Moment Junqueras

Rep El Despertador cada matí al teu correu

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) a Luxemburg es pronuncia avui sobre la immunitat d'Oriol Junqueras, a qui no es va deixar prendre possessió com a eurodiputat i que ara ja està condemnat en ferm pel Tribunal Suprem tot i que la inhabilitació està en suspens. El líder d'ERC ja va dividir fa uns dies (per primer cop en tot el procés) el Tribunal Constitucional, que es pronunciava sobre la seva presó preventiva.

Els advocats de la defensa de l'exvicepresident, que tenen un perfil volgudament discret, poden estar satisfets de com han aconseguit erosionar la posició de la justícia espanyola, més tenint en compte que l'advocat general del TJUE ja va ser molt contundent avalant la seva posició.

Si aquest matí el tribunal dona la raó al líder d'ERC, això tindrà dos efectes: deixarà Carles Puigdemont, Toni Comin i Clara Ponsatí molt més a prop de ser eurodiputats (fins ara no han pres possessió perquè els demanaven anar a Madrid amb el risc de ser detinguts), i provocarà que la defensa de Junqueras recorri la sentència del Suprem i intenti tornar a la vida institucional. Més tenint en compte que ja van demanar que el tribunal presidit per Manuel Marchena esperés al TJUE per dictar sentència.

Veurem si arribat el cas pesa més la condemna en ferm del Suprem o la nova clatellada a la justícia espanyola. Si se'n surt seria un autèntic cop. Ahir, a banda, hi havia rumors que avui es faria pública la sentència del TSJC inhabilitant (o suspenent, que seria ben diferent) Quim Torra per negar-se a retirar els llaços grocs.

La decisió de la justícia europea arriba marcada per les negociacions entre el PSOE i ERC, que van pel bon camí a l'hora de dotar de contingut, blindar i singularitzar la mesa de diàleg entre governs, però lògicament es veuran condicionades pel que passi, i també per l'acció d'ahir el Tsunami. La retransmissió televisiva -que pel que sembla no ha de fer res que s'assembli al periodisme i per això pot obviar qualsevol mena de protesta per rellevant que sigui- va intentar amagar-ho, però les protestes es van fer sentir dins i fora del camp.

El Tsunami hauria volgut fer més i no van quedar satisfets, però l'acció policial i el boicot actiu de la junta del Barça a les protestes, fins i tot requisant cartells de Sit and talk, ho van dificultar. El partit tampoc va ser lluït i, quan d'aquí a uns anys el recordem, la imatge que ens vindrà al cap seran les protestes. Malauradament, els aldarulls i les actuacions policials qüestionables van tornar al carrer. 

Avui no volia acomiadar El Despertador sense convidar-vos a una trobada aquesta tarda amb el nostre cap de Política, Oriol March, i amb mi mateix per comentar l'actualitat política -i també per explicar-vos el que vulgueu saber de com fem la nostra feina al diari o escrivim els llibres que ell i jo hem publicat recentment- que farem amb els subscriptors de NacióDigital. Encara ens queda alguna plaça i l'hem posada a disposició dels que rebeu cada dia aquesta newsletter.

Per confirmar la vostra assistència, només cal que contesteu a aquest correu i us enviarem els detalls de la trobada nadalenca, que serà aquest dijous a les sis de la tarda al Caixa Fòrum de Barcelona (Francesc Ferrer i Guàrdia, 6, al costat de la Font Màgica). Hi sou convidats!
 

---

Avui no et perdis

»Junqueras, pendent de la justícia europea per definir el seu futur; per Bernat Surroca.

»ERC i el PSOE encarrilen la negociació a l'espera de Luxemburg; per Sara González i Oriol March.

»El Tsunami es fa sentir i eclipsa el Clàssic; per Sergi Ambudio, Sergi García i Andreu Merino.

»Fotos: el Tsunami al Clàssic, pilotes i ambient espectacular al Camp Nou; per Adrià Costa, Rafael Huerta i Paula Roque.

»Opinió: «LOAPA telefònica»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

»Opinió: «Perfectible, acceptable»; per Montserrat Nebrera.

»Crònica: Joan Francesc Mira, «l'últim clàssic»; per Pep Martí.

»Un senyor de Barcelona: «Sense sostre», la vida lenta; per Toni Vall.
 

---

 El passadís

Dissabte es va celebrar a Barcelona el Fòrum Republicà del Sobiranisme Progressista. Els assistents, que políticament anaven des de la Crida a Comunistes de Catalunya, van debatre en diverses taules. Tots els debats van ser molt assossegats i sense cap tensió. Només un assumpte va generar una certa controvèrsia: el tema sindical. El diputat de la CUP Albert Botran, que assistia a la jornada en nom de Poble Lliure, va referir-se a la necessitat de donar relleu, amb organitzacions com la Intersindical-CSC, a l'establishment sindical estatal que representen CCOO i UGT. Alguns militants de Comissions de tendència sobiranista el van rebatre. És un tema que el sobiranisme no té ben resolt.

Vist i llegit

Els anys de la Guerra Civil i l'exili són encara una capsa de sorpreses. I de vides apassionants. És el cas de la del català Gustavo Duran, que va néixer a Barcelona el 1906 i va morir el 1969 a Atenes. Era músic, amic de Lorca i Dalí i va ser un destacat militar durant la guerra abans de marxar a l'exili i ajudar la intel·ligència americana. Als anys 40, però, l'FBI el va espiar. Pablo de Llano ens explica la seva història a El País.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1359 se celebren a Cervera, la capital de la Segarra, les Corts Catalanes en què s'acorda crear la Generalitat o Diputació del General de Catalunya. La institució, que en l'actualitat és el govern del país, va ser creada inicialment com l'administració responsable de recaptar impostos per finançar, entre altres despeses, la guerra amb Castella. Amb el temps va anar assumint poder executiu per fer complir els acords de les Corts. El decret de Nova Planta de 1714 la va dissoldre i no va ser fins al 1931 que es va recuperar. Perduda la guerra va sobreviure a l'exili i s'instaurà d'acord amb l'Estat el 1977. Quim Torra n'és el 131è president després que l'aplicació de l'article 155 deixés la institució sense govern. El professor Borja de Riquer en va explicar la història. Un plaer escoltar-lo.

 L'aniversari

Precisament també un 19 de desembre, però de l'any 1683, naixia a Versalles Felip d'Anjou, que arribaria a ser rei d'Espanya amb el nom de Felip V i que va morir a Madrid el 1746 després d'un llarg regnat. Ell va ser qui, com a aspirant dels Borbons i després de guanyar la guerra per la successió del tron als Àustries i de rendir Catalunya, derogaria les institucions catalanes, entre elles la Generalitat. Amb ell, a Espanya va arribar la monarquia absolutista i tot el país es va haver d'adaptar a les normes i usos castellans. La guerra de Successió va ser llarga i cruel i el rei francès no va dubtar en reprimir els perdedors. Una de les ciutats que va cremar va ser Xàtiva.

 ​Fes clic aquí per rebre'l