Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Entrevista

Anna Gener: «Madrid té el sector financer, però nosaltres el tecnològic, que és el futur»

La directiva i presidenta de Savills Aguirre Newman a Barcelona analitza el moment econòmic i es mostra optimista: "No parem de rebre peticions d'empreses que es volen instal·lar a Barcelona"

per Pep Martí , 22 de desembre de 2019 a les 07:26 |
Anna Gener, presidenta i CEO de Savills Aguirre Newman a Barcelona | Adrià Costa
Nous lideratges despunten en el món social i econòmic del país. Anna Gener n'és un exemple. Presidenta i CEO de Savills Aguirre Newman a Barcelona, una consultora del sector immobiliari, aquesta emprenedora és present també en nombroses entitats i institucions, des del Museu Picasso al Consell Social de l'Ateneu Barcelonès, passant pel consell editorial d'El Periódico o bé Barcelona Global. Gener representa un cas de directiva que no vol quedar circumscrita al seu àmbit professional i mostra inquietuds socials i voluntat d'incidir. En aquesta entrevista analitza la potencialitat de Barcelona, els sectors on pot ser competitiva i els nous models en el camp directiu.

- Vostè és la CEO d'una consultora immobiliària, Savills Aguirre Newman, a Barcelona. Acaben de presentar un informe sobre el mercat d'oficines a la capital catalana que mostra que s'han batut rècords aquest any, amb 1.700 milions d'inversió. És la millor xifra dels darrers vint anys. Què vol dir?


- Confiança en el nostre mercat i en el nostre teixit empresarial. El mercat d'inversió immobiliària en oficines, al final, és un reflex del que està passant en el teixit econòmic i empresarial d'un territori. Per què ara hi ha tantes ganes d'invertir a Barcelona? Perquè les variables que miren els inversors, que bàsicament són el nombre de metres quadrats d'oficines contractat i la taxa de disponibilitat, són excel·lents. Quan una empresa s'obliga a lligar-se a un espai immobiliari durant cinc anys, que és el contracte tipus, vol dir que confia que podrà pagar aquestes rendes i, cosa encara més important, sap quina plantilla tindrà. Quan les empreses estan temoroses, es queden on estan. 

- El 22@ es consolida com un hub global de primer ordre.


- Sobretot del món digital i tecnològic. Des del punt de vista urbanístic, també és un èxit. Abans era una zona industrial, el Manchester català. Quan es va fer la Zona Franca, les indústries es van deslocalitzar per créixer, i al Poblenou es van quedar les que no van poder invertir i ser competitives. La zona estava molt degradada i l'Ajuntament, amb bon criteri, la va passar d'industrial a oficines. Va haver-hi la visió que hi hagués un espai prou atractiu per instal·lar empreses que s'hi volguessin arrelar.

- Què li falta al mercat immobiliari per donar sortida a aquesta demanda?


- El que ens ha passat aquests darrers dos anys és que no hi ha hagut suficient oferta per la demanda tan forta que hem tingut, que ens ha agafat desprevinguts. Ara ens estem posant les piles. Però al nostre sector el que ens passa és que des que detectem una demanda fins que tenim el producte passen tres anys, anant bé. En tot cas, aquestes dades són una gran notícia. El que és una desgràcia és tenir l'edifici i cap empresa per venir. Una idea que s'ha de tenir molt clara és que el fet que una ciutat sigui capaç d'atreure empreses és una riquesa per a la ciutat, és un retorn a la societat.   
 
"Barcelona està forta, però li falta projecte"
  
- Si li pren el pols a Barcelona, què veu?

- Una ciutat ambiciosa però que, a vegades, vol jugar totes les lligues. I no. Hem de saber en quines batalles tenim possibilitats de guanyar. 
 

Anna Gener és la CEO de Savills Aguirre Newman. Foto: Adrià Costa


- Quins serien els sectors en els quals es pot ser competitiu?

- El món tecnològic i digital, el de la investigació biomèdica, el creatiu -on tenim arquitectes i artistes de gran renom-, el farmacèutic, l'alimentari. Hauríem de remar tots en la mateixa direcció, en col·laboració público-privada, amb l'objectiu que les millors empreses del món d'aquests sectors tinguessin una seu a Barcelona.  

- Veu la ciutat forta?

- La veig forta, però hauríem de tenir la visió de voler i de saber-ho comunicar. Captar talent i empreses, i que els sabem integrar.

- Nota a faltar certa visió de ciutat?

- Sí, falta projecte, que això seria responsabilitat del sector públic. Però en el sector privat veig molta desconnexió entre el món empresarial, social i cultural. Hem d'anar a la nostra essència, que és la modernitat i les ganes de liderar. Estem com adormits, però hem de recuperar la nostra essència. Jo m'emmirallo molt amb el que va passar el segle XIX, quan hi va haver una eclosió des de molts sectors. En el món econòmic es va liderar, com en el camp social i en el cultural, des de la literatura a l'arquitectura.  

"La manera que tenim d'organitzar el territori ha quedat obsolet i Rodalies hauria de ser l'exigència número u"
  
- Ha parlat en algun moment de la necessitat que Barcelona creixi fins als cinc milions d'habitants. No hi ha també el risc que esdevingui una megalòpoli infernal, una ciutat sense ciutadans?

- Hi ha el risc. Però estem en un corrent universal. Estem en un procés d'urbanització molt gran en què les ciutats guanyaran protagonisme. Aquí, per exemple, ens trobem que en un territori molt petit tenim trenta-sis municipis, trenta-sis alcaldes, trenta-sis polítiques econòmiques i d'habitatge. No ens podem fer enrere i això s'ha d'articular. La manera que tenim d'organitzar el territori ha quedat obsolet. Rodalies hauria de ser l'exigència número u.   

- La competència amb Madrid quin paper tindrà en aquest futur immediat? 

- El que hauríem de fer és especialitzar-nos i no competir. Miri, Alemanya ho ha fet molt bé. Les empreses del món financer saben que han d'anar a Frankfurt. Les del món creatiu elegeixen Berlín. Les de l'àmbit més industrial, com l'automobilístic, Munic. No competeixen entre elles i volen ser la número u en el seu sector. Hauríem de fixar-nos en el model alemany. 
 

"Madrid i Barcelona, més que competir, han d'especialitzar-se, seguint el model alemany", sosté Gener. Foto: Adrià Costa


- I Madrid en quins àmbits és competitiu?

- Ells tenen el sector financer i el sector serveis, com les grans firmes d'advocats i consultors, tot i que nosaltres també en tenim. Nosaltres tenim el sector tecnològic, que és el futur.   

"L'economia catalana ha tirat endavant, però sense el soroll polític ens hagués anat millor"
  
- I més enllà de Barcelona, l'economia catalana està millor que fa tres o quatre anys?

- L'economia catalana té reptes importants, hauria de poder pagar millors salaris, hauria de tenir unes formes més modernes, però és sòlida i ha viscut aliena al soroll polític, que no ens ha ajudat.   

- Mirant cap al 2020 i 2021, veu bona perspectiva econòmica?

- Crec que sí. Nosaltres el que tenim són les peticions d'empreses que volen ocupar espais immobiliaris. La logística a Catalunya va amb molta empenta, gràcies al Port i gràcies a la proximitat amb França, i ho hem d'aprofitar. La logística contracta llocs de treball d'alt valor afegit i necessita programadors i tècnics d'alta qualitat. I en el món de les oficines, no parem de rebre peticions d'empreses que es volen instal·lar a Barcelona.   

- S'han fet discursos molt catastrofistes sobre els efectes del procés i com ha afectat l'economia, però la major part d'informes seriosos no ho assenyalen. 

- És així. L'economia catalana s'ha mostrat molt resilient, ha tirat endavant. Ara bé, sense tot aquest soroll polític segurament ens hagués anat millor, però mesurar això és complicat.  

- Vivim enmig d'un conflicte polític molt complex. Quin paper han de jugar els sectors econòmics?

- Jo no crec que el món empresarial s'hagi de significar. En canvi, sí que crec que s'ha d'implicar a millorar la societat. Potser, en l'àmbit econòmic, alguns empresaris han cregut que podien incidir en la situació política i crec que no és així.  
 

Anna Gener: "Guanyadora? Més aviat em sento una supervivent". Foto: Adrià Costa


- El fet de dirigir una empresa que un senyor anglès, Alfred Savill, va fundar el 1855, canvia en alguna cosa la manera de treballar, o no?

- La tradició sempre té un pes, però a dia d'avui les empreses estem pendents de com està canviant el món i saber llegir els nous temps. 

- No tenen el web en català. I això?

- Doncs és una bona pregunta. La llengua ens defineix. Hi ha una frase de Rodoreda que diu això, que és allò que ens constitueix. En el món empresarial t'has de dirigir al client en l'idioma en què parli, però és cert que això no és el que ens hauria de definir a l'hora d'utilitzar-lo. Jo procuro emprar-lo sempre que puc allà on estic com a llengua vehicular.  

- Des d'una setena planta al cor de la Diagonal, vostè com se sent? Com una guanyadora? 

- Guanyadora? No. Sento que tinc responsabilitat amb la gent amb qui treballo i treballo moltes hores. Utilitzo la meva feina com una manera de projectar-me i deixar una empremta positiva, des de professionalitzar el nostre sector a ser activa en el món social i cultural.   

"El món empresarial té patrons molt masculins, però els hem d'anar canviant, i molts homes se sentiran més còmodes"
  
- Sent dona, ha hagut de canviar molt per triomfar en un món que encara té patrons molt masculins?

- Vaig cometre un error al principi de la meva carrera que va ser adaptar-me molt. A mida que vas fent anys, et vas atrevint més a ser tu, amb totes les diferències que això implica. És cert el món empresarial encara té patrons molt masculins, però els hem d'anar canviant. I molts homes se sentiran més còmodes.  

- I com s'ho fa per evitar els esculls de l'èxit?

- No tinc sensació d'èxit. Vinc d'una crisi molt forta, que van ser set anys de crisi molt forta. El que em vaig sentir és una supervivent. Després sí que he pogut gaudir més de la meva feina. 
 

L'empresària, a la seu de Savills Aguirre Newman. Foto: Adrià Costa


- Vostè és un dels rostres del nou lideratge a la ciutat, en el vessant empresarial. Vol ser també un lideratge nou?

- Sí. Jo tinc plena consciència d'això. El que necessitem és gent disposada a servir la nostra societat. 

"La meritocràcia s'està obrint pas en el món de la direcció d'empreses"
  
- Si els alts directius són tan positius per una societat, com és que tenen tan mala imatge? 

- Crec que està havent-hi un canvi de pell. Encara hi ha directius d'un model antic, però està sorgint un altre tipus que és més meritocràtic. Perquè hi ha una cosa evident i és que les empreses busquen els millors professionals. La meritocràcia s'està obrint pas en el món de la direcció d'empreses.   

- Vostè és membre del patronat del Museu Picasso, del Consell Social de l'Ateneu Barcelonès, del consell editorial d'El Periódico, va ser membre de la directiva del Círculo Ecuestre...  Té afany d'intervenció social. 

- També va molt amb la meva curiositat. Però he après moltes coses. Nosaltres, a la segona meitat del segle XIX, ens vam organitzar i va sorgir l'Ecuestre, el Liceu, l'Ateneu. És una tradició magnífica que hauríem d'actualitzar. Estic també en iniciatives noves, com el Barcelona Global i Barcelona Tech City.  

- L'atrau la política?

- M'agrada i m'atrau perquè impacta en les nostres vides. Però no em tempta per dedicar-m'hi. Tots hem de ser conscients del nostre paper.  

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació