Branded content

El Pla de sequera, l'eina per gestionar l'aigua a Catalunya en períodes d'escassetat

L'ACA ha aprovat aquest nou document, que permetrà gestionar, de manera anticipada i ajustada, les sequeres al nostre país

per NacióDigital , 22 de desembre de 2019 a les 07:00 |
El campanar de Sau, símbol de la sequera a Catalunya | Albert Alemany
Aquesta informació es va publicar originalment el 22 de desembre de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Catalunya és un país de sequeres. En els darrers 40 anys s'han viscut 8 episodis importants de falta d'aigua, que s'han produït quan les pluges han estat inferiors a la mitjana habitual. Aquesta és una de les característiques principals del clima mediterrani, el qual alterna llargs períodes d'estiatge amb episodis de pluges intenses i de curta durada. 

Tot i això, en els darrers anys s'està evidenciant la clara influència del canvi climàtic, que està extremant les característiques del nostre clima, amb sequeres més llargues i tempestes més intenses. 

Per a fer front a la gestió de l'aigua en situacions d'escassetat, el consell d’administració de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va aprovar la setmana passada el Pla de sequera, que substituirà l’aprovació i l’aplicació dels decrets de sequera, una eina que s’activava en situacions de falta d’aigua i que comportava mesures de gestió restrictives i d’aplicació global. Després de l’aprovació per part del Consell de l’ACA, el següent pas serà elevar el Pla al Govern de la Generalitat per a la seva aprovació definitiva.

El Pla de sequera aglutina anys de coneixement adquirits per la gestió de diversos episodis de sequera i pretén  gestionar els recursos hídrics d'una manera més flexible, concreta i específica, en funció de les diferents fonts d'abastament d'aigua. 

Menor rigidesa

En els anys 2002, 2005 i el bienni 2007-08, es van aprovar els decrets de sequera per a gestionar l'escassetat d'aigua. Aquests decrets aplicaven, amb caràcter general, una sèrie de mesures aplicables a tot el territori català i, posteriorment, en funció de l'estat de la sequera en determinats sistemes, altres mesures més restrictives i enfocades a un àmbit més concret. 

El Pla de sequera aplica una sèrie de millores a les mesures contemplades en els decrets. En aquest sentit, el Pla trenca la rigidesa dels decrets i comença a aplicar mesures quan encara no ha arribat la situació de sequera. Per tant, i de manera anticipada, comença a treballar quan la crisi encara no ha arribat.

Això permet optimitzar al màxim els recursos disponibles, recórrer a les fonts d'aigua no convencionals (dessalinització, pous de sequera i aigua regenerada) i traslladar en el temps l'entrada en escenaris que impliquin mesures més restrictives. 

18 àmbits

El Pla de sequera divideix el territori de les conques internes en 18 àmbits o unitats d'explotació, configurats en funció de la font de proveïment d'aigua. És evident que no es poden aplicar les mateixes mesures si l'aigua que arriba a les llars prové dels embassaments o de les aigües subterrànies. Això provoca que la gestió del recurs es faci enfocada a un determinat àmbit, aplicant les mesures més adients i en funció de les fonts de proveïment, que poden ser els embassaments, les aigües subterrànies i l’aigua de pluja. 

Efectivitat provada

Tot i que el Pla de sequera no està aprovat, en alguns casos ja s’han aplicat determinades mesures per a garantir les demandes durant períodes prolongats de sequera. Durant els anys 2016-2017 i principis de 2018 hi va haver pluges per sota de la mitjana, que van provocar el lent descens de les reserves, arribant, al voltant del mes de gener de 2018, al 43% dels embassaments del sistema Ter Llobregat. Aquest percentatge hauria estat més baix si no s’haguessin incrementat l’aportació d’aigua de les dessalinitzadores i dels pous de sequera. Durant uns sis mesos, aquests recursos van aportar fins a 100 hm3 d’aigua, afavorint un descens més lent de reserves i allunyant en el temps l’entrada en escenaris més severs.

Enguany també, entre finals de setembre i principis de desembre es van activar mesures per incrementar la producció d’aigua dessalinitzada en el sistema Ter Llobregat, arran de disposar de menys del 60% de reserves. Amb l’adopció d’aquestes solucions (amb les dessalinitzadores del Llobregat i la Tordera funcionant al 70 i al 75%, respectivament), s’ha alentit la disminució de reserves en els embassaments, allargant en el temps la necessitat d’adoptar mesures més restrictives en cas que la situació no millori. 

Ara, amb les reserves al 64%, s’està en situació de normalitat. No obstant això, caldrà fer un seguiment constant tenint en compte que les previsions indiquen uns mesos propers amb menys pluja de la prevista. 

Cinc escenaris

El Pla de sequera preveu cinc escenaris en funció de l'estat dels recursos hídrics:

1. Normalitat. Escenari on les demandes estan totes garantides i on no es contemplen desajustos a curt i mitjà termini. 

2. Pre-alerta. En aquest escenari es comencen a detectar evidències de sequera i s'activen mesures preventives. També s'intensifiquen les mesures de seguiment i recull d'informació. És la fase que preveu l'activació de recursos no convencionals com la dessalinització, els pous de sequera, entre d'altres. 

3. Alerta. En aquest escenari ja estaríem dins del període de sequera, fet que comportaria el desplegament  de mesures d’estalvi als diferents usos, l’increment de la producció dels recursos no convencionals així com l’augment de les extraccions d’aigües subterrànies. També en aquesta fase es produiria una reducció dels desembassaments. 

4. Excepcionalitat. S’intensificarien en aquest escenari les reduccions en usos no prioritaris i una major reducció dels desembassaments. S’activaria d’una manera total els recursos no convencionals. També s’incrementaria l’extracció de les aigües subterrànies i la prohibició de determinats usos en activitats urbanes.

5. Emergència. Restriccions a tots els usos, inclosos els urbans, creixents amb l’empitjorament de  l’episodi.

 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació