-O i, després de la declaració d'independència, han estat les cares visibles d'una repressió que s'ha expressat a través de la presó i de l'exili. La relació -política i personal- de tots dos no sempre ha estat senzilla, complexa com és la interacció entre Junts per Catalunya (JxCat) i ERC, però des d'aquest dimarts estan units per una institució inesperada: el Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea (TJUE). A Junqueras l'ha rehabilitat; a Puigdemont, l'ha acostat -a nivell físic i polític- a Catalunya.


Quins són els motius? Al líder d'ERC, la justícia europea li deixa clar que va obtenir la immunitat parlamentària en ser escollit a les eleccions del 26-M, i que hauria d'haver sortit de la presó de Soto del Real -on estava reclòs en aquell moment- per anar a l'Eurocambra. Al cap de files de JxCat, el TJUE li avala la condició d'eurodiputat que l'Estat va maniobrar per impedir-l'hi. La decisió té múltiples conseqüències, algunes a llarg termini i d'altres que es podran començar a veure ben aviat -Puigdemont i el seu company de llista, Toni Comín, aniran demà mateix al Parlament Europeu, com ha avançat NacióDigital-, però totes elles apunten a dos noms i una institució: Pablo Llarena, Manuel Marchena i el Tribunal Suprem. El seu paper està sota sospita.  

El veredicte del TJUE, previst des de fa setmanes pel 19 de desembre -data assenyalada en vermell al Govern i al quarter general dels partits que li donen suport-, qüestiona la gestió que ha fet la justícia espanyola del pols contra l'independentisme. Tècnicament, la justícia europea s'ha pronunciat sobre una qüestió prejudicial enviada per Marchena, president de la sala segona del Suprem i que no va esperar a conèixer la decisió de Luxemburg per dictar la sentència per sedició. Existeix debat tècnic sobre si Junqueras hauria de sortir de la presó o no -els advocats de Junqueras i de Puigdemont no en tenen cap dubte-, però queda clar que l'hauria d'haver abandonat, com a mínim temporalment, per accedir a la condició plena d'eurodiputat.



I si Marchena queda tocat, també ho fa qui va instruir la causa del procés, Pablo Llarena, que és l'encarregat de gestionar les euroordres. En cas que Puigdemont i Comín accedeixin a l'Eurocambra com a membres de ple dret, l'extradició oberta a Bèlgica tindrà un sedàs polític a causa de la immunitat. Una immunitat que, de fet, acosta físicament l'expresident de la Generalitat a Catalunya, perquè planeja desplaçar-se a França -concretament a Perpinyà- fent-ne ús. A la sala on s'ha reunit JxCat per parlar amb Puigdemont només conèixer-se el veredicte del TJUE s'ha cridat el nom de la ciutat de la Catalunya Nord amb entusiasme. El terratrèmol jurídic és també polític.


"És la decisió que esperàvem. Més i tot", reflexionava un alt càrrec proper a Puigdemont en conèixer la decisió. L'expresident fa setmanes que medita retorns puntuals a Catalunya en cas d'obtenir la immunitat, però el seu equip d'advocats -encapçalat per Gonzalo Boye i Josep Costa, cofois per la victòria derivada del cas Junqueras i presumint del pen drive en el qual guardaven l'estratègia judicial- no li recomana. "Li recomanem trepitjar països plenament democràtics", assegurava Boye des del Palau de la Generalitat, on s'ha desplaçat al migdia per la segona gran notícia del dia.

Torra, condemnat; la investidura, en l'aire

Poc després de les onze del matí, quan encara ressonava l'impacte del TJUE, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) comunicava al president de la Generalitat, Quim Torra -un dels més entusiastes en la reunió de JxCat amb Puigdemont en la qual es cridava "Perpinyà, Perpinyà"-, que l'inhabilitava un any i mig per la pancarta del llaç groc. Una decisió previsible, perquè Torra va celebrar ja durant el judici l'arribada d'una hipotètica condemna, i que serà recorreguda al Suprem, on també es presentaran qüestions prejudicials al TJUE. Luxemburg és el camp de batalla preferit de Boye, que ja ho va preveure l'octubre del 2017 quan es va encetar l'etapa de l'exili.

Andreu Van den Eynde, el lletrat que ha comandat el cas de Junqueras a la justícia europea, va desplaçar-se a Lledoners a la tarda per parlar amb el líder d'ERC. Als murs de la presó hi ha entrat no només terratrèmol de Luxemburg, sinó també els efectes en la negociació amb el PSOE: els republicans no s'hi asseuran fins que la Moncloa faci un gest via Advocacia de l'Estat per complir amb la sentència de la immunitat. En un comunicat, el govern espanyol va obrir la porta a un gest, però sense concretar-lo. Amb la negociació entre totes dues formacions encarrilada per la investidura de Pedro Sánchez, la sentència europea afegeix tensió interna i externa.


També n'hi ha al Parlament Europeu, on el seu president, David Sassoli, ja ha aixecat el veto a Puigdemont i a Comín. Una actitud molt allunyada de la d'Antonio Tajani, el seu predecessor i arquitecte a l'ombra de la negativa a accedir a l'escó defensada per l'Estat durant mesos. Luxemburg ha obert aquest dijous una porta que l'independentisme feia mesos que picava, i ara espera recollir-ne el fruit. "La justícia ha arribat des d'Europa!", exclamava Junqueras des de Lledoners. "Al líder d'ERC el tenen segrestat", apuntava l'expresident en una roda de premsa a Brussel·les. L'un, rehabilitat; l'altre, més a prop -a nivell físic i a nivell polític- de Catalunya. Les fitxes dòmino, ara, aniran caient.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació