Torra impulsarà un «acord nacional» per l'autodeterminació

El president de la Generalitat reunirà partits i entitats al gener per "traçar un rumb comú" sobre l'exercici d'aquest dret, que ell voldria complir aquesta legislatura

18 de desembre del 2019
Actualitzat a les 14:12h
El president de la Generalitat, Quim Torra, aquest dimecres al Parlament
El president de la Generalitat, Quim Torra, aquest dimecres al Parlament | ACN
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha anunciat aquest dimecres que després de Reis, a partir del set de gener, convocarà partits i entitats per traçar un rumb comú cap a "l'exercici del dret a l'autodeterminació", en la línia del que va comprometre's en el debat parlamentari de resposta a la sentència del Tribunal Suprem. Torra, en resposta a la CUP, ha apuntat que el Parlament ja ha aprovat exercir aquest dret "el més aviat possible", i ha destacat que el conflicte amb l'Estat no es resoldrà amb "més competències", missatge que arriba en plena negociació entre el PSOE i ERC a Madrid. La idea del president, en tot cas, és bastir un "acord nacional" que defineixi l'exercici de l'autodeterminació, una proposta que vol concretar aquesta legislatura.
 
El 17 d'octubre, en una compareixença al Parlament, el dirigent de Junts per Catalunya (JxCat) va pujar al faristol amb la proposta d'exercir l'autodeterminació abans que acabi el 2021, tot i que no en va concretar la fórmula. Hi havia tres vies damunt la taula: un referèndum acordat -improbable, malgrat que la Generalitat el plantejarà a l'Estat en cas que hi hagi una negociació amb el govern espanyol-, un referèndum unilateral -que no agrada a Torra, perquè ja es va fer l'1-O- i unes eleccions plebiscitàries. Aquest últim escenari és defensat per l'ANC, com li va plantejar al president al juny.

Els recels de la CUP

El cap de files de la CUP, Carles Riera, ha arrencat la sessió de control preguntant per la trucada amb Sánchez. "Les negociacions per la investidura entre el PSOE i ERC no inclouen l'exercici de l'autodeterminació ni l'amnistia. La corresponent negociació amb Unides Podem, tampoc", ha apuntat Riera, que ha retret a JxCat aparcar una moció sobre el procés per tenir grup propi al Senat. "Som davant d'un tancament institucional del que es va obrir amb l'1-O? Si creu que no, quins fets verificables existeixen sobre l'autodeterminació i contra el retorn a l'autonomisme?", ha preguntat. "No, en absolut. No em mouré mai d'aquest punt", ha apuntat el president.

Riera ha apuntat que "potser" el Govern "no es coordina prou bé", i ha apuntat que el vicepresident Pere Aragonès vol millorar el finançament autonòmic dins del marc constitucional. El diputat anticapitalista ha indicat que l'executiu pot ser un "fre", i ha reclamat a Torra que faci un pas endavant. "El conflicte a Catalunya és de sobirania, el dret a decidir dels catalans. Aquest és l'eix", ha remarcat el president. Poc abans, Aragonès s'havia queixat de les "deslleialtats" de l'Estat en finançament.

L'escenari dels pressupostos

Sergi Sabrià, president del grup parlamentari d'ERC, s'ha mostrat "convençudíssim" de la reforma fiscal que van presentar dilluns el Govern i els comuns, que incrementa l'IRPF a les rendes superiors als 90.000 euros i modifica aspectes de l'impost de successions. "Li preguntem si comparteix que aquest és el camí per fer una República més neta i més justa", ha expressat Sabrià després que JxCat sortís dilluns a criticar parts de l'acord -malgrat formar part del Govern- perquè no representava "al 100%" el seu model de societat, segons va explicar el seu portaveu parlamentari, Eduard Pujol.

"Fins que no resolem el dèficit fiscal i tot el llast de deutes que l'Estat porta incomplint durant anys, abordar l'elaboració d'uns pressupostos és d'una complexitat enorme. S'ha fet un gran esforç que comparteixo, i ara ja tenim aquesta part dels ingressos, amb recaptació addicional. Ara hem de fer la despesa", ha apuntat Torra, que ha indicat que els comptes "no són d'ERC i JxCat, sinó del país".