18
de desembre
del
2019
Actualitzat
a les
12:33h
Laura Borràs, cap de files de Junts per Catalunya (JxCat) a Madrid, ha apuntat aquest dimecres a la tasca de les "clavegueres de l'Estat" com un element que ha impactat en la investigació oberta al Tribunal Suprem per presumptes irregularitats en la gestió mentre era presidenta de la Institució de les Lletres Catalanes. En declaracions al Parlament, Borràs ha assegurat que no ha comès cap delicte i que la filtració d'informacions relacionades amb el cas respon a la voluntat "d'intoxicar".
"No estic imputada, se'm demana que vagi a declarar", ha apuntat la dirigent independentista, que forma part del nucli dur de Quim Torra i de Carles Puigdemont. Segons ella, el seu equip de defensa no ha pogut comprovar la "fiabilitat" dels elements aportats en la investigació. "Els delictes que se m'imputen no podran ser demostrats", ha assegurat Borràs, que ha lamentat el "judici mediàtic permanent".
Què s'està investigant?
El Suprem ha obert una investigació contra Borràs per adjudicar presumptament a dit contractes mentre era presidenta de la Institució de les Lletres Catalanes. L'alt tribunal considera que existeixen "indicis en l'execució de fets" que podrien ser "constitutius de delicte", en concret de prevaricació, frau a l'administració, malversació de fons públics i falsedat documental. El Suprem també vol investigar el suposat beneficiari d'aquests contractes, Isaías Herrero, un informàtic amic de Borràs amb el qual es va enviar correus electrònics on parlaven de la qüestió que ara s'investiga.
Segons l'exposició raonada que va rebre el Suprem de part del jutjat d'instrucció 9 de Barcelona, que investigava inicialment el cas, queda clar que Borràs va fraccionar contractes de prestació de serveis informàtics per imports inferiors a 18.000 euros per evitar haver d'obrir un concurs públic i adjudicar-los directament a una mateixa persona, concretament Isaías Herrero. En total, aquests contractes sumen prop de 260.000 euros. De la mateixa manera, com es pot llegir en la interlocutòria del Suprem, Borràs i Herrero van aportar suposadament pressupostos falsos a nom d'altres entitats i el preu dels contractes adjudicats no es corresponia amb el preu real del servei.
Un any amb el cas judicialitzat
La investigació contra Borràs va transcendir el novembre de 2018, quan es va saber que els Mossos d'Esquadra investigaven l'aleshores consellera de Cultura per la seva gestió mentre era directora de la Institució. En aquell moment, des del seu entorn s'assegurava que el que s'estava investigant no era Borràs sinó la institució que ella presidia. La principal sospita. en aquell moment, era que s'havien fraccionat contractes grans per fer-los passar per menors i evitar concursos públics.
La investigació, sota secret de sumari, l'ha pilotada des del principi el jutjat d'instrucció 9 de Barcelona. En aquell moment, Borràs era diputada al Parlament i per tant estava aforada i només podia ser investigada formalment i, arribat el cas, jutjada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Per què no ho investigava, doncs, el TSJC? En aquell moment la investigació era no era formal i fonts del tribunal confirmaven que no hi havia cap causa oberta. El jutjat 9 només recopilava indicis sense obrir formalment cap investigació. Si ho hagués fet, el TSJC l'hauria d'haver reclamat.
"No estic imputada, se'm demana que vagi a declarar", ha apuntat la dirigent independentista, que forma part del nucli dur de Quim Torra i de Carles Puigdemont. Segons ella, el seu equip de defensa no ha pogut comprovar la "fiabilitat" dels elements aportats en la investigació. "Els delictes que se m'imputen no podran ser demostrats", ha assegurat Borràs, que ha lamentat el "judici mediàtic permanent".
Què s'està investigant?
El Suprem ha obert una investigació contra Borràs per adjudicar presumptament a dit contractes mentre era presidenta de la Institució de les Lletres Catalanes. L'alt tribunal considera que existeixen "indicis en l'execució de fets" que podrien ser "constitutius de delicte", en concret de prevaricació, frau a l'administració, malversació de fons públics i falsedat documental. El Suprem també vol investigar el suposat beneficiari d'aquests contractes, Isaías Herrero, un informàtic amic de Borràs amb el qual es va enviar correus electrònics on parlaven de la qüestió que ara s'investiga.
Segons l'exposició raonada que va rebre el Suprem de part del jutjat d'instrucció 9 de Barcelona, que investigava inicialment el cas, queda clar que Borràs va fraccionar contractes de prestació de serveis informàtics per imports inferiors a 18.000 euros per evitar haver d'obrir un concurs públic i adjudicar-los directament a una mateixa persona, concretament Isaías Herrero. En total, aquests contractes sumen prop de 260.000 euros. De la mateixa manera, com es pot llegir en la interlocutòria del Suprem, Borràs i Herrero van aportar suposadament pressupostos falsos a nom d'altres entitats i el preu dels contractes adjudicats no es corresponia amb el preu real del servei.
Un any amb el cas judicialitzat
La investigació contra Borràs va transcendir el novembre de 2018, quan es va saber que els Mossos d'Esquadra investigaven l'aleshores consellera de Cultura per la seva gestió mentre era directora de la Institució. En aquell moment, des del seu entorn s'assegurava que el que s'estava investigant no era Borràs sinó la institució que ella presidia. La principal sospita. en aquell moment, era que s'havien fraccionat contractes grans per fer-los passar per menors i evitar concursos públics.
La investigació, sota secret de sumari, l'ha pilotada des del principi el jutjat d'instrucció 9 de Barcelona. En aquell moment, Borràs era diputada al Parlament i per tant estava aforada i només podia ser investigada formalment i, arribat el cas, jutjada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Per què no ho investigava, doncs, el TSJC? En aquell moment la investigació era no era formal i fonts del tribunal confirmaven que no hi havia cap causa oberta. El jutjat 9 només recopilava indicis sense obrir formalment cap investigació. Si ho hagués fet, el TSJC l'hauria d'haver reclamat.