Quan les cooperatives catalanes es converteixen en exemple per Corea del Sud

El model de governança i participació, un exemple en empreses grans com Suara o l’Associació Alba però també en d’altres de dimensió menor

per Josep Comajoan , 21 de desembre de 2019 a les 07:00 |
La delegació de cooperatives coreanes durant la seva visita a Suara | Suara Cooperativa
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de desembre de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Suara Cooperativa és una empresa d’economia social amb més de 35 anys d’experiència en el sector de l’atenció a les persones. Amb més de 4.000 professionals i més de 46.000 persones ateses durant l’últim any, s’ha convertit en un referent de l’economia social catalana. Com a d’altres empreses del sector se’ls atribueix el qualificatiu de social no només pel seu treball amb persones necessitades d’assistència, sinó també i principalment per regir-se per un model de governança i participació democràtiques que posa la persona per davant del lucre i l’acumulació de capital.
 
Suara va ser una de les cooperatives catalanes que a finals d’octubre va rebre la visita d’una delegació coreana. En concret, d’Icoop, una federació de cooperatives de Corea del Sud, interessades, entre altres coses, pel model de governança en l’economia social catalana. Durant una setmana la delegació coreana també va visitar COS Salut, Alternativa 3, L’Olivera, La Ciutat Invisible, Rocaguinarda, Fundació Surt, Formació i Treball, L’Aresta, La Fageda, Som Energia o la XES i la FESC. 
 
Però què és la governança democràtica?
 
Però més enllà de ser dues paraules que sonen bé, a què ens estem referint exactament quan parlem de governança democràtica? Ho respon Joan Segarra, president de La Confederació, l’organització empresarial que des de 1997 representa a Catalunya a prop de 1.200 empreses i entitats d’economia social que, des d’una voluntat expressa no lucrativa, ofereixen serveis en diferents àmbits com el lleure educatiu i sociocultural, l’atenció domiciliària, les escoles bressol públiques, la intervenció social amb infants, joves, famílies i altres col·lectius en risc d’exclusió social, la discapacitat física i intel·lectual, la gent gran o l’atenció precoç, entre d’altres. La Confederació també és entitat sòcia i forma part del consell assessor del Programa d’Economia Social de la Generalitat.


A l’hora de conceptualitzar la governança democràtica, Segarra parteix de la definició tant de governança -”la manera en què es desenvolupa el govern d’una organització o entitat”- com de democràcia, “que indica que les persones exerceixen la capacitat de decidir dins del govern de la seva organització”. Segons Segarra, l’economia social planteja la governança democràtica “des de la persona, en tant que la veu de cada membre de l’organització es fa sentir i participa a les decisions”.
 
La governança democràtica, segons Segarra, és un dels trets característics i definitoris de les empreses d’economia social, “i alhora ha de ser un dels elements diferencials respecte a l’economia capitalista”. De fet, recorda, “l’empresa convencional no acostuma a incorporar de manera real la participació en les decisions en el seu funcionament i organització, i si ho fa, sovint és de manera superficial, seguint més criteris de màrqueting que no per convenciment”. Al seu parer, les organitzacions de l’economia social “estem obligades a governar-nos democràticament per coherència, hem de ser un reflex de la societat que volem i defensem”.


“És un mite que la participació converteixi en ineficient l’empresa social”
 
Però per arribar a una governança democràtica real, en opinó de Segarra, cal passar sempre per l’estadi previ de la participació: “Participar és l’acte a través del qual algú ‘pren part’ d’alguna cosa”. De fet, es tracta de participar en la decisió: “Decidir és prendre realment part en la presa d’acords de forma activa, ajudant a construir la realitat, el futur propi i el de l’entitat”. 
 

Segarra nega que incentivar la participació en la gestió de l’empresa la converteixi en ineficient. “És un mite i una idea preconcebuda”, afirma. “Ans al contrari, nosaltres pensem i l’experiència demostra que l’empresa social, en tant que empresa participada i democràtica i que incrementa el nivell de participació, implicació i motivació dels seus membres, a partir d’aquesta propietat col·lectiva, té una relació directa sobre els resultats”. 
 
Segons Segarra, el lideratge col·lectiu i compartit, en el que això representa de coresponsabilitat, “amb riscos i alegries compartides”, li donen a l’empresa social un caràcter singular, i “aquesta és una de les forces d’aquest tipus d’organitzacions”. “Sempre ens agrada dir que fem empresa i treballem com vivim; volem viure en democràcia, i per tant volem treballar en empreses democràtiques”.

 
Una guia per impulsar la governança democràtica
 
La Confederació va editar a finals de 2017 la Guia per impulsar la Governança Democràtica a les organitzacions del Tercer Sector. En l’acte de presentació de la guia, Josep Vidal, director general d’Economia Social, el Tercer Sector, les Cooperatives i l’Autoempresa de la Generalitat, subratllava la importància que les organitzacions no lucratives es distingeixin del model convencional governant-se “d’una altra manera, pròpia dels valors que defensen, per poder aplicar polítiques públiques de promoció del tercer sector i l’economia social”. La guia va ser elaborada per les cooperatives Vector 5 · Excel·lència i Sostenibilitat, Gestión Integral i Hobest.


Ja en la guia s’insisteix que les associacions, cooperatives d’iniciativa social i fundacions que conformen el Tercer Sector Social són plurals i diverses, però tenen com a tret distintiu el compromís cap a models de gestió en els quals les persones són al centre. En aquest marc, la participació interna de tots els col·lectius involucrats i la governança democràtica esdevenen un element clau alhora que un repte organitzatiu.

La guia defineix la governança democràtica com el marc de govern de l’organització que incorpora les veus dels diferents grups d’interès i que es manifesta a través d’un conjunt d’actituds, normes, processos sistematitzats i pràctiques que faciliten i expressen l’apoderament i la participació real de les persones en totes les dimensions. La governança democràtica, ressalta, no implica l’ús d’un poder absolut per part de cap veu, sinó que ho fa sempre en termes de codecisió, de coconstrucció. “Cap veu pot ser ignorada, però cap veu pot imposar-se sense més”. 

I s’hi exposen diferents exemples, com quan una persona treballadora, a més de complir el pressupost, influeix sobre la previsió del que cal vendre o gastar; una cooperativa convida a la seva assemblea, amb veu i vot, una persona treballadora no sòcia, o quan una persona treballadora proposa i acorda la quantitat i la qualitat de la feina que ha de realitzar, o els valors d’una organització es decideixen escoltant tothom, també les persones usuàries i voluntàries. També, però, quan les persones, fins i tot si són desenes o algun centenar, es coneixen perquè es fan activitats específicament adreçades a la cohesió i coneixement mutu. 


El mateix any 2017 hi va haver la primera edició dels Premis La Confederació. Amb aquest guardó, l'organització busca reconèixer les millors iniciatives de gestió democràtica i transformació social portades a terme per organitzacions del Tercer Sector Social. 

El premi té dues categories, la de gestió democràtica i la de transformació social. El primer reconeix aquelles iniciatives que, des d’una perspectiva organizacional interna, fomenten la participació de la base social de les entitats, disposen de sistemes de governança participativa, promouen la implicació dels grups d’interès interns en la presa de decisions o articulen mecanismes de participació en els òrgans de govern, entre d’altres.

Suara: la participació en una cooperativa amb més de 4.000 professionals

En aquella primera edició dels Premis La Confederació, el 2017, es va atorgar el guardó en la categoria de gestió democràtica al model de participació de Suara. El segon premi va recaure en la cooperativa d’alumnes Pinisan de l’escola cooperativa Rel del barri del Guinardó de Barcelona.

Amb 4.219 professionals i 46.596 persones ateses durant l’últim any, Suara busca donar resposta a les necessitats d’atenció, suport, assistència i educació d’infants i joves; de famílies; de persones que requereixen algun tipus de suport per a ser més autònomes, o de persones que volen entrar en el mercat laboral o tenen com a objectiu millorar professionalment, o que necessiten suport davant situacions de crisi. Per això, gestiona un ampli ventall de serveis i equipaments.


El creixement dels últims anys ha fet que el volum de persones sòcies i de persones treballadores hagi augmentat significativament havent de treballar per mantenir el sentiment de pertinença i garantir l’apoderament versus la jerarquització. També s’ha potenciat el disseny d’eines de participació i comunicació adequades als nous perfils de persones. 

D’aquí la necessitat de dissenyar un model de participació propi que també resolgui els inconvenients derivats de la dispersió territorial dels serveis o que alguns es realitzin de forma individualitzada o en diferents torns de treball pel fet que molts es presten al llarg de les 24 hores. La diversitat de nivells competencials dels professionals suposa un altre desafiament. 

El model de Suara guardonat en la primera edició dels Premis La Confederació parteix de quatre àmbits de participació diferents: participació operativa, participació societària, participació estratègica i participació comunitària. Tot plegat per assolir una participació integral que arribi a tots els racons de la cooperativa.

La participació operativa és la participació de les persones sòcies i contractades en els assumptes relacionats amb la feina diària i el servei. L’objectiu és que cadascuna es faci seu el lloc de treball i pugui gestionar la pròpia feina. La majoria de decisions del dia a dia les prenen directament les persones, els equips i els serveis.


Les decisions que van més enllà del dia a dia es prenen a través de sistemes de participació societària o estratègica. La participació societària és la de les persones sòcies en els assumptes generals de la cooperativa, començant per la participació en la propietat, i a través de la qual es decideixen des des plans de gestió anuals, els pressupostos, el reglament de règim intern o l’aplicació dels resultats de cada exercici. 

La participació estratègica, per la seva part, és la participació de les persones sòcies en els temes considerats essencials per al futur de la cooperativa. En totes aquestes qüestions relacionades amb l’essència de la cooperativa i el seu futur, que afecten a temes importants com l’obertura de nous serveis o els objectius a anys vista, és fonamental la construcció conjunta, pas a pas, de les decisions. 

Finalment la participació comunitària, no per ser l’última la menys important, és la relacionada amb  la vida social de la cooperativa, en els moments d’oci i de relació. El foment de la relació interpersonal dins de la cooperativa genera confiança, coneixement mutu i sentiment de pertinença, que són el fonament de la cooperació i el treball en equip.

Suara presenta en el seu model de participació alguns elements comuns amb la majoria de cooperatives, però també alguns d’innovadors com el Projecte Tutors, a través del qual socis més antics fan un acompanyament als més nous; l’Espai Suara, una intranet cooperativa que actua com a punt de trobada de tots els professionals, amb la participació com a punt fort, o el projecte “Posa’t a la seva pell”, jornades laborals de dos dies que les persones treballadores de Suara fan en altres serveis de la cooperativa.

La primera cooperativa d’alumnes en una escola d’educació especial

El segon premi de la primera edició dels Premis La Confederació va recaure en la cooperativa d’estudiants Pinisan de l’escola cooperativa Rel de Barcelona. L'Escola Rel es va fundar l'any 1976 per un grup de professionals de l'educació i la psicologia, amb l'objectiu d'atendre alumnes amb necessitats educatives especials. Des dels seus orígens i fins l'actualitat funciona en règim de cooperativa, integrada pels professionals que hi treballen.


La cooperativa d’alumnes es va iniciar el curs 2012-2013 amb l’objectiu de transmetre i compartir amb l’alumnat els principis i valors cooperatius. Pinisan es va acabar convertint en la primera cooperativa d’alumnes que es constitueix en una escola d’educació especial.

Durant un curs es va acompanyar el procés de constitució: triar un nom, elaborar els estatuts, elegir el consell rector i posar en funcionament el servei, que es va decidir que fos una botiga de berenars adreçada a l’alumnat, famílies i professorat de l’escola. Tot el procés de decisions es va fer de manera democràtica mitjançant votacions de tots els socis. Un 20% dels guanys es va decidir que es destinarien a una ONG i la resta a fer una sortida grupal i a tenir un dipòsit que permetés la continuïtat autònoma del projecte.

La constitució de la cooperativa va permetre als alumnes de prendre consciència, assumir i viure a la pràctica els valors cooperatius: igualtat, equitat, transparència, treball en equip, responsabilitat social, servei a la comunitat, cooperació entre cooperatives i principis democràtics. A més, es va aconseguir l’autofinançament del projecte, després d’un petit préstec inicial i obtenir uns guanys que permetien la sortida anual i aportar el 20% al Banc dels Aliments. La gestió és  força autònoma, amb un suport mínim dels mestres i fora l’horari de classes, sense alterar l’organització horària dels diferents cursos que hi participen, alhora que facilita la implicació de les famílies en el projecte. 

Associació Alba: “Tots som motor de canvi”

Les dues iniciatives guardonades el 2018 en la segona edició dels Premis La Confederació van ser el projecte “Tots som motor de canvi”, de l’Associació Alba, com a millor model organitzatiu, i el Centre Obert A100 de la Fundació Privada La Salut Alta, com a millor experiència de participació de persones usuàries.


L’Associació Alba és una entitat d’iniciativa social que aten persones de les comarques de l’Urgell, la Segarra i el Pallars. Treballen una extensió total de 1.300 km2 en un entorn rural. L’associació, hereva del que el 1975 havia nascut amb el nom d’Associacio Pro-Subnormals de Tàrrega i Comarca, avui, ja sota la denominació de Grup Alba, dona feina a prop de 350 professionals. Gairebé 3.000 persones reben els seus serveis.

L’any 2008 s’hi va començar a implantar un nou model organitzatiu més flexible, amb un alt nivell d’adaptabilitat i alhora que permetés certa agilitat en la presa de decisions. Assessorats per la cooperativa Hobest van implantar un model organitzatiu que s’ha considerat pioner a Catalunya.

Aquest sistema organitzatiu basat en l’autogestió dels equips fomenta el repartiment de responsabilitats, la implicació en la presa de decisions, es busca potenciar el millor de cada professional i s’afavoreix el seu creixement dins l’associació. Tot plegat fomentant la participació de les persones i professionals en les decisions que afecten el futur de l’entitat. 
Un primer exemple ja es va donar en la definició del full de ruta de l’associació, el marc estratègic “Alba 2020 - Som motor de canvi”, mereixedor del Premi La Confederació 2018.

“Implantem la Planificació Centrada a en la Persona a tota l’organització, gràcies al procés participatiu entre els equips i famílies, un canvi a l’hora d’entendre i atendre les persones”, explicaven en la memòria del projecte que van presentar als Premis La Confederació. La voluntat d’aquesta nova metodologia i organització passa per poder oferir a les persones un pla d’atenció individualitzat en sintonia amb les seves necessitats. Es partia d’una estructura que deixava  de ser piramidal i que passava per l’empoderament i l’autogestió dels equips de treball, augmentant la implicació d’aquests.


Fins a 2016, només s’havien treballat els principals reptes i objectius, així com l’elaboració del Marc Estratègic i les línies prioritàries de l’entitat, amb els membres de l’equip directiu i en el millor dels casos un grup de gestors format per professionals de l’entitat que no passaven de les 60 persones. En l’experiència de definició del pla estratègic 2016-2020 a través del guardonat projecte “Tots som motor de canvi”, s’hi van implicar 60 persones treballadores, 26 membres dels equips directius, 16 persones sòcies, 30 persones usuàries, 10 persones voluntàries i representants de 19 famílies.

Joves de La Salut Alta de Badalona que dissenyen el seu centre obert

La Fundació Salut Alta va néixer el 2004 per donar resposta a la necessitat dels infants del barri del mateix nom de Badalona de tenir un espai on fer reforç escolar i educació en el  lleure. Des de llavors han anat creixent, fins a gestionar quatre projectes on participen al voltant de 130 infants i adolescents setmanalment. És l’única entitat que treballa acompanyant famílies i infants en un barri de 20.000 persones, amb un 40% d’origen estranger, i això fa que sempre hagi tingut una vessant comunitària imprescindible i accions de sensibilització i denúncia, així com sempre s’ha comptat amb voluntariat per dur a terme els projectes.


El premi de La Confederació de 2018 el va obtenir pel procés de creació del Centre Obert A100. El disseny del centre es va iniciar amb l’encàrrec per part del Patronat de l’entitat de generar un projecte per a joves al barri en un espai que els acabaven de cedir i que s’havia de reformar sencer. Des de l’entitat es va dissenyar un procés participatiu on l’equip directiu marcava els passos a seguir, però els adolescents de l’entitat pensaven què calia per dissenyar el projecte: qui ho ha de fer i com es pot fer.

El jurat dels Premis La Confederació va tenir en compte que el procés s’havia dut a terme amb la participació de tota l’entitat, però amb el colideratge dels propis participants en el projecte, tot donant resposta a una necessitat detectada al barri d’una manera creativa. Més tenint en compte que és un barri on hi ha molt pocs espais de participació de joves.

El projecte es va concretar en un nou centre obert al barri amb 30 places, en el disseny del qual havien participat 100 persones al llarg de tot un any de procés, comptant les obres posteriors del local. Es va aconseguir que els joves sentin seu el projecte, sentin que respon a les seves necessitats i que se’ls ha tingut en compte. A nivell d’equip de professionals i voluntaris, també es va aconseguir que se sentissin el projecte com a molt propi. Els educadors van ser persones que havien participat durant el procés de disseny en el grup motor, de manera que sentien que el projecte tenia molt sentit i s’hi sentien implicats.
 

Representants de les entitats guardonades als Premis La Confederació 2019 amb el president Quim Torra. Foto: La Confederació


La Federació de Voluntariat Social i la Fundació ECOM, premiades el 2019

Els Premis La Confederació de 2019 han recaigut en el projecte “Resiliència i bon govern” de la Federació Catalana de Voluntariat Social, i en el projecte de co-gestió del Servei d’Assistència Personal de la Fundació ECOM. En el primer cas pel que suposa un canvi en profunditat del model de govern de la federació, superant les dificultats afegides d’implicar a les diferents entitats i grups d’interès al territori. En el segon, pel que el jurat va considerar dosis de rigor i innovació en  la metodologia, l’impacte real en la participació, autonomia i capacitat de decisió de les persones amb discapacitat, i per l’alta replicabilitat de la proposta.

L’any 1989 es va constituir la Federació Catalana de Voluntariat Social, formada per 44 entitats, amb l’objectiu de fomentar, promoure i reconèixer el voluntariat social a Catalunya. Des d’aleshores, la Federació ha esdevingut la principal entitat de foment del voluntariat com a eina de transformació social. 

El 2015 la Federació va iniciar un procés de canvi dins l’òrgan de govern, arran del que havia representat un projecte costós per a l’organització, en tant que representava una gran aposta però que no va acabar responent del tot a les expectatives que s’hi havien dipositat. A conseqüència d’aquest "fracàs" es va iniciar un procés intern d’avaluació per poder enfocar la possible millora futura que va comptar amb un assessorament professional extern.
 
L’objectiu del procés de canvi era buscar que cada actor que intervenia en la gestió de la Federació ocupés el lloc que li corresponia en la cadena de valor sense invasió d’espais, ni inhibició de tasques. El procés va tenir en compte la recollida d’aportacions que venien tant de dins de l’organització, com també d’entitats del sector, federades o no federades.
 
El principal objectiu assolit, un cop finalitzat el procés, va ser un canvi substancial de cultura organitzativa i la participació de tots els actors en el disseny d’objectius anual, en el seguiment i en l’avaluació dels resultats. El jurat del premi també va tenir en compte que el procés tenia un valor especial en tant que representava d’aprenentatge en partir d’una experiència prèvia frustrada.
 

La Fundació ECOM, constituïda el 2007, forma part del moviment associatiu ECOM, nascut el 1971, amb l’objectiu d’aglutinar els esforços de les entitats de persones amb discapacitat física i coordinar el seu treball en pro del col·lectiu sota el paraigua d’una mateixa institució. Aquell moviment que van iniciar quatre entitats, actualment aplega 126 associacions de discapacitat física a tot l’Estat, 105 de les quals són de Catalunya.
 
El projecte presentat per ECOM, i premiat per La Confederació, es fonamentava en el model de cogestió del servei d’assistència personal que la Fundació va començar a impulsar el 2007, i que avui s’aplica per a la gestió del servei d’assistència personal que presten a 81 persones amb discapacitat física de tota Catalunya. 
 
L’assistència personal és un servei que dona a la persona amb discapacitat el suport necessari per poder realitzar el seu projecte de vida. En el servei d’assistència personal d’ECOM són les persones usuàries les que lideren la governança i les que dissenyen l’estructura de gestió del servei mentre que ECOM, com a entitat, les acompanya en tot el procés. 
 
L’objectiu d’aquest model de cogestió és garantir a les persones usuàries els principis d’autodeterminació i autonomia personal, que són la base del model de vida independent. A l’hora d’atorgar-los el premi es va tenir en compte que a diferència de com en general s’havia vingut fent fins ara, el model aposta per garantir i posar pel davant els drets de les persones usuàries.




 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació