17
de desembre
del
2019
Actualitzat
a les
20:41h
L'advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, Andreu Van den Eynde, ha presentat l'incident de nul·litat contra la sentència del Tribunal Suprem, que condemna els líders independentistes a fins a 13 anys de presó per delictes de sedició i malversació. En l'escrit, l'advocat sosté que s'han vulnerat diversos drets fonamentals i és per això que demana al Suprem que anul·li la sentència dictada el 14 d'octubre i dicti una nova resolució que absolgui els seus representats. L'incident de nul·litat és el pas previ que poden fer les defenses si volen presentar un recurs d'empara al Tribunal Constitucional.
"Han estat condemnats per donar suport a dues concentracions ciutadanes multitudinàries de protesta i votació". Aquesta, i el fet de desmuntar el relat de la sentència segons el qual els condemnats van cometre un delicte de sedició, és la línia discursiva sobre la cual la defensa de Junqueras i Romeva demana que s'anul·li la sentència dictada contra ells.
Entre els drets vulnerats en el procediment, Van den Eynde sosté que s'ha violat el dret a la igualtat davant la llei (art. 14); el dret a la vida i la integritat física i moral (art. 15); el dret a la llibertat ideològica (art. 16.1); el dret a la llibertat i a la seguretat (art. 17.1); el dret a la intimitat (art. 18.1, 18.3 i 18.4); el dret a la llibertat d'expressió, de reunió i de participació (art. 20.1, 21.1 i 23); els dret a la tutela judicial efectiva i al jutge predeterminat per la llei (art. 24.1 i 24.2) i el principi de legalitat penal.
L'incident de nul·litat està estructurat en cinc punts per argumentar les vulneracions d'aquests drets: són les vulneracions del principi de legalitat penal; la vulneració del dret a un judici just; les vulneracions de dret de reunió; les vulneracions de la llibertat ideològica i les vulneracions del dret a la llibertat d'expressió.
Pel que fa a la vulneració de la legalitat penal, la defensa argumenta que el delicte pel qual han estat condemnats, el de sedició, "no es correspon amb els fets declarats provats proporcionant una resposta imprevisible i desproporcionada". Argumenta que "la resposta penal no pot constituir una inassumible criminalització d'actes de mobilització ciutadana". A més, recorda que el delicte de sedició es manté al codi penal en base a "construccions vinculades a un passat autoritari". Argumenta, a més, que tal i com ha estat redactat, de forma "àmplia i indeterminada", contribueix a la "imprevisibilitat" de la seva aplicació. Dit de forma planera: tal i com s'ha aplicat, ningú a partir d'ara que fomenti una manifestació pot preveure si se li pot aplicar o no.
La petició de nul·litat de la sentència assegura també que no es defineix amb "fets provats" conductes concretes de l'alçament, base del delicte de sedició, i es relacionen amb "actes de violència o hostilitat concrets", així com l'existència de la finalitat de cometre aquest delicte. Pel que fa a l'1-O, el document detalla que s'han "tergiversat" les premisses perquè la ciutadania no va intentar impedir l'actuació policial, sinó que anava a votar.
"L'alçament sediciós es només aquell que és actiu, que és violent i que va dirigit al fi típic, i no té res a veure amb una manifestació com l'exercici d'un dret ciutadà, per més efectes incòmodes que això pugui suposar", afirma. Insisteix també, que totes les invitacions dels condemnats van ser a la participació en el vot tot alertant de la necessitat de "comptabilitzar-ho amb la pau pública". En conseqüència, resol que les condemnes són "desproporcionades".
Un judici considerat injust
El text de les defenses argumenten també que el judici no ha estat just. Primer, perquè consideren que, com a diputats del Parlament, haurien d'haver estat jutjats al TSJC. Que hagi estat el Suprem qui assumís la causa, els ha privat del dret a recórrer a una segona instància penal. Al·lega també falta d'independència judicial i falta d'imparcialitat del tribunal tot assenyalant declaracions del jutge instructor Pablo Llarena o la filtració del missatge del senador popular Ignacio Cosidó.
També fa referència a la immunitat parlamentària dels defensats i, en el cas de Junqueras, també a la immunitat obtinguda com a eurodiputat electe, així com al fet que uns mateixos fets estiguessin sent investigats per diferents instàncies judicials. Segons Van den Eynde, tot plegat respon a una "causa general" contra l'independentisme.
Pel que fa al desenvolupament del judici, l'incident de nul·litat recull com no es va permetre contrastar les declaracions dels testimonis amb el visionat de les proves documentals aportades, que consideren que no han estat tingudes en compte, així com les "limitacions" imposades a la defensa a l'hora de poder preguntar. També destaquen la falta de temps per preparar les defenses per l'horari de les vistes imposats.
Una sentència "polititzada"
La defensa de Junqueras i Romeva també acusen el Suprem d'haver emès una sentència "polititzada". Com a exemple, cita que s'hagi considerat que el "dret a decidir" va acabar mutant en un "dret a pressionar" i que es consideri l'autodeterminació com un "dret imaginari". També que es consideri com un "acte criminal" la voluntat de negociar.
L'escrit de la defensa també desgrana com Junqueras i Romeva "no van fer res" ni van tenir res a veure amb la mobilització del 20-S davant de la conselleria d'Economia, i consideren que així queda demostrat en la relació de fets en els quals van participar recollits en la pròpia sentència. També considera, com ja han expressat durant tots aquests mesos, que no està provat el delicte de malversació. Menys encara amb els testimonis que van desfilar pel Suprem.
El text recull que la presumpció d'innocència té també una dimensió extraprocessal que s'ha vist vulnerada per la "campanya de criminalització" a la qual han estat sotmesos els condemnats per part de dirigents com Soraya Sáenz de Santamaría o l'actual vicepresidenta en funcions, Carmen Calvo, a més de líders com el del PP, Pablo Casado.
"Han estat condemnats per donar suport a dues concentracions ciutadanes multitudinàries de protesta i votació". Aquesta, i el fet de desmuntar el relat de la sentència segons el qual els condemnats van cometre un delicte de sedició, és la línia discursiva sobre la cual la defensa de Junqueras i Romeva demana que s'anul·li la sentència dictada contra ells.
Entre els drets vulnerats en el procediment, Van den Eynde sosté que s'ha violat el dret a la igualtat davant la llei (art. 14); el dret a la vida i la integritat física i moral (art. 15); el dret a la llibertat ideològica (art. 16.1); el dret a la llibertat i a la seguretat (art. 17.1); el dret a la intimitat (art. 18.1, 18.3 i 18.4); el dret a la llibertat d'expressió, de reunió i de participació (art. 20.1, 21.1 i 23); els dret a la tutela judicial efectiva i al jutge predeterminat per la llei (art. 24.1 i 24.2) i el principi de legalitat penal.
L'incident de nul·litat està estructurat en cinc punts per argumentar les vulneracions d'aquests drets: són les vulneracions del principi de legalitat penal; la vulneració del dret a un judici just; les vulneracions de dret de reunió; les vulneracions de la llibertat ideològica i les vulneracions del dret a la llibertat d'expressió.
"La resposta penal no pot constituir una inassumible criminalització d'actes de mobilització ciutadana"
Pel que fa a la vulneració de la legalitat penal, la defensa argumenta que el delicte pel qual han estat condemnats, el de sedició, "no es correspon amb els fets declarats provats proporcionant una resposta imprevisible i desproporcionada". Argumenta que "la resposta penal no pot constituir una inassumible criminalització d'actes de mobilització ciutadana". A més, recorda que el delicte de sedició es manté al codi penal en base a "construccions vinculades a un passat autoritari". Argumenta, a més, que tal i com ha estat redactat, de forma "àmplia i indeterminada", contribueix a la "imprevisibilitat" de la seva aplicació. Dit de forma planera: tal i com s'ha aplicat, ningú a partir d'ara que fomenti una manifestació pot preveure si se li pot aplicar o no.
La petició de nul·litat de la sentència assegura també que no es defineix amb "fets provats" conductes concretes de l'alçament, base del delicte de sedició, i es relacionen amb "actes de violència o hostilitat concrets", així com l'existència de la finalitat de cometre aquest delicte. Pel que fa a l'1-O, el document detalla que s'han "tergiversat" les premisses perquè la ciutadania no va intentar impedir l'actuació policial, sinó que anava a votar.
"L'alçament sediciós es només aquell que és actiu, que és violent i que va dirigit al fi típic, i no té res a veure amb una manifestació com l'exercici d'un dret ciutadà, per més efectes incòmodes que això pugui suposar", afirma. Insisteix també, que totes les invitacions dels condemnats van ser a la participació en el vot tot alertant de la necessitat de "comptabilitzar-ho amb la pau pública". En conseqüència, resol que les condemnes són "desproporcionades".
Un judici considerat injust
El text de les defenses argumenten també que el judici no ha estat just. Primer, perquè consideren que, com a diputats del Parlament, haurien d'haver estat jutjats al TSJC. Que hagi estat el Suprem qui assumís la causa, els ha privat del dret a recórrer a una segona instància penal. Al·lega també falta d'independència judicial i falta d'imparcialitat del tribunal tot assenyalant declaracions del jutge instructor Pablo Llarena o la filtració del missatge del senador popular Ignacio Cosidó.
També fa referència a la immunitat parlamentària dels defensats i, en el cas de Junqueras, també a la immunitat obtinguda com a eurodiputat electe, així com al fet que uns mateixos fets estiguessin sent investigats per diferents instàncies judicials. Segons Van den Eynde, tot plegat respon a una "causa general" contra l'independentisme.
Pel que fa al desenvolupament del judici, l'incident de nul·litat recull com no es va permetre contrastar les declaracions dels testimonis amb el visionat de les proves documentals aportades, que consideren que no han estat tingudes en compte, així com les "limitacions" imposades a la defensa a l'hora de poder preguntar. També destaquen la falta de temps per preparar les defenses per l'horari de les vistes imposats.
Una sentència "polititzada"
La defensa de Junqueras i Romeva també acusen el Suprem d'haver emès una sentència "polititzada". Com a exemple, cita que s'hagi considerat que el "dret a decidir" va acabar mutant en un "dret a pressionar" i que es consideri l'autodeterminació com un "dret imaginari". També que es consideri com un "acte criminal" la voluntat de negociar.
L'escrit de la defensa també desgrana com Junqueras i Romeva "no van fer res" ni van tenir res a veure amb la mobilització del 20-S davant de la conselleria d'Economia, i consideren que així queda demostrat en la relació de fets en els quals van participar recollits en la pròpia sentència. També considera, com ja han expressat durant tots aquests mesos, que no està provat el delicte de malversació. Menys encara amb els testimonis que van desfilar pel Suprem.
El text recull que la presumpció d'innocència té també una dimensió extraprocessal que s'ha vist vulnerada per la "campanya de criminalització" a la qual han estat sotmesos els condemnats per part de dirigents com Soraya Sáenz de Santamaría o l'actual vicepresidenta en funcions, Carmen Calvo, a més de líders com el del PP, Pablo Casado.
Incident de nul·litat d'Oriol Junqueras i Romeva by edicio naciodigital on Scribd